Font de la Guatlla

Senyals d’alarma

2010-11-18T12:19:00.000-08:00

La setmana passada van aparèixer en diversos carrers del barri de Font de la Guatlla tot tipus de calçat penjat dels cables de la llum. A ulls de qualsevol veí o veïna pot passar inadvertit, o s’entén com una simple barrabassada. Però la seva connotació és diversa, i a la vegada alarmant: delimiten zones de venda de drogues o marques del territori de la zona d’una banda o màfia, entre altres encara més preocupants.

Se’l coneix com “Shoefiti”, i és una pràctica que no és nova al barri. Al setembre de l’any passat ja van aparèixer les primeres sabates penjades en un cable a la cruïlla del carrer Sant Fructuós amb Santa Dorotea, coincidint amb l’aparició d’uns graffitis de bandes llatines a la cantonada al carrer Sant Germà. Els Mossos d'Esquadra no van trigar ni 24 hores en retirar-les, però al voltant del barri, en concret al carrer Sant Roc, n’hi van aparèixer unes altres que s’hi van estar prop d’un any. I la setmana passada, d’un dia per l’altre, Font de la Guatlla va despertar-se amb el “Shoefiti” penjant dels carrers Morabos, Rabí Rubén i Indíbil. I sorprenentment, encara hi són.

Pintades a la cantonada al carrer Sant Germà amb St. Fructuós. Setembre de 2009.

Cruïlla del carrer Sant Fructuós amb Santa Dorotea. Setembre de 2009.

L’any 2003, l’Ajuntament de Los Ángeles (EUA) va publicar una circular advertint que "les sabatilles penjades” indicaven “llocs de venda de droga”. Fins i tot va portar a terme una campanya per retirar qualsevol rastre de calçat penjant pels carrers de la ciutat.

Venda de drogues? Marques que delimiten zones de bandes? Cal recordar que a l’abril de 2008 els Mossos d’Esquadra van irrompre al barri, amb un desplegament espectacular, per fer una batuda a la llavors discoteca Copacabana, un local d’ambient llatí on freqüenten els Black Panthers. Sigui el que sigui, són senyals d’alarma per a tots els veïns i veïnes de Font de la Guatlla.

EL DETALL

Inseguretat al barri

En l’última setmana s’han registrat dos incidents que posen en qüestió la seguretat de Font de la Guatlla. Els Mossos d’Esquadra van aconseguir detenir a un home que, recent sortit de la presó, va entrar amb una arma blanca en mà per atracar a la farmàcia del carrer Sant Fructuós. Però on no van poder arribar les forces de l’ordre va ser en un robatori a una de les torretes del barri, situada al carrer Font Florida.

Montjuïc, de l’oblit a la necessitat

2010-10-02T07:05:00.000-07:00

De l’Exposició Universal de 1929 va originar-se la Plaça d’Espanya i la muntanya de Montjuïc que coneixem avui en dia amb la creació de l’Estadi Olímpic, el Teatre Grec, el Poble Espanyol, la Font Màgica de Montjuïc i el Palau Nacional, entre d’altres. Després, la muntanya va tornar a caure en l’oblit, fins a la degradació. Llavors, “Montjuïc era per a alguns barcelonins la muntanya de "la caseta i l'hortet": un lloc on anar a passar el diumenge en família. Hi havia berenadors i restaurants populars com Can Valero i Las Banderas. Josep María Huertas cita articles periodístics del primer quart del segle XX que parlen de la bellesa de la muntanya i de les extensions de conreus s'hi veien. L'activitat agrícola va continuar en la muntanya fins a la Guerra Civil, tot i que molt reduïda i amb produccions destinades al consum propi. Als anys trenta van inaugurar-se el parc d'atraccions Maricel i el telefèric”, destaca el més que interessant bloc Històries de Barcelona.

El barranquisme (ja present abans de l’Exposició, però ocultat enderrocant les zones més properes als visitants) i les deixalles del principal abocador de Barcelona van fer-se amb la muntanya de Montjuïc fins a la organització dels Jocs Olímpics del 1992 –de fet, quan van construir el Palau Sant Jordi, en el subsòl només s’hi van trobar deixalles- on tota la zona va viure una remodelació espectacular, convertint-se en el centre del món per uns dies. Passats els JJOO, la muntanya màgica va tornar a caure en l’oblit de tots els barcelonins i barcelonines. Però no pas pels milions de turistes que visiten tot l’any Barcelona. De fet, fa poc que la Font Màgica de Montjuïc va ser escollida com la gran joia turística de Barcelona. Però Montjuïc s’ha convertit en el gran estrany de Barcelona, un indret massa allunyat i poc atractiu on els ciutadans només s’hi acosten en els grans esdeveniments organitzats al Palau Sant Jordi o a l’Estadi Lluís Companys. Fins i tot, els mateixos aficionats de l’Espanyol, que disputaven els seus partits a l’Estadi, trobaven l’escenari desangelat i poc pràctic.

Malgrat tot, l’Ajuntament, conscient que es tracta d’una zona plena de turistes i que aquests són els grans prescriptors de la imatge de Barcelona per retroalimentar el "cercle virtuós" del turisme, ha invertit en la remodelació dels múltiples jardins que té Montjuïc, ha modernitzat el Funicular, ha instal·lat el nou Museu Olímpic de l’Esport Joan Antoni Samaranch... I en l’últim Campionat d’Europa d’Atletisme, Barcelona s’ha tornat a recordar de Montjuïc. L’Ajuntament ha invertit prop de 27 milions d’euros en l’adequació de les instal·lacions esportives de la muntanya “olímpica”. En concret, 4.6 milions a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, 4,6 milions a l’Estadi Joan Serrahima i 2,3 milions a la Pista Pau Negre. Una inversió excepcional en un moment puntual, com sempre. Barcelona se'n recorda de Montjuïc quan ha d’oferir la seva millor cara i somriure a tothom. Això sí, ara que s’han anat els focus, els lladrucs i el ferum a pixat de la gossera que ningú de Barcelona ha volgut aniran a petar a la gran muntanya màgica.

Estadi Joan Serrahima durant el Campionat d'Europa d'Atletisme 2010

Comencen els enderrocaments dels darrers habitatges desallotjats al Turó

2010-07-26T08:29:00.000-07:00

Les darreres cases desallotjades del Turó de Font de la Guatlla per fi s’estan enderrocant, després de més d'un any d'haver estat deshabitades. Un capítol més del procés d'expropiació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 que va decidir transformar el Turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Els primers veïns expropiats van començar a ser reallotjats en diferents vivendes (dins i fora del barri) fa prop de dos anys, 32 després d’iniciar-se el procés. I alguns d'ells encara esperen.

Un procés etern i més que feixuc pels veïns. Quan l’any 2007, FontdelaGuatlla.com va preguntar quin era el termini per aquest PERI, la resposta va ser que l’objectiu, segons el llavors vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla, Javier Fernández, era que “per Setmana Santa [de 2007] tots els veïns del Turó estiguessin reallotjats”. Una quimera. Des del Districte Sants-Montjuïc sempre s’han emparat a “la complexitat de les negociacions”, tot i tenir els nous habitatges de protecció oficial construïts i buits des de feia més de tres anys. I és que es tracta del Turó de la discòrdia, que en el seu dia ja va dividir (i divideix) als veïns del barri.

Una lentitud que ha fet la vida impossible als veïns encara residents, ja que abans es tractava d’una comunitat que es coneixien de tota la vida i que, al igual que la idiosincràsia de Font de la Guatlla, vivien com un poble. “Era com un poblet”, afirma Rosina Pasqual, veïna del Turó, a Barcelona TV. Al tractar-se d’una zona afectada pel PGM i no poder fer-hi obres (les que s’hi feien eren fetes pels propis veïns), la zona s’ha deteriorat. I més encara des de que va començar el procés de expropiació i reallotjament, ja que al no enderrocar completament les vivendes desallotjades fa més d’un any, ha propiciat que durant les nits hi entri gent per dormir. “Ara em fa por viure aquí”, confessa Pasqual. “En els últims dos anys, quan va iniciar-se aquest PERI, és quan hem vist que la zona s’està degradant”, ressalta Rafael Serra, també veí del Turó; “només demanem que mantinguin en condicions el que tenim”. I és que alguns veïns encara no tenen data per abandonar la zona. Per això que fa unes dues setmanes, un mes més tard del termini que havia marcat l’Ajuntament, va començar l’enderrocament de les últimes cases desallotjades. Un nou capítol de la història interminable del Turó de Font de la Guatlla.

Consulta tot el seguiment de FontdelaGuatlla.com al cas del Turó.

Tot a punt per la cerimònia d’inauguració del Campionat d’Europa d’Atletisme de Barcelona 2010

2010-07-24T09:13:00.000-07:00

“El públic fliparà”. Clar i català. És la opinió de Hansel Cereza, fundador de la Fura dels Baus i director i guionista de la cerimònia d’inauguració del Campionat d’Europa d’Atletisme de Barcelona 2010 que tindrà lloc el pròxim dilluns 26 de juliol a partir de les 21,30 hores a l’avinguda Reina Maria Cristina, utilitzant la Font Màgica de Montjuïc com a espectacle principal. Tot i que aquesta es mostrarà a tot el món de “forma diferent ja que s’utilitzarà l’interior de la Font”, segons Cereza; “l’aigua serà el personatge principal de l’acte ja que forma part de l’espectacle”.

L’objectiu dels organitzadors és apropar el Campionat d’Europa d’Atletisme als ciutadans, recuperant així l’esperit de Barcelona 92 on tota la ciutat es va bolcar en els millors Jocs Olímpics de la història. És per això que l’acte d’inauguració no es farà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i serà accessible per tots els ciutadans (s’espera una assistència de 30.000 persones), imitant així l’acte d’inauguració dels Europeus de Göteborg 2006 que va entusiasmar als organitzadors de Barcelona que van assistir-hi. És per això que la posada en escena és de suma importància. Durant tot aquest matí, les proves de so eren continues i ressonaven per tot Font de la Guatlla. Però tot el dispositiu ja està a punt. L’espectacle serà una barreja de llenguatge visual, amb predomini de la dansa i l’acrobàcia i on els atletes també seran protagonistes.

La durada de l’esdeveniment que tornarà a posar Font de la Guatlla en el centre mediàtic de tot el món, serà d’uns 90 minuts. Durant la desfilada dels atletes sonarà “Himno para Europa”, peça musical composta per Nacho Cano. Tot l’espectacle es podrà seguir per quatre pantalles gegants que s’instal•laran per tota l’avinguda Reina Maria Cristina. Al finalitzar la cerimònia inaugural, tots els assistents podran gaudir d’un concert, també gratuït, de La Troba Kung-Fú a la plaça Univers.

Fonts: Dept. Comunicació Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010 i BTV.

Polèmica 2.0

2010-07-21T09:45:00.000-07:00

Qualsevol vei i veina de Font de la Guatlla que provi de buscar el seu barri per Google, es trobarà amb la sorpresa d’un vídeo del Youtube gravat per un veí del carrer Sant Fructuós. En ell apareixen uns treballadors col•locant les banderoles de la Festa Major del barri a les 3h de la matinada, de forma sorollosa i maltractant les mateixes banderoles. Sota el nick de “Lobohess1”, aquest veí de Font de la Guatlla acusa a l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla de tot aquest rebombori i mala praxis: “Aquest any estem de crisis i he deduït (...) que aquest cop han encarregat el treball a una empresa de ‘pakis’, com anomenen per aquí als indis dels Pakistan. També veig que els ‘pakis’ viuen molt la nit; com l’empresa que està penjant els cartells a les tres de la matinada”. “No hi ha bastant soroll en aquesta puta ciutat, durant el dia i la nit, com per haver de continuar aguantant més i més incivisme i falta de respecte, ja com a norma general en aquesta societat desvaloritzada”, amplia “Lobohess1” en el text que acompanya el vídeo que va penjar al Youtube; “l’Associació de Veïns hauria de ser un dels eixos principals d’exemple...”.

Davant aquestes greus acusacions, FontdelaGuatlla.com ha volgut preguntar a l’Associació sobre aquest vídeo. "Aquesta empresa encarregada de penjar els cartells de la nostra Festa Major no la contractem nosaltres directament, per tant està fora del nostre abast la seva forma d'operar", explica Lluís Maté, president de l’Associació. "Per suposat, hauria d'haver procurat no molestar a cap veí, i, malgrat ser una empresa no contractada directament per nosaltres, contactarem amb ells per tal que no es reprodueixin aquests fets i convidem a aquest veí que ens visiti per tal d’atendre totes les seves qüestions i queixes. Això sí, tenen tot el dret del món en contractar a treballadors d’altres països”, recalca el president; “en cap moment, ni ara ni mai, hem fet res que destorbés el descans dels veïns i veïnes del nostre barri, al contrari, nosaltres som els primers en voler un barri sense soroll”.

"Som una Nació, nosaltres decidim"

2010-07-09T02:11:00.000-07:00

La societat civil i política catalana té una cita el proper dissabte, 10 de juliol, a les 18 hores, a la cruïlla entre l’Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia, en defensa de l’Estatut de Catalunya aprovat en referèndum i retallat, la setmana passada, pel Tribunal Constitucional. Amb més de 1.200 entitats adherides i més de 300 autobusos d’arreu, la participació serà multitudinària.

Al Districte de Sants-Montjuïc, s’ha organitzat una concentració prèvia a la Plaça Espanya, al costat de les Torres Venecianes, a partir de les 17 hores, per tal que totes les entitats dels seus diferents barris puguin anar a la manifestació tots plegats. L’acte està convocat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, la Unió d’Entitats de la Marina i l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla.

Font: Línia Sants

Font de la Guatlla s'agermana un any més amb Argentina

2010-07-09T01:53:00.000-07:00

Per tercer any consecutiu l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla, en col•laboració amb un grup d’argentins que viuen al barri i als entorns, va organitzar el passat dimecres a la tarda una trobada catalano-argentina en la que es van poder veure mostres culturals de les dues nacionalitats. “Pintura, folklore, música, dansa... són coses que s’han de compartir i la música ens fa créixer”, explica la Mª Carme Planas, coordinadora del Centre Cívic de Font de la Guatlla, a El 3.

La Camile ha estat una de les persones que va impulsar aquesta trobada i en la presentació de la festa es va decidir a dir unes paraules en català: “Ara fa tres anys que visc a Barcelona i tres anys que existeix l’intercanvi Argentina-Catalunya i tres anys que col•laborem amb el Centre Cívic de Font de la Guatlla”, va explicar abans d’agrair a totes les persones que fan possible que es faci aquesta festa.

Font: http://www.el3.org/

Un barri singular

2010-07-02T08:41:00.000-07:00

La Festa Major de Font de la Guatlla, celebrada de l’11 al 20 de juny, i la revetlla de Sant Joan, han significat tot un èxit d’assistència dels veïns i veïnes del barri que cada cop més se senten més atrets per les múltiples activitats que organitzen l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. Especialment, van tenir un èxit destacat la Nit Jove de Font de la Guatlla del divendres 18 de juny, organitzada per l'Esplai Turons i amb les actuacions d’Alicia Alomà i Son a Son, i la botifarrada del diumenge dia 20 de juny.

Al seu torn, més de 400 persones van gaudir de la revetlla de Sant Joan de Font de la Guatlla. “L’ambient és molt maco, la gent s’hi troba molt bé i a més la canalla pot fer i desfer sense que els seus pares s’hagin de preocupar”, explica Carme Balona, tresorera de l’Associació de Veíns, a Sants 3 Ràdio; “cada any hi tenim més gent”. Una millora continua d’un barri on, a diferencia d’altres indrets de la ciutat, el seu associacionisme trepitja cada vegada més fort. Les activitats veïnals no només mantenen el seu pes, sinó que cada any van a més en un barri que està més viu que mai. I és que Font de la Guatlla és un barri singular de Barcelona.

Font de la Guatlla 2.0

2010-01-30T12:24:00.000-08:00

Any nou, vida nova. O noves tecnologies. Aquest és el cas de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla que en aquests últims mesos ha inaugurat portal web. En aquesta pàgina hi podem trobar des dels indicadors socioeconòmics del barri (aproximats, ja que l’última dada és de 2001), els tallers i les activitats del Centre Cívic de Font de la Guatlla o els grups estables que hi ha conformats en l’Associació.

I parlant de noves tecnologies, FontdelaGuatlla.com estrena un nou canal de comunicació. A partir d’ara, també trobareu aquesta forma diferent de veure el nostre barri a la xarxa social de Twitter (https://twitter.com/fontdelaguatlla). Un autèntic barri 2.0.

Eleccions del Consell del Barri de Font de la Guatlla

2009-11-23T12:33:00.000-08:00

Font de la Guatlla viurà el pròxim dimecres dia 25 de novembre (18 hores) al Centre Cívic un dia històric. I és que tindran lloc les eleccions per escollir el Consell del Barri, on les entitats del barri votaran per escollir l'òrgan de govern de Font de la Guatlla. L'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb l'Acord Plenari del Consell Municipal de 22 de desembre de 2006, va decidir tornar a inculcar aquest òrgan de govern local per cada barri de Barcelona. És com tornar a la figura de “l'alcalde” de barri, que presidirà un consell que serà l'òrgan de participació territorial en totes les qüestions referents al barri: el Programa d'Actuació de Districte (PAD), el pressupost del Districte, les figures de planejament urbanístic que afectin al barri, els projectes d'urbanització, l'anàlisi de necessitats relacionades amb els àmbits que són competència d'altres administracions, plans de millora integral de l'espai públic, l'anàlisi de necessitats relacionades amb els àmbits que són de competència municipal, l'orientació de la planificació global d'altres actuacions del Districte, incloent-hi tots aquells plans estratègics en els que l'Ajuntament hi participi i es consideri pertinent abordar com el plans d'equipaments, catàlegs de proximitat, plans comunitaris, plans educatius d'entorn, o plans de la Llei de barris, així com les avaluacions dels diferents programes i plans que siguin objecte de seguiment.

Rectificar és de savis

2009-11-23T12:27:00.000-08:00

El passat 22 d'octubre el Línia Sants publicava en portada que els veïns del Turó de Font de la Guatlla no podien aparcar a l'Àrea Verda del barri. L'Ajuntament de Barcelona els hi havia denegat el distintiu per estacionar a Font de la Guatlla. “Som un punt negre en el plànol del Districte”, s'expressava en el rotatiu Carlos Béjar, veí del Turó; “no m'han sabut explicar el perquè però m'han ensenyat el plànol de l'Àrea Verda i tot el Turó estava literalment pintat de negre, com un gran forat al mig del barri”. Tota la zona del Turó està pendent d'un procés d'expropiació des de l'any 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen prop de 30 persones, només unes 10 tenen vehicle. “Sabem perfectament que tard o d'hora, haurem de marxar però mentrestant volem aparcar en algun lloc”, reclamava Béjar.

L'Associació de Veïns Font de la Guatlla, presidida per Lluís Maté, va donar suport incondicional als veïns afectats. “És totalment incomprensible i inacceptable que a Sants-Montjuïc hi hagi veïns de segona categoria”, exclamava Maté. Les gestions van succeir-se i amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc van fer recapacitar a l'Ajuntament, que va acabar considerant als veïns del Turó de Font de la Guatlla com a ciutadans de Barcelona. “És un triomf a tres bandes”, explica Maté; “dels veïns afectats, de l'Associació i del diari Línia Sants que va treure el tema en portada”. “Això demostra que l'Associació, sempre que pot, escolta i ajuda els interessos del veïns del barri”, àmplia Maté; “però no estaré del tot satisfet fins que no vegi els seus cotxes amb el distintiu”.

Montjuïc com a calaix de sastre

2009-10-09T07:14:00.000-07:00

Indignats, defraudats, irritats... La llista d’adjectius seria interminable per definir l’estat d’ànim de tots els veïns i veïnes del barris que rodegen Montjuïc. L’acord polític entre el govern municipal (PSC i ICV-EUiA) i tots els grups polítics per situar la gossera estigmatitzada a la muntanya de Montjuïc ha provocat el desaire de tot el teixit associatiu. És una d’aquelles ocasions en què el ciutadà perd la fe en un sistema on ERC es va aliar amb CiU i PP per tombar el projecte de construir la gossera al Parc de l’Oreneta, a Sarrià-Sant Gervasi. Zona noble per excel·lència i on els lladrucs i el ferum a pixat de gos desentonaria amb el centre d’elit que hi hauria hagut al costat. Davant d’aquesta situació, el veí que viu al costat de Montjuïc no té més remei que sentir-se un ciutadà de segona fila, abaixar al cap i fer mitja volta. Això sí, la confiança amb aquesta democràcia és pràcticament irrecuperable.

De quina democràcia parlem? Parlem d’un sistema on tots els grups polítics van firmar l’any 2007 un document on es comprometien a no ubicar cap nou equipament a Montjuïc fins que no es firmés el nou Pla d’Usos de la muntanya. Un any després es van presentar les conclusions del procés participatiu i Urbanisme va assegurar que al juny –el juny passat– estaria a punt el nou Pla d’Usos. No només no s’ha presentat, sinó que ara s’imposa una gossera que esmicola tots els anys de presumpte diàleg. “El govern no té previst ubicar nous equipaments a la muntanya de Montjuïc fins que no estigués elaborat, aprovat i apamat tot el Pla d'Usos”, va afirmar categòricament la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, el passat 16 de juliol a la pregunta d’Oriol Granados, president del Centre d’Estudis de Montjuïc, arran de la publicació de la primera noticia sobre la ubicació de la nova gossera. El passat dimecres dia 7 d’octubre, la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, ja va explicar, o més aviat defensar amb un ganivet entre les dents, el pla de la nova gossera a tots els veïns a les Cotxeres de Sants (“els regidors socialistes no em deixen utilitzar la seu del Districte”, va etzibar Mayol en una nova mostra del joc democràtic on el ciutadà està més que perdut). Tot es redueix a una sèrie de pactes i monedes de canvi. I en el rerefons de tot plegat, la necessitat d'un govern municipal en minoria que ha de fer autèntics malabarismes per trobar el consens necessari per aprovar el pressupost municipal de 2010. Del 16 de juliol al 7 d’octubre, en menys de quatre mesos la gossera ha passat a ser una trista realitat per una “més que soferta muntanya de Montjuïc”, valora Granados en un article d’opinió a El 3.

El document que van firmar tots els grups polítics al 2007 per bloquejar qualsevol totxo a Montjuïc es degut a que no cal ser gaire agut per veure que s’ha reduït considerablement l’espai del parc amb construccions de tota mena. Entre d’altres, les dues residències a Tres Pins, l’Hotel Miramar, el nou edifici del Cementiri o el nou parc de Bombers. “La gossera no ha d'ocupar mai aquest lloc, ja que constituiria una nova agressió mediambiental, seria contrari als conceptes de la sostenibilitat, la defensa de la biodiversitat i la natura i, també, als principis de qualitat de vida per a la gent que hi viu a prop”, explica Granados; “el lloc triat, actualment qualificat urbanísticament com a zona verda, un espai entre el Sot del Migdia i el carrer dels Ferrocarrils Catalans – el Camí de l’Esparver i el seu entorn i la base del Turó del Castell de Port-, és justament un dels únics paratges de la muntanya -i afegiria dels últims- que conserva valors naturals biològics, geològics, històrics i arqueològics. Aquesta riquesa ha estat posada de manifest per diferents experts ( Martí Boada: Diagnosi Ambiental del Parc de Montjuïc. 2005) i l’hem explicada des del Centre d’Estudis de Montjuïc, conjuntament amb l’Associació Galanthus i Depana, en un estudi i proposta de declaració com a Reserva Natural Parcial, juntament amb la vessant marítima on es troba el penya-segat i amb la qual forma una unitat inseparable com a hàbitat natural”.

Actualment ja s’estan realitzant uns moviments de terres en aquesta zona. Ja és la preparació per ubicar la nova gossera? No hi ha negociació possible? “Això quan es decidirà oficialment?”, van preguntar el passat dia 7 a les Cotxeres. “Segurament, en la pròxima legislatura [està previst que la gossera es construeixi el 2013]”, va contestar Mayol. “Doncs no es preocupi perquè vostè estarà fora del govern”, va respondre un ciutadà que ha perdut la confiança amb el sistema però que no es rendeix, presentant batalla amb la única arma que li queda: el vot en les pròximes eleccions per evitar que Montjuïc es converteixi en el gran calaix de sastre de Barcelona.

Notícia per accident

2009-09-27T12:27:00.000-07:00

Font de la Guatlla i rodalies ha estat noticia aquests dies degut a la localització el passat dia 21 de setembre a la Gran Via (al barri de la Marina, al costat de La Campana just al límit amb Font de la Guatlla) el cos d’una dona morta dins d’una maleta. Les primeres informacions van indicar que el cadàver es trobava esquarterat; així van informar la majoria de mitjans. Després va resultar que el cos “només” estava lligat de mans i peus i tenia una bossa de plàstic al cap. I no va ser fins ahir que es va detenir a l’assassí: la parella sentimental de la víctima amb qui compartia pis a Sant Pere de Ribes. I precisament va ser a la localitat del Garraf on es va cometre l’espantós crim. Per motius que encara es desconeixen, l’assassí va introduir el cos en una maleta, va agafar un autobús direcció Barcelona i va abandonar el cadàver al número 186 de la Gran Via. Un escenari que es va convertir en notícia per accident.

La Font Màgica, la gran joia turística de Barcelona

2009-08-22T10:34:00.000-07:00

“Hello everybody, hola a todo el mundo”, saluda Ray, un breakdancer, al centenar de persones que ocupen la escalinata del Parc de la Font Màgica de Montjuïc. L’espectacle de llums i aigua comença a les nou de la nit, però a partir de les set de la tarda ja hi ha gent asseguda, mantenint el tipus, en l’escalinata convertida en la gran tribuna de la Font Màgica, la segona millor atracció turística sense cost de tot el món. Segons Tripadvisor.com, una web de consells per a viatgers, l’espectacle situat just al costat del barri de Font de la Guatlla és la gran joia turística de Barcelona, i en tot el món només és superada pel Museu Imperial de la Guerra de Londres.

El cost d’entrada és zero i al no requerir entrada no és pot comptabilitzar “oficiosament” el número de persones que hi assisteixen cada nit (de dijous a diumenge fins a l’octubre). Però sense cap mena de rubor es pot afirmar que més de dos milions i mig de persones visiten cada any les Fonts de Carles Buïgas. Només cal observar el formigueig de turistes que es congreguen a Montjuïc i la caravana d’autocars que s’amunteguen a l’Avinguda Marquès de Comillas. Curiosament, els sis turistes holandesos que van morir en l’accident d’autocar de Sant Pol del passat juliol venien de contemplar la Font Màgica.

Però on s’observa la importància real d’aquest emplaçament turístic és en el negoci que es genera envers l’espectacle. Els breakdancers, encapçalats pel Ray i acompanyats per un simple altaveu, fan el seu particular agost durant cada nit. Mentre que, des del túmul de gent, uns venedors llancen cap al cel uns objectes lluminosos no identificats de joguina que es converteixen en la delícia dels nens i en un martiri pels pares. I mentre uns miren cap a dalt, per observar la Font o per vigilar la zona d’aterratge d’aquestes andròmines lluminoses, altres miren cap a baix, concretament a les parades improvisades de bosses, cinturons, vanos... Tota la il·legalitat comercial concentrada en la millor atracció turística de Barcelona.

Les millors patates braves

2009-08-12T08:59:00.000-07:00

“El arte del descanso es una parte del arte de trabajar” (J. Steinbeck)

Un cop havent deixat enrere una de les Festes Majors més concorregudes de la història del barri, la clàssica revetlla de Sant Joan i l’agermanament de Font de la Guatlla amb Argentina; FontdelaGuatlla.com reprèn la seva activitat. Una forma diferent de veure aquest barri que durant aquests dies d'estiu es troba inundat d’autocars plens de turistes que han de serpentejar el laberint d’obres. Una postal que es repeteix any rere any, al igual com la que ens situa en una terrasseta gaudint de la improductivitat d’un matí o tarda qualsevol.
I és que no hi ha dubte que Font de la Guatlla és un barri singular. La gent viu de portes enfora, i què millor durant l’estiu que degustar un bon aperitiu? En un recent rànquing de les millors patates braves de Barcelona, el restaurant Palillo y Tenedor del carrer Indíbil va ser inclòs en el Top10. Concretament en la novena posició. Tot un luxe per a Font de la Guatlla.

Festa Major!

2009-06-18T08:02:00.000-07:00

I un any més, Font de la Guatlla està de Festa Major. Uns dies on aquest petit barri de la falda de Montjuïc respira diferent i on tots els guatllencs i guatllenques es congreguen al carrer per celebrar unes festes que per molts anys que passin, sempre són especials.
El programa de la Festa Major d’enguany serà el següent:

DIVENDRES, 19 DE JUNY:

20,30 hores: Tabalada a càrrec de la Colla de Diables de l’Escola Magòria (Sortida des del Centre Cívic).
21,00h: Pregó de la Festa Major, a càrrec de Josep Anton Rodríguez Collado, director de l’IES XXV Olimpíada (Lloc: carrer Montfar).
21,30h: Petit ressopó.
22,30h: Nit musical. Actuació de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona.
24,00h: Actuació del grup de rumba Meztuca.

DISSABTE, 20 DE JUNY:

10,00h: Matinal esportiva. Partits finals del torneig de futbol sala (Lloc: Patí de l’IES XXV Olimpíada).
18,30h: Tarda infantil. Jocs per a infants amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra. Xocolatada i animació amb el grup Esplai Turons. (Lloc: Patí de les escoles IES XXV Olimpíada i CEIP La Muntanyeta).
21,30h: Sopar de germanor (Lloc: c/ Montfar).
22,30h: Ball de Festa Major (amb l’actuació de Junior’s Orquestra).

DIUMENGE, 21 DE JUNY:

10,00h: Torneig de dominó (Lloc: Pati del Centre Cívic).
13,00h: Botifarrada (Lloc: c/ Montfar).
20,30h: Havaneres amb el grup Peix Fregit.
En acabar el concert: Cloenda de la Festa Major.

Eleccions històriques

2009-06-11T08:11:00.000-07:00

Davant la intranscendència que han suposat les eleccions pel Parlament Europeu, Font de la Guatlla recordarà aquests comicis de forma molt especial. Més enllà dels resultats, aquesta jornada electoral serà històrica pel barri de Sants-Montjuïc. I és que és el primer cop que tot els veïns de Font de la Guatlla han pogut votar en el Centre Cívic de Font de la Guatlla. Per tant, s’ha solucionat una de les velles reivindicacions del barri, ja que abans una part del veïnat havien d’anar a votar al Centre Cívic de les Estrelles Altes.

A part de facilitar el desplaçament, ara el resultat de les eleccions serà més exacte ja que abans no reflectia la totalitat del veïnat. Concretament 7.397 electors, xifra història pel barri. Així doncs, en les primeres eleccions oficioses de Font de la Guatlla va imposar-se el PSC (1.036 vots) al PP (538), a CiU (519), a ERC (276) i a ICV-EUiA (220). Però la nota predominant de la jornada va ser la gran abstenció (un 62%) i el gran número de vots en blanc (77).

Un incendi al portal provoca el pànic entre els veïns

2009-05-29T11:40:00.000-07:00

L’immoble situat al número 90-92 del carrer Sant Fructuós va patir ahir al matí un aparatós incendi al seu portal que va provocar, durant uns instants, pànic entre els seus veïns. Els motius de l’incendi encara es desconeixen, però tot apunta que el foc va originar-se en el sofà del portal i que, ràpidament, va prendre les parets de fusta de l’escala.

La ràpida actuació dels Bombers va evitar mals majors ja que el foc no va arribar a cap domicili i va quedar-se “només” al portal. Malgrat tot, els veïns van haver de tancar-se als seus pisos segellant portes i finestres amb draps humits, escena que evoca al tràgic incendi de fa vuit mesos al carrer Mèxic; i com va passar llavors, les gestions administratives s’eternitzen. Una espera comparable a uns minuts que van semblar hores.

Robatoris a les obres del barri

2009-04-30T04:55:00.000-07:00

Font de la Guatlla està patint aquests últims dies una sèrie de robatoris a les obres d’immobles nous. Fa dues setmanes, i a plena llum del dia aprofitant el descans dels treballadors al migdia, ja van entrar a robar a les obres del nou edifici situat a la cantonada del carrer Sant Fructuós amb Sant Germà. I ahir a la nit les obres afectades van ser les del carrer Sant Germà amb Sant Ferriol. Un dispositiu dels Mossos d’Esquadra va presentar-se al lloc dels fets d’immediat però els lladres ja havien marxat després de robar tot el material de l’obra possible. El fenomen no és nou, però la freqüència sí; i més si no disposen del segell de "control" de seguretat gitano.

El Tour, a Font de la Guatlla

2009-04-28T07:42:00.000-07:00

El tercer esdeveniment esportiu més mediàtic del món, darrere dels Jocs Olímpics i del Mundial de futbol, tindrà el barri de Font de la Guatlla com a escenari principal. I és que el Tour de França arribarà a Barcelona el 9 de juliol i tindrà l’Estadi Olímpic de Montjuïc com a final d’etapa. Per tant, els millors ciclistes del món pedalejaran per les rampes de Montjuïc, just a tocar de Font de la Guatlla que tornarà a estar en el focus mediàtic mundial.

L’Ajuntament de Barcelona té previst organitzar diverses activitats per convertir Barcelona en la capital mundial del ciclisme durant uns dies. “Es repartiran cartolines grogues perquè la gent les aixequi al pas dels corredors. És com l’onada dels camps de futbol encara que té més complexitat”, va explicar ahir Pere Alcober, responsable d’Esports municipal, en la presentació oficial del recorregut de la sisena etapa de la millor prova ciclista del món. A part, l’Ajuntament té previst altres activitats paral·leles com col·locar 500 bicicletes estàtiques a l’Arc de Triomf per batre un rècord Guiness, o organitzar les primeres 24 Hores Ciclistes de Montjuïc.

Recuperant el mític circuit d’automobilisme de Montjuïc i commemorant les curses de 24 hores que durant tants anys va albergar la muntanya, el divendres 3 i dissabte 4 de juliol s’organitzarà aquesta cursa de resistència que neix per convertir-se en una de les grans proves esportives de Barcelona. I un cop més, Font de la Guatlla serà part activa d’un esdeveniment de primer nivell mundial.

Igual que abans

2009-03-29T10:06:00.000-07:00

El costumisme triomfa. L’exhibició “Visions d’Espanya” del pintor Joaquim Sorolla abarrota el MNAC. Ja l’han visitat més de 78.000 persones i va camí de ser la més concorreguda del centre de Montjuïc. Més enllà dels turistes sempiterns de la muntanya olímpica, els ciutadans de Barcelona s’han retrobat amb el Museu Nacional de l’Art de Catalunya. Sorolla ajuda, però la gratuïtat de l’entrada encara més. El pintor valencià planteja una pintura que la gent entén. Tot visitant pot plantar-se davant el quadre i explicar què hi veu. Tant senzill que insulta al sentit de qualsevol columnista sibarita que es posa les mans al cap amb l’èxit de Sorolla.

Joves amb tatuatges, arracades i cabells pintats es confonen entre grups de gent gran que a cada tela obren un debat sobre què passa i què deixa de passar. Un apunt: només en tres dels catorze quadres apareix algun personatge rient. En la resta, Sorolla retrata l’Espanya que ell veia. Mirades pudoroses d’homes a dones, sentiments continguts en nom dels dogmes i tabús, jornades laborals maratonianes, vestits, festes i balls regionals...Però ningú riu. No hi havia motius. Sorolla reflexa una Espanya que encara anava amb carros de cavalls i es creia que la masturbació provocava ceguesa. Fam i misèria. Un binomi que indirectament Sorolla va voler deixar palès.

A fora del Museu, un grup de romaneses amb sis ulls i vint-i-quatre mans fan l’agost passejant per un restaurant on el menú més barat val 25 euros. Res més lluny que el costumisme que il·lustra Sorolla a dins. I com en els quadres, ningú riu. Igual que abans, no en tenen motius.

Vandalisme al carrer Dàlia

2009-03-19T08:30:00.000-07:00

Hi ha coses que mai canvien, i la inseguretat dels cotxes a Font de la Guatlla és una d’elles. El passat dilluns el diari gratuït 'Què!' publicava en portada que “Los vándalos se ceban con los coches” amb una fotografia del carrer Dàlia. En les pàgines interiors, el diari esmentava Font de la Guatlla com una de les grans zones de risc de la ciutat de Barcelona, juntament amb el Poble Sec i el Poblenou (concretament la zona de bars i discoteques de Marina), per estacionar l'automòbil. Però abans ja s’havia fet ressò Barcelona TV, alertat per uns veïns que veuen impossible aparcar els seus cotxes al carrer. “Cada dia hi ha vidres trencats. Ha de ser algú que en tingui costum”, apunta Pilar Ortega, veïna del malaurat carrer Dàlia. Els vàndals trenquen retrovisors i vidres i s’emporten tot el que poden del seu interior.

Aquestes imatges són habituals, però aquests actes de vandalisme es veuen incrementats durant les nits de festa a la discoteca del Poble Espanyol. El carrer Dàlia és una de les poques vies del barri que es pot aparcar sense pagar l’Àrea Verda, fet que molts joves aprofiten per aparcar els seus cotxes durant les nits de festa. “Per la nit intentaria no deixar el cotxe aparcat aquí”, alerta Juan Carter, que treballa per la zona i que només aparca l’automòbil al carrer de la Dàlia durant el dia. “Un diumenge al matí vaig comptar fins a sis cotxes malmesos”, explica Lluís Castells. “És un carrer estret que queda tapat per la muntanya i això fomenta aquests delictes”, explica Manolo Abraldes, vocal de seguretat ciutadana de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. “La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra estan advertits i hi ha bastant control policial. Però quan els agents se’n van els vàndals actuen impunement”, àmplia Abraldes. Digue’m on aparques el cotxe i et diré com te’l trobaràs al dia següent.

La reforma de Les Arenes, bloquejada

2009-03-16T05:49:00.000-07:00

Les obres de remodelació de la plaça de toros de Les Arenes fa tres setmanes que estan parades. La reforma, dissenyada pel prestigiós Richard Rogers -arquitecte britànic que el Caixaforum li dedica aquests dies una retrospectiva a la seva obra- juntament amb el despatx català Alonso-Balaguer, està paralitzada arran de la crisis econòmica que també està afectant a tots els projectes estrelles de la ciutat de Barcelona (el gratacels Frank Gehry, l’estació de la Sagrera, la City Metropolitana...).

El problema de Les Arenes recau en què abans les obres eren propietat de Sacresa, que ha hagut de vendre la prestigiosa reforma per tal de fer front als importants deutes que arrossega. Les Arenes ara és propietat de Metrovacesa, empresa que al·lega que ara mateix està “estudiant” el projecte, i que per això està aturat.

El centre comercial de plaça Espanya ja hauria de ser una realitat, o almenys estar a punt de ser-ho. Però la realitat és ben diferent. Sacresa ja havia tancat 35 contractes de lloguer amb diverses firmes per ocupar el futur centre comercial, però Metrovacesa ha bloquejat les obres analitzant els costos d’una reforma faraònica que ja duren 28 mesos, i tot per conservar una façana neomudèjar d’una plaça de toros de 1899. De un pressupost inicial de 100 milions de euros ja s’ha passat a un altre de 200, i el que havia de convertir-se en una nova obra arquitectònica de referència de les rodalies de Font de la Guatlla i en un dels nous centres d’oci pels veïns, va camí de convertir-se en tot un problema sense cap data de finalització.

“Un parc temàtic de la gastronomia”

2009-03-05T03:03:00.000-08:00

Oli d'oliva en esprai amb gust de xocolata o de trufa i pipes acaramel·lades. Aquestes són algunes de les novetats que es podran veure al saló Barcelona Degusta que acollirà la Fira de Barcelona a Montjuïc a partir de demà i fins dilluns. Un autèntic “parc temàtic de la gastronomia”, assegura David Lapuerta, director d’un saló que tot just celebra la seva tercera edició.

Enguany l’aposta és per la dieta mediterrània com a garant de salut. Des de l'oli d'oliva fins al pa, passant pel peix blau, la carn de xai i els llegums. El popular cuiner Isma Prados, per exemple, explicarà dissabte al migdia com treure el màxim partit al peix blau i diumenge per la tarda als llegums. "La dieta mediterrània és la que més s'acosta al perfil ideal de dieta saludable, i també és una ajuda per a l'economia domèstica", emfatitza Prados; “menjar és una inversió per la salut”. Però també hi haurà conferències diferents a les clàssiques on un cuiner t’explica el com i el quan d’un plat. Dissabte a les 16,00 hores el Dr.Eduard Estivill explicarà com ensenyar als més petits de la casa a menjar saludablement.

Els espectadors també podran degustar i compartir experiències culinàries amb cuiners de primer nivell com ara Iker Erauzkin, que cuina amb flors, o amb el mestre formatger del Pallars Enric Canut. "És una proposta on es pot trobar tot sobre el menjar, més enllà del slow food i el fast food", es congratula Canut, assessor gastronòmic de la direcció del saló.

Barcelona Degusta serà una autèntica festa de la gastronomia i un gran aparador on, malgrat la crisi, ningú vol estar absent. El Gremi de Flequers de Barcelona, per exemple, instal·larà un obrador per ensenyar com es fa el pa i els amants del cargols podran participar diumenge en una cargolada per a 500 persones de la mà de la Diputació de Lleida. I tot això mentre xarrupes d’un refresc d’àloe vera.

Font: Diari AVUI i http://www.barcelonadegusta.com/.

Ni un cèntim

2009-02-06T05:11:00.000-08:00

Els Fons d’Inversió Local no arribaran a Font de la Guatlla. Passaran de llarg. El Districte de Sants-Montjuïc no destinarà ni un cèntim dels 25 milions que el Govern espanyol ha destinat al Districte per tal de reactivar l’economia i iniciar projectes urbanístics oblidats. Font de la Guatlla ni es reactivarà econòmicament ni veurà com s’inicia o es reforma algun projecte urbanístic.

Manca de bancs perquè la gent s’assegui, carreteres en mal estat –hi ha un esvoranc esfereïdor en l’asfalt del carrer Sant Fructuós entre Sant Paulí de Nola i Indíbil-, la zona del Turó deixada de la mà de Déu... Fa més de 20 anys que aquesta zona ha de desaparèixer per convertir-se en zona verda, i no és exagerat afirmar que les reformes realitzades en aquesta zona han estat mínimes. Els immobles –la majoria construïts pels propis inquilins- es cauen a trossos i els carrers, per exemple, són inaccessibles per a una ambulància o un automòbil dels Bombers. "És una zona que està afectada i no es poden fer obres”, analitza Javier Fernández, ex vocal d'urbanisme de l'Associació de Veins de Font de la Guatlla. En aquesta mateixa zona afectada pel Pla General Metropolità del 1976 es troba Casa Cervera. Una masia del s. XIX que s’ha convertit en un edifici històric del barri, un emblema, una senyal d’identitat de Font de la Guatlla. Actualment l’ocupa Esplai Turons, una organització que ha desembarcat al barri per ocupar el buit que va deixar l’Associació pel Lleure de Font de la Guatlla (APLLFG). Però Casa Cervera té data de caducitat, no com la Petita Maria. Una masia catalogada de propietat municipal situada al carrer López Catalan del barri de Sants. La façana de la Petita Maria serà rehabilitada gràcies al Pla d’Actuacions del Districte (PAD), que s’ha vist afavorit per la injecció dels 25 milions dels Fons d’Inversió Local.

A més, Font de la Guatlla està estretament unit, amb la salut i la malaltia, amb la Fira de Barcelona. Fira que ha perdut per l’any que ve la celebració de la Bread&Butter i que veu perillar el Saló del Automòbil, un dels salons estrelles de la temporada. Això sí, a partir d’ara tots els joves (menors de 30 o 35 anys, segons quin servei) que vulguin fer les sol·licituds i consultes sobre el habitatge ja ho podran fer a la seu del Districte (carrer Creu Coberta, 104). Fins ara calia desplaçar-se a la plaça Rius i Taulet. Però quins habitatges socials hi ha a Font de la Guatlla?

L’Àrea Verda entra en funcionament

2009-02-02T11:22:00.000-08:00

Font de la Guatlla ha despertat aquest matí amb un exèrcit de petos fluorescents inspeccionant tots els cotxes estacionats al barri. I és que avui, dia 2 de febrer, s’ha posat en funcionament l’Àrea Verda. Els parquímetres ja operen de forma indiscriminada, se’ls hi ha tret l’embolcall a les noves senyals de l'Àrea verda, els petos fluorescents flanquegen la zona i per fi, pots trobar lloc per aparcar a Font de la Guatlla. Això sí, pagant.

“Aquí no el veuran!”, escridassava aquest matí un home a un altre que estava dins d’un cotxe enganxant el distintiu de l’àrea 11 de Barcelona. “Que sí, home, que sí!”, replicava l’altre. Preparatius per a una situació nova per solucionar una situació d’allò més antiga i exasperant: “El problema és que hi havia places d’aparcament totalment lliures que s’havien convertit en una mena de dipòsit de cotxes de gent de fora del barri”, explica Lluís Maté, president de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla. Era missió impossible trobar lloc i la situació es veia agreujada per la proximitat de la Fira de Barcelona. La manca d’aparcament comportava que la gent aparqués “als passos de vianants i damunt les aceres”, lamentava Manolo Abraldes, vocal de seguretat ciutadana de l’Associació.

Més enllà del nostre barri, avui es posen en funcionament 2.451 noves places d’aparcament al districte de Sants-Montjuïc (1.508 d’Àrea Verda, 76 d’Àrea Blava, 668 per a motos i 275 per a càrrega i descàrrega). “Volem intentar donar cobertura a tots els serveis que poden necessitar els barris del districte”, explica Josep Sans, gerent del districte, a El 3. Font de la Guatlla ja no serà mai més l’oasis automobilístic del Districte ni el cementeri d’elefants dels cotxes sempiterns.

Preparatius màgics

2009-01-04T07:20:00.000-08:00

Durant tot el dia d’avui, el Palau d’Alfons XII, a la Fira de Montjuïc (Avda. Maria Cristina, 2), ofereix una jornada per ensenyar com es decoren totes les carrosses i es confeccionen tots els vestits que s’utilitzaran en la Cavalcada del 5 de gener. Uns tallers màgics per la nit més especial de l’any.

L’incendi del carrer Mèxic encén la metxa de la discòrdia entre CiU i PSC

2008-12-26T04:04:00.000-08:00

En el número d’aquesta quinzena, el rotatiu LíniaSants publica en la seva portada que Convergència i Unió (CiU) ha denunciat que les obres del carrer Mèxic podien haver entorpit les feines de rescat i extinció dels bombers en l’incendi del 18 d’octubre passat. Segons Sònia Recasens, regidora adscrita al Districte de CiU, les explicacions de la regidora Imma Moraleda contradiuen l’informe dels Bombers, al que CiU ha tingut accés. La regidora convergent afirma que l’informe dels Bombers diu: “el tram del carrer on s’ubica l’edifici està en obres, la qual cosa ha fet que no es pogués abordar l’incendi per façana”. El text, segons Recasens, indica que un dels principals problemes pel rescat i extinció va ser la impossibilitat d’encarar el foc per la façana amb l’autoescala.

Informe que es contradiu amb les paraules de Moraleda just quatre dies després de la tragèdia de Font de la Guatlla: “els Bombers van poder arribar en uns sis minuts i van poder fer la seva feina com calia des del lateral del carrer”. CiU ha fet arribar a l’equip de govern la seva demanda per conèixer com van funcionar els protocols de seguretat i mobilitat. “Hauria de preocupar-se pel que va passar aquell dia, què va fallar, si és que va fallar alguna cosa, i perquè ella no està donant explicacions”, acusa Recasens. Moraleda, per la seva banda, en declaracions a El 3, ha contestat a les crítiques afirmant que “no hi ha cap anotació a l’informe que digui que no es pogués fer la feina o que no es pogués fer en condicions”. La regidora diu que el que va explicar el grup municipal de CiU són una “sèrie de mentides”.

Una nova mostra de la crispació i divisió del Districte de Sants-Montjuïc. Durant el Consell Plenari, celebrat el passat 2 de desembre a la seu del Districte, l’oposició (CIU, PP i ERC) ja va tombar els pressupostos proposats per l’equip de govern del Districte (PSC i ICV-EUiA).

Paraules nadalenques

2008-12-09T02:58:00.000-08:00

Silenci, dona, muntanya, immigrant, nen, sense papers...i així fins a les 52 paraules que formen part de la felicitació de Nadal que l’artista Ignasi Aballí ha creat per la Fundació Joan Miró. “La instal·lació 52 paraules és una derivació dels treballs titulats genèricament Llistats, que realitzo des de fa ja uns deu anys. Els Llistats són agrupacions de paraules i quantitats de tota mena, retallades cada dia dels titulars del diari abans de llençar-lo. M'interessa especialment que allò que apareix al diari estigui vinculat a la realitat. No es tracta, doncs, de xifres i paraules inventades, sinó d'un material que ha estat notícia per algun motiu que ara, fora del seu context, desconeixem”, explica l’artista.

Els mots, impresos amb pintura fosforescent al voltant del Patí de l’Olivera, el més íntim i petit de la Fundació. Molt auster i reservat: “El concepte bàsic de la proposta seria traslladar el pessebre privat, el que es fa a les cases reproduint una escena rural d'una època passada, al moment actual, al món contemporani i a l'espai públic, amb la intenció de suggerir que al nostre entorn més immediat podem trobar, diluïts i amagats, els elements i les paraules que constitueixen el pessebre”, relata Aballí, que ha escollit només paraules neutres, precedides per l’article indeterminat perquè tothom es pugui identificar en elles. La felicitació més avantguardista –fins a l’11 de gener-, molt a prop de Font de la Guatlla.

El crim del caixer automàtic

2008-11-12T08:37:00.000-08:00

Són moltes les curiositats que succeeixen a Font de la Guatlla. Una d’elles la trobem en el famós judici del crim del caixer automàtic. L’advocat de l’acusació particular, que exercien la mare i la filla de la víctima, ha estat Lluís Costa, ex veí de Font de la Guatlla. De fet, la seva mare encara hi resideix.

Interès mediàtic, dèficit pel barri

2008-11-06T07:47:00.000-08:00

La història interminable del bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubén ja ha cridat l’atenció de més d’un mitjà. El passat 18 d’octubre el diari Avui ja es va fer ressò del cas i Barcelona TV també va interessar-se pel tema. Però ha estat el diari El Punt, que el passat 3 de novembre en la seva edició de Barcelona, va treure la problemàtica en la notícia principal de la seva portada: “L’Ajuntament de Barcelona té buits 24 pisos socials acabats fa tres anys”.

Un capítol més de la més que enrevessada trama del Turó de Font de la Guatlla. Història que ha cridat l’atenció de diversos mitjans de comunicació. Es pot dir més alt, però no més clar. Es tracta d’una situació més que vergonyosa per part de l’Ajuntament de Barcelona i un dèficit pel barri.

Fotografia de J. Ramos (El Punt)

Desembarcament festiu

2008-10-28T09:04:00.000-07:00

Font de la Guatlla està d’enhorabona. Esplai Turons ha desembarcat al barri ocupant així el buit que va deixar el seu dia l’APLLFG (Associació pel Lleure Font de la Guatlla). Com antany, el nou esplai ocupa l’antiga masia Casa Cervera, situada al carrer Font Florida 1-3. Un edifici condemnat a desaparèixer degut al Pla General Metropolità del 1976, en el procés de transformació del Turó de Font de la Guatlla en zona verda. Però fins llavors, aquest edifici històric del barri acollirà l'Esplai Turons i tornarà a oferir al barri els serveis d'una casa on la majoria dels nens del barri hi hem passat part de la nostra infantesa. El passat dissabte 25 d’octubre al matí, van celebrar la inauguració de la mítica Casa Cervera com a nova seu del nou esplai del barri. Benvinguts!

*Fotografies extretes de http://www.esplaiturons.org/

Segrest de gossos al Mercadona

2008-10-26T10:28:00.000-07:00

“Hem segrestat el teu gos. 100 euros i te’l tornem”. Transcripció literal del que li van dir per telèfon a una dona fa unes setmanes. “Mare, que algú m’ha robat el gos mentre comprava a Mercadona!”, li va contestar el seu fill quan la dona va trucar a casa per interessar-se per la mascota de la família. La dona, advocada de professió, va trucar ràpidament a persones de confiança que coneix a la Policia. “Què he de fer?”, els hi va preguntar l’afectada, encara incrèdula que algú li segrestés el seu gos. La resposta dels agents de l’ordre va ser enviar agents de la policia secreta en el moment de l’entrega i com en els millors films de Hollywood els criminals van ser detinguts a l’acte.

El supermercat Mercadona queda fora de Font de la Guatlla però és un dels establiments més concorreguts pels veïns del barri. La pràctica de segrestar gossos no és nova, com evidencia que la Policia tenia un pla d’actuació davant de criminals “poc” professionals que exporten dels seus països aquesta pràctica del segrest express. Però la principal preocupació davant aquests segrestos express canins és si algun dia aquests criminals 'de carrer' (no parlem de sicaris professionals) decideixen canviar gossos per criatures com ja fan en altres països

“I ara, on anem?”

2008-10-22T04:04:00.000-07:00

Els veïns de la finca incendiada situada al número 28 del carrer Mèxic no podran tornar a les seves cases fins d’aquí dos o tres mesos i l’estada a l’Hotel Plaza finalitza aquest divendres. A partir d’aquest dia, tot són interrogants. “Hi ha una afectació molt important a les instal·lacions de l’edifici, sobretot aquelles del pati al que donava el pis sinistrat. En una de les ales de l’edifici hi ha una manca generalitzada de serveis per desenvolupar una vida normal”, explica Joan Pedreny, director en cap del servei de Bombers de Barcelona. Però per determinar quan podran tornar a les seves cases cal que els pèrits de les assegurances i els tècnics de les empreses de subministrament estudiïn la gravetat dels danys. Malgrat tot, diversos representants de l’Ajuntament ja han comunicats als veïns que l’espera és perllongarà fins aproximadament els dos o tres mesos.

En la reunió dels veïns damnificats celebrada ahir a l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla es van tractar diversos temes, però el que més importa als afectats és saber on viuran aquests mesos d’espera. Els diners per viure a l’Hotel Plaza s’acaben aquest divendres ja que l’Ajuntament pagava l’estada a l’hotel fins dimarts, i des d’ahir i fins divendres corre a compte de l’asseguradora. Però a partir de divendres cada família que no tingui la possibilitat d’allotjar-se a cases familiars haurà de buscar-se un immoble. En la reunió d’ahir es va proposar buscar un Aparthotel ja que l’asseguradora pagarà cada mes entre 800 i 900 euros per família. Però tots els Aparhotels, i posats a buscar, pisos de lloguer de la zona superen els 1.000 euros mensuals. “I ara, on anem?” , es plantejava un dels veïns. Com aquell qui diu, divendres es queden al carrer. Moltes preguntes i poques respostes. Mentrestant els pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn segueixen buits.

Mor una dona en l’incendi del carrer Mèxic

2008-10-20T07:49:00.002-07:00

Una dona de 53 anys va morir la matinada de dissabte quan intentava fugir de les flames que es van originar a l’interior del seu pis del carrer Mèxic del barri Font de la Guatlla. El foc es va produir quan faltaven deu minuts per les dues del matí i va afectar a vuit pisos de la finca situada al número 28 del carrer Mèxic.

L’incendi va tenir lloc al 1r 1a de l’escala, i la seva inquilina, Pilar N.V, va aconseguir sortir de casa però la van trobar morta a l’escala davant l’àtic. El cap del parc de bombers de la Zona Franca, Tomàs Chiva (curiosament ex veí del Turó de Font de la Guatlla), va explicar que la víctima va fugir cap a les plantes de dalt en lloc de baixar al carrer, i que probablement va morir per asfíxia quan no va poder avançar més. Segons fonts consultades per FontdelaGuatlla.com, la víctima estava sopant al bar de sota casa seva mitja hora abans que s’originés l’incendi.

El foc va afectar el celobert, on va destruir la canonada de gas, cosa que va ajudar a propagar les flames. Una explosió "seca", segons els mateixos veïns, va advertir de l'incendi. Temps suficient perquè alguns veïns passessin als pisos del bloc del costat a través del balcó, la resta van romandre a l'interior dels pisos durant tres hores seguint ordres dels bombers. Vuit dels 18 pisos del bloc, especialment els de les portes primera i quarta de cada planta, van tenir bastants danys. Les instal·lacions d'aigua i electricitat van quedar malmeses a conseqüència de l'incendi, si bé el foc no ha afectat l'estructura de l'edifici, van confirmar fonts de Bombers de Barcelona.

Els Mossos no han avançat cap detall de la investigació que du a terme la policia científica, tot i que ja han descartat el suïcidi com a possible causa. Tal com van dir els bombers, sembla que la possible causa va ser “un problema elèctric”. Uns bombers que van trigar més de tres hores a sufocar l’incendi malgrat enviar-hi dotze dotacions. El caos automobilístic que viu Font de la Guatlla aquests dies va retardar l'arribada dels bombers. L'Avinguda Maria Cristina està tallada degut a la celebració d'Hostelco, i les obres que tallen el carrer Mèxic van complicar l'accés dels bombers a la zona. I un cop allà les obres van complicar notablement les tasques dels bombers que van haver d’aparcar els cotxes al carrer Sant Fructuós.

Font de la Guatlla en els mitjans de comunicació:

El País: Una mujer fallece al incerdiarse su piso en Sants
Avui: Una dona mor en incendiar-se el pis on vivia a Sants
El Punt: Una dona de 53 anys mor en un incendi al seu pis de Barcelona
La Vanguardia: Una mujer muere en un incendio en Montjuïc
El Periódico: Una dona perd la vida en un incendi en un bloc de pisos de Sants
El Mundo Catalunya: Muere en BCN una mujer de 53 años al incediarse su piso

“Iaia tranquil·la que els bombers vindran a buscar-te”

2008-10-20T07:49:00.001-07:00

“Tranquil·la iaia que els bombers ja arriben! Tot anirà bé”. Paraules balsàmiques des d’un telèfon mòbil del nét de l’Enriqueta Martínez, de 84 anys i veïna del 1r 2a, porta amb porta del pis on va originar-se l’incendi. El nét de l’Enriqueta feia tot just deu minuts que havia marxat del pis quan van sentir la forta explosió que va destruir la canonada de gas i va adonar-se que es tractava de l’immoble de la seva àvia. Ràpidament la va trucar però quan va arribar els bombers ja no el van deixar passar: “Iaia, no tanquis amb clau que els bombers vindran a buscar-te a casa. Mentrestant tanca’t a una habitació”. D’allà mateix la van treure els bombers, que amb les claus del seu nét van poder accedir al pis. “Sentia molts sorolls, com de vidres i fustes trencant-se, i crits", va declarar posteriorment al diari El Periódico.

L’explosió de la canonada de gas va propagar l’incendi per tota la finca: vuit dels 18 pisos han quedat molt afectats. En declaracions al mateix diari, Pablo Veiga, veí del 2n 4a, va afirmar que té “tot el pis cremat, tret d’una habitació”. La mateixa on es va refugiar la seva mare, de 81 anys, fet que li va salvar la vida. La dona va ser ingressada a l'Hospital Clínic, però va ser donada d'alta al llarg del dia d'ahir. Una altra dona i el seu fill segueixen hospitalitzats.

Els veïns van poder tornar a entrar a casa seva al matí per recollir les seves pertinences més bàsiques, però no podran tornar-hi a viure fins d'aquí a tres mesos. Dels 25 veïns afectats per l'incendi, quinze van ser allotjats a l'Hotel Plaza i vuit més van preferir instal·lar-se a casa de familiars. L’Associació de Veïns de Font de la Guatlla ja s’ha ofert a cedir les seves instal·lacions de forma gratuïta per tal que els veïns damnificats les puguin utilitzar per celebrar-hi les reunions corresponents.

L’església evangèlica, en el punt de mira

2008-10-16T08:06:00.000-07:00

“És insuportable. Se senten crits i càntics a les set del matí durant els caps de setmana”. Són paraules de Manolo Abraldes, vocal de seguretat ciutadana de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla, al diari El Punt. Els crits provenen de l’església evangèlica situada a la Gran Via entre els carrers Mèxic i Sant Germà, ‘Família Unida’. Aquesta situació ha motivat diverses queixes a la Guardia Urbana que han derivat a l’obertura d’un expedient per part del Districte Sants-Montjuïc. El Districte s’ha compromès a precintar, en el termini màxim de dues setmanes, el local.

“Potser el que no els agrada és tenir una església evangèlica a sota casa”, declara Eduardo Ferreiro, advocat de ‘Família Unida’. “Disposem d’un informe tècnic d’un arquitecte que acredita que els sorolls del local no superaven els límits de la normativa”, defensa Ferreiro respecte a la denúncia dels veïns. Però no és només el soroll. Un dels punts claus d’aquest expedient és que al centre s’hi duia a terme una activitat regular sense disposar de la preceptiva llicència. Ferreiro assegura que l’església ja no està oberta, “tot i que és possible que encara s’hi faci algun acte, esporàdicament”. Però des del Districte afirmen que fa dues setmanes va constatar que al centre “s’exerceix l’activitat sense llicència”. “No tenim res contra la seva confessió, però no podem tolerar les molèsties que ens ocasionen”, emfatitza Abraldes. Ara mateix hi ha un cartell que anuncia que l’església està en obres. De totes formes, en menys de dos setmanes el local estarà precintat.

L’Àrea Verda arriba a Font de la Guatlla

2008-10-14T05:09:00.001-07:00

Era qüestió de temps. Font de la Guatlla era de les poques zones de la ciutat de Barcelona que encara no hi havia entrat en vigor l’Àrea Verda. D’un dia per l’altre, els veïns de Font de la Guatlla s’han despertat amb les línies verdes d’aparcament pintades per tot el barri. Però aquesta fase d’ampliació no tindrà lloc fins el 2 de febrer de 2009 i durant aquest mes d’octubre s’instal·laran els parquímetres. Durant el mes de novembre tots els veïns i veïnes rebran al seu domicili la informació corresponent per tramitar el distintiu que caldrà enganxar a dins l’automòbil. De totes formes, per Internet aquesta operació ja és viable. Així doncs, Font de la Guatlla deixarà de ser l’oasis automobilístic –on molt veïns de barris fronterers venien a aparcar el cotxe- que ha resistit des de 2005. A partir d’ara, el barri passa a formar part de l’àrea 11 de la totpoderosa Àrea Verda de l’Ajuntament de Barcelona.

La història interminable

2008-10-10T07:32:00.000-07:00

El bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn segueix buit. Fa més de dos anys i mig que està construït i, sorprenentment, segueix desocupat. En un principi anaven destinats a les famílies afectades pel PERI d’Hostafrancs però a última hora es va decidir ubicar a les famílies afectades de l’expropiació i reallotjament de les casetes del turó de Font de la Guatlla. Ja fa un any que Javier Fernández, el llavors vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla-Magòria, esperava que “per Setmana Santa [de 2007] tots els veïns del Turó estiguessin reallotjats”.

Un any després tot segueix igual. Els divuit veïns del Turó segueixen malvivint a les casetes mentre que els pisos nous segueixen desocupats. És tal l’espera, que el districte ha hagut de contractar un vigilant nocturn per evitar l’entrada als pisos buits. Però el que era un flamant bloc nou de pisos, ara és un immoble deixat de la mà de Déu. “En el pati interior han crescut males herbes i segurament és un niu de rates i porqueria”, analitza Nella Guillén, nova vocal d’urbanisme de l’Associació, a Barcelona TV. La televisió local no ha estat el primer mitjà de comunicació en fer-se ressò de tal irregularitat, fa més d’un any el diari Avui també va denunciar-ho.

“El procés s’ha allargat degut a la complexitat de les negociacions”, s’afirma des del Districte de Sants-Montjuïc. Dels divuit veïns, “ja n’hi ha vuit que estan d’acord en el reallotjament, però fins que no n’hi hagin deu no es començarà el pla”. “És un procés llarg perquè s’han de fer les coses bé. Se li ha de concedir un pis oficial realment a aquell que s’ho mereix”, afirma Imma Moraleda, regidora de Sants-Montjuïc.

Assassinat d'un indigent

2008-10-07T02:07:00.000-07:00

Aquest diumenge al vespre va ser localitzat el cadàver d'un home a una zona boscosa de l'avinguda Miramar, a Montjuïc.

Dues persones que viuen a la zona van veure el cos, tapat amb un llençol, i van avisar la policia. Una patrulla de la comissaria de Sants-Montjuïc va confirmar la presència del cadàver i es va posar en marxa la investigació. Tanmateix, no ha sigut fins ahir que l'autòpsia ha confirmat que es tractava d'una mort violenta.

Fins a aquest dilluns al vespre, la víctima encara no havia sigut identificada. Segons fonts policials, el cos era en un àrea que sol ser freqüentada per indigents. De fet, no seria la primera vegada que es produeix un homicidi a la zona amb un sense sostre com a víctima. El grup d'homicidis dels Mossos de Barcelona ja investiga l'assassinat.

Desconcert automobilístic

2008-09-18T06:03:00.000-07:00

Qui se’n recorda dels passis que tenim els residents de Font de la Guatlla per traspassar la Fira de Barcelona? I els que ens permeten travessar la Fira amb cotxe? Uns privilegis que gràcies a la millora de comunicacions del barri s’han oblidat i han quedat com a papers oblidats dins dels calaixos.

Però ara sembla ser que ens vulguin fer recordar aquells dies que quan hi ha Fira hem de recórrer al passi per fer passar l’automòbil (tot i que ningú coneix a cap veí que l’hagi utilitzat) o fer la volta per Montjuïc o pel carrer Moianès. Amb l’habilitació del carrer Morabos (sempre i quan la Fira no ocupi l’avinguda Marquès de Comillas) es solucionava una de les reivindicacions més antigues del barri: tenir una sortida per Montjuïc en els nombrosos dies de Fira.

Però ara sembla que hem recuperat aquelles sensacions de desconcert automobilístic. Deu fer aproximadament un mes que han tallat el primer tram del carrer Mèxic per solucionar el sistema d’emmagatzament d’aigua ja que quan hi havia grans precipitacions els pàrquings del carrer Mèxic s’inundaven. Tot normal dins un estat d’obres que obliga a tallar carrers i canviar sentits de la marxa. Però fins llavors només estava tallat el primer tram del carrer Mèxic, amb la qual cosa podies pujar i baixar pel segon tram del mateix carrer. Es mantenia el carrer Morabos per pujar a Montjuïc i els carrers Santa Dorotea i Mandoni seguien sent de pujada des de Gran Via (sempre i quan vinguis de Plaça Cerdà o carrer Moianès).

Ara, exactament des del 16 de setembre, el carrer Mèxic està tallat en el segon tram. És a dir, no es pot pujar ni baixar de Montjuïc i han habilitat el carrer Morabos de baixada. Per tant, estem sense la possibilitat d’accedir a Montjuïc. La solució és anar a fer la volta per Plaça Espanya i pujar per l’avinguda Maria Cristina. Sempre i quan no hi hagi Fira, perquè llavors l’itinerari es dilata fins al carrer Lleida.

El mal és menor, ja que el volum més gran de tràfic es produeix en direcció contraria a Montjuïc i ara ja està habilitat de nou el carrer Mèxic de baixada. Però no deixa de ser significatiu l’hermetisme automobilístic que vivia el nostre barri i que aquests dies tornem a recordar. Paciència.

Barri olímpic

2008-08-08T07:28:00.000-07:00

Avui, dia 8 d’agost, a les 8 hores, 8 minuts i 8 segons s’han inaugurat els Jocs Olímpics de Pequín-08 amb un acte inaugural impressionant. Però a dia d’avui, cal recordar la cerimònia d’inauguració de Barcelona-92, considerada la millor i en el context dels millors Jocs Olímpics de la història. La Fura dels Baus, Montserrat Caballé, Freddie Mercury i Los Manolos, entre d’altres, van ser partícips d’aquests Jocs on Font de la Guatlla va viure directament la transcendència d’aquest episodi històric. Precisament un dels membres de Los Manolos, Xavier Carelo, és veí de Font de la Guatlla. Pocs barris del món poden enorgullir-se d’haver acollit unes Olimpíades.
Després de l’espectacularitat de la cerimònia d’avui a Pequín, cal recordar com va ser la de Barcelona i rememorar aquells dies on Font de la Guatlla va ser el centre del món.

Arquitectura universal

2008-08-08T03:56:00.000-07:00

El barri Font de la Guatlla i les seves rodalies, malgrat el seu reduït espai, acapara gran part dels monuments arquitectònics de la ciutat. Començant per Arata Isokazi (Palau Sant Jordi i accés al CaixaForum), Josep Puig i Cadafalch (Casa Ramona, actual CaixaForum), Ludwig Mies van der rohe (Pavelló Mies van der Rohe), Carles Buïgas (Font Màgica de Montjuïc) i Richard Rogers (Les Arenes, de plaça Espanya), entre d’altres.
Ahir mateix va sortir publicada al diari Avui una entrevista amb Rogers, un altre arquitecte de gran prestigi que aterra a les rodalies del barri Font de la Guatlla.

Big Mama torna al barri

2008-08-05T08:44:00.001-07:00

Big Mama, la cantant de blues que havia residit durant molts anys al barri Font de la Guatlla, actua aquesta nit (22 hores) al Caixaforum (Avda. Marquès de Comilles, 5). Una oportunitat única per veure actuar a una de les grans representants del blues a Catalunya i celebrar amb ella el seu retorn al barri que durant tants anys va veure-la créixer com a cantant.

Fotografia: Ángel Marín

La parròquia s'estalvia l'IVA

2008-07-31T06:00:00.000-07:00

Notícia publicada al diari El Periódico, el 31 de juliol de 2008:

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a la PARRÒQUIA DE
SANTA DOROTEA, situada al carrer del mateix nom, a la qual l'Agència Tributària
pretenia reclamar l'IVA per unes obres de rehabilitació. La sentència argumenta
l'acord entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol del 1979.

El mossèn Francesc Verges ha aconseguit una fita que semblava gairebé impossible. Des de FontdelaGuatlla.com felicitar aquesta àrdua gestió i lloar la tasca que fa des de molts anys pel barri.

Màfies

2008-07-31T04:58:00.000-07:00

El que tothom sap i ningú s’atreveix a dir: existeixen unes màfies que controlen la seguretat de les obres de la ciutat de Barcelona, i especialment del Districte Sants-Montjuïc. Tot va començar fa uns anys quan a les obres de qualsevol immoble van aparèixer les primeres banderes gitanes acompanyades de la paraula “control” i del nom de la família gitana que es responsabilitzava de la vigilància d’aquella obra. Però darrera aquesta bandera s’amaga un procés de coacció al responsable de l’obra que obliga a aquest a contractar forçosament els serveis de la família gitana. El procés consisteix en amenaçar al responsable de l’obre en fer-li la vida impossible robant-li de forma il·limitada material de l’obra. Un cop contractats, la bandera gitana adverteix i allunya a qualsevol altre lladre que tingui intenció de robar material en aquella obra.

Aquesta coacció ha arribat al barri Font de la Guatlla, en concret al carrer Sant Fructuós, 37, on abans hi havia la coneguda popularment “Tenda del mig”. A les obres de d’enderrocament del immoble (realitzades sorprenentment a pic i pala) hi trobem la bandera gitana que certifica el control de la màfia entorn a la vigilància de les obres.

Tothom ho sap i ningú s’atreveix a dir-ho, però FontdelaGuatlla.com denuncia aquesta situació i coacció que sembla que a les institucions públiques ja els hi sembla bé. Qui calla (o fa els ulls grossos), atorga.

Per fi a casa

2008-07-31T04:44:00.000-07:00

Los Del Porche (LDP) van actuar el passat 13 de juny a Font de la Guatlla, en motiu de les Festes Majors del barri. El jove grup guatllenc van oferir més de seixanta minuts de concerts i van actuar amb la força i confiança de fer-ho a casa. LDP va congregar a més d’un centenar de persones. Convocatòria que pot servir per tornar a engegar “El Festival Independent de la Guatlla”, trobada musical celebrada fa anys durant les Festes Majors.

Fotografies de Jordi Almodóvar i Elisenda Xifra.

Un home fereix dos dels seus germans amb una escopeta

2008-06-05T03:50:00.000-07:00

Un home, de 50 anys, va disparar ahir amb una escopeta contra la seva pròpia família ferint a dos dels seus germans. Els fets, que van tenir lloc ahir al matí a Montjuïc, en la frontera entre Font de la Guatlla, el Parc de Montjuïc i la Marina. L'agressor (drogodependent), com altres vegades, va demanar diners a la seva mare. Un germà s'hi va interposar i va acabar rebent un tret d'escopeta al pit. Una altra germana, que també era a la casa, va resultar ferida en un braç. L'incident d'ahir no va ser el primer protagonitzat per aquests germans i els seus veïns van assegurar que el va encegar l'addicció a les drogues.

Després dels trets l'home va saltar per la finestra de l'habitació i va fugir corrent per la muntanya. Els familiars van alertar els Mossos d'Esquadra de la comissaria de Sants- Montjuïc, els quals no van trigar a localitzar-lo. L'home, que estava molt alterat, s'havia desprès de l'arma, que altres agents van localitzar després entre uns matolls, així com de la funda de l'escopeta. Una ambulància va traslladar els dos ferits, mentre altres sanitaris van haver d'atendre alguns familiars, incloent- hi la mare, amb crisi d'ansietat. Un dels germans continua hospitalitzat, però no es tem per la seva vida.

Així doncs, i lamentablement, Font de la Guatlla (malgrat el lloc dels fets es trobi en una zona fronterera) torna a ser notícia per un nou acte de violència i d'inseguretat.

Créixer

2008-05-29T06:27:00.000-07:00

FontdelaGuatlla.com no s'atura i segueix aconseguint més reptes. La pàgina web de La Setmana de TV3 ha seleccionat el bloc de Font de la Guatlla per incloure'l a la llista de blocs recomanats.

Amb vosaltres, aquest espai segueix creixent dia rere dia. Vosaltres feu possible FontdelaGuatlla.com.

Gràcies Àlex.

Cita mundial

2008-05-23T06:34:00.000-07:00

A partir del dilluns vinent Barcelona acollirà una de les proves del circuit mundial (Wolrd Tour) de vòlei platja. De fet, aquest esport nascut a les platges californianes als anys 20 del segle XX, ja no necessita de la platja per competir. La majoria de ciutats que formen part del World Tour elegeixen zones emblemàtiques per acollir els tornejos. París, que ni tan sols té mar, té de fons la torre Eiffel. I Barcelona ha escollit les Fonts de Montjuïc, amb el Museu Nacional de Catalunya (MNAC) de fons i el barri Font de la Guatlla de protagonista secundari.

Per convertir l'esportiva muntanya guatllenca en una extensió de la platja han fet falta unes 2.500 tones de sorra procedent de pedreres de Segòvia. Aquestes han estat transportades per mitjà de 96 camions tràilers, amb un cost de 90.000 euros, gairebé el 10% del total del pressupost del Hyundai Open Barcelona, que acollirà en la seva fase final 32 de les millors parelles, tant masculines com femenines, del panorama mundial. 64 equips més de cada sexe participaran en les prèvies.

La pista central, amb unes grades desmuntables amb capacitat per a 3.000 espectadors, acollirà els millors partits -les semifinals i finals, de divendres a diumenge, seran televisades per el Canal 33- dels 250 participants de 50 països. Molts d'ells necessiten sumar punts en la classificació mundial per estar entre les 24 parelles que tindran accés als Jocs Olímpics de Pequín. Només puntuen els tornejos fins al 20 de juliol, i Barcelona servirà per clarificar les coses. Els principals favorits i garantia d’espectacle, tant en categoria masculina i femenina, seran les parelles brasileres (Emanuel Rego i Ricardo Santos; i Juliana da Silva i Larissa Franca).

L’entrada serà gratuïta a tots els partits. Una oportunitat històrica de presenciar en directe els millors jugadors del món de vòlei platja.

Fotografia de Jordi Cotrina.

Dona assassinada

2008-05-22T07:24:00.000-07:00

Una dona de 29 anys i nacionalitat boliviana va ser assassinada a ganivetades ahir a Font de la Guatlla. Els veïns de l'edifici (c/ Gran via, 243) on van passar els fets van explicar que van veure fugir del lloc un home. La policia, però, no va voler confirmar la identitat del sospitós ni la relació que tindria amb la víctima mortal, tot i que podria ser el seu company sentimental. Els Mossos es van limitar a confirmar que es tractava d'"un cas d'homicidi" i a última hora d'ahir van procedir a detenir un home per la seva presumpta implicació en l'assassinat.

A l'habitatge on es va cometre el crim hi viu, des de fa dos o tres d'anys, un matrimoni d'origen sud-americà que, de forma habitual, lloga habitacions a persones també llatines. La víctima seria una d'aquestes llogateres temporals.
La dona va ser atacada entre les dotze i la una del migdia i l'agressor li va clavar fins a quatre vegades una arma blanca. El cadàver presentava dues ferides a la part del pit i dues més a l'esquena, segons van explicar fonts dels Mossos d'Esquadra.
Veïns de l'edifici consultats van explicar que ni abans ni després del crim van sentir cap soroll que els fes sospitar res. Els Mossos d'Esquadra van interrogar diversos veïns de la casa i es van emportar a comissaria la propietària del pis on van passar els fets.

Així doncs aquest crim és un nou episodi llastimós de la inseguretat que pateix Font de la Guatlla recentment.

Fotografia de Diego Ibarra.

Recull de premsa:
Menys que més els rotatius de Barcelona s’han fet ressò aquest matí de l’assassinat de Font de la Guatlla. Al diari Avui relacionen aquesta mort amb la de fa dos dies d’una dona a Sabadell a mans del seu company sentimental. Per tant s’aventuren a valorar implícitament que aquest assassinat de Font de la Guatlla ha estat per violència de gènere, fet que els Mossos d’Esquadra encara estan investigant.
En la resta de diaris es limiten a transcriure el teletip de les agències (Europa Press), on precisament el periodista que el va elaborar no es va oblidar de remarcar que el nom del nostre barri. És per això que per exemple el diari gratuït Metro trobem el titular: “Troben una dona morta en un pis de Font de la Guatlla”.
En altres casos, malgrat remarcar el nom del barri en el teletip, engloben el nostre territori amb Sants i trobem el titular del també diari gratuït ADN que diu: “Hallan una mujer apuñalada en Sants”. La notícia, que està firmada curiosament des de Madrid, relaciona el crim de Font de la Guatlla amb la mort de dilluns passat d’una dona de nacionalitat danesa després de ser víctima d’un intent de robatori al barri de Sants.

Temps era temps

2008-05-18T09:33:00.000-07:00

El passat 8 de maig l'Escola del Bosc, situada a la muntanya de Montjuïc, va complir 94 anys. A començament del segle XX l’Ajuntament de Barcelona va engegar tota una sèrie de projectes que van donar lloc a la creació d’escoles de característiques especials. La primera va ser l’Escola del Bosc, que va néixer amb la intenció d’oferir als nens de Barcelona amb problemes respiratoris un centre on poguessin gaudir d’un entorn més saludable, sense la contaminació de la ciutat.

El 8 de maig, l’escola va obrir les seves portes per primera vegada amb una separació d’edificis per sexes. El centre es va situar a la muntanya de Montjuïc, en uns edificis que mitjançant unes obres d'adaptació, van donar un tipus de construcció molt apropiada per l'escola que es volia fer. El nom d'Escola del Bosc, es va inspirar en l'alemanya de "Walsdschule de Charlotemburg" que era una escola a l'aire lliure dedicada a la infància desvalguda.

La primera directora de la secció de nenes va ser Rosa Sensat i, de la secció de nens, Antolí Monroy. El treball de Rosa Sensat, mestra d’una gran personalitat humana i intel·lectual, hi deixà una empremta molta forta, ja que va poder posar en pràctica els principis de les noves escoles d’Europa tot adaptant-los a les característiques de l’alumnat fins a la seva marxa el 1930.

Col•lectiu

2008-05-16T09:22:00.000-07:00

“Per què no tenir confiança amb la justícia del
poble? Hi ha al món esperança millor o que pugui igualar-la?”
(Abraham Lincoln)

Font de la Guatlla ha demostrat ser alguna cosa més que un simple barri de Barcelona. Un oasi de la immensitat urbanita on els seus habitants s’hi senten totalment identificats. Identitat que resulta de gran ajuda per no caure en l’anonimat que pot suposar una ciutat com Barcelona. Un cop més Font de la Guatlla s’ha tornat a unir per tal de premiar FontdelaGuatlla.com en el concurs Netreporter 2008 organitzat per laMalla.net. El portal del nostre barri va ser guardonat amb el primer premi de la categoria d’estudiants universitaris. Així doncs, la victòria, un cop més, és vostre guatllencs i guatllenques. Gràcies.

Més informació a JaumeCanut.com.

Derrota momentània

2008-05-12T05:53:00.000-07:00

Los Del Porche (LDP) van caure eliminats a les semifinals del concurs Emergenza. En el concert del dissabte dia 10 de maig, a la sala The Loft de Barcelona, el conjunt de Font de la Guatlla només va poder aconseguir 68 vots, molt per sota dels vuitens de final (on van aconseguir 97 vots) i dels quarts de final (79). Així doncs, LDP va finalitzar onzè classificat d’un total de setze grups que disputaven les semifinals del concurs internacional a Barcelona. I és que la competència va ser molt dura. LDP va haver d’actuar després de Moreno del Metal, el gran guanyador d’aquesta eliminatòria amb 171 vots. Malgrat fer una actuació brillant, els de Font de la Guatlla no van poder superar l’escenografia i el show del cantant de Moreno del Metal, David Moreno. Un cantant que és el vuitè classificat mundial d’Air Guitar -el primer a nivell nacional- i el guanyador d’imitacions del programa Polònia de TV3. Entre d’altres, també destaca una entrevista a Noche sin Tregua. A més, curiosament el llorejat cantant també resideix a Font de la Guatlla.

Per tant, LDP va haver de competir contra un crack mediàtic i un grup molt experimentat. Experiència que el conjunt de Font de la Guatlla va adquirint concert a concert. I el que va ser una derrota, quedarà per la història que LDP va arribar a les semifinals en la seva primera participació a un concurs tant exigent com el d’Emergenza. El pròxim concert: Divendres 16 de maig a les 22:00h a la Sala Garcilaso. Són LDP, la veu del barri.

(In) Seguretat al barri

2008-05-04T07:08:00.000-07:00

En menys de dues setmanes l’estanc de Font de la Guatlla ha patit dos robatoris amb un modus operandis força semblant. Aquests delictes, sumat a la presència dels Black Panthers i tot el desplegament policial que van oferir els Mossos d’Esquadra fa tot just una setmana, fan incrementar la sensació d’inseguretat del tranquil barri de Font de la Guatlla.

El primer robatori a l’estanc del carrer Morabos va ser el passat divendres 18 d’abril, a la nit. Tot just l’endemà, el propietari de l’establiment va declarar a FontdelaGuatlla.com que sabia que “a Barcelona hi havia una banda criminal especialitzada en robar estancs”. Dues setmanes després, el divendres 2 de maig, també a la nit, tornaven a robar al mateix estanc. El primer cop van entrar forçant la porta per on entren el gènere, aquest segon cop van trencar el vidre d’entrada.

Testimonis que van sentir l’alarma de l’establiment en el primer robatori, van declarar a FontdelaGuatlla.com que els agents de l’ordre “van trigar molt en arribar” al lloc del fets. Potser és que el desplegament a la zona és insuficient? Els Mossos d’Esquadra tenen una comissària al carrer Ulldecona, al barri de la Marina del Prat Vermell del districte de Sants-Montjuïc, i la Guardia Urbana la tenen precisament al carrer de la Guardia Urbana, propera a les Fonts de Montjuïc. Per tant, la cobertura policial del barri és correcta i sempre hauria d’estar vigilat. Però els últims esdeveniments del local de festes del carrer Mèxic, els dos robatoris a l’estanc del carrer Morabos, l’increment de robatoris de cotxes i l’incivisme de diverses famílies romaneses instal·lades al barri (una d’elles al carrer Nord), fa que en el barri hi hagi sensació d’inseguretat.

En busca i captura dels ‘Black Panthers’

2008-04-28T07:58:00.000-07:00

Els Mossos d’Esquadra van irrompre el passat dissabte al carrer Mèxic del barri Font de la Guatlla per fer una batuda a la discoteca Copacabana, un local d’ambient llatí on freqüenten els Black Panthers, un dels grups llatins presents a Barcelona. La batuda va començar a dos quarts de nou de la nit quan els agents van entrar a la discoteca, on hi havia més de 300 joves sud-americans, i va acabar a la matinada del diumenge quan es va haver registrat el local i identificat a tots els joves. En declaracions a FontdelaGuatlla.com un dels agents que va participar a la batuda va explicar que “és un control rutinari i que no s’havia de témer per la seguretat del barri”. L’agent també va remarcar “l’espectacularitat” del desplegament policial: Més de deu furgons, sis cotxes i dues ambulàncies.

Durant el dispositiu, anomenat operació Dingo, els Mossos d’Esquadra van detenir a cinc persones: Una d'elles per tràfic de drogues, ja que se li van trobar 8 dosis de cocaïna; dos joves més perquè tenien pendent un requeriment judicial i els altres dos per incompliment de la llei d'estrangeria, ja que no tenien els papers en regla. En el registre es va inspeccionar el local amb gossos ensinistrats a la recerca de drogues i en un espai reservat al personal s'hi van trobar indicis de consum de cocaïna, segons fonts policials. En el moment de l'entrada dels Mossos diversos clients es trobaven tancats en aquest espai. Al terra de la discoteca s'hi va trobar una navalla semi automàtica i dosis de cocaïna i haixix. A més, diversos testimonis de tota l’operació policial van assegurar a FontdelaGuatlla.com que van veure sortir a una persona de l’interior del local en llitera i atesa pels serveis mèdics que es van desplaçar amb els agents, informació que no han confirmat les fonts policials.

En quant al local del carrer Mèxic, denunciat nombroses vegades des de fa anys –quan era un after gay- pels mateixos veïns, la policia ha aixecat diverses actes administratives als responsables de la sala per incompliment de la llei de jocs i espectacles, ja que la discoteca incompleix la normativa pel que fa a portes d'emergència, per manca de servei de seguretat i per defectes en l’assegurança. Els Black Panthers és un dels grups llatins presents a Barcelona que no han emprès encara el camí de la reconversió cap a associació juvenil, com sí que han fet els Latin Kings i els Ñetas. Membres d'aquesta banda, que recull el nom dels joves negres que lluitaven pels seus drets civils els anys 60 als Estats Units, han estat implicats en alguns incidents violents a la ciutat i l'àrea metropolitana en els últims dos anys. Precisament els Mossos d’Esquadra saben que ara mateix els Black Panthers han declarat la guerra als Latin Kings i als Ñetas per fer-se amb l’hegemonia de la comunitat llatina. Fins ara el Departament d’Interior no havia admès l’existència d’aquestes bandes, però les morts de dos joves vinculades a baralles entre bandes a Girona i Rubí en les últimes setmanes han encès totes les alarmes. És aquest el motiu de l’operació Dingo: "Per evitar enfrontaments". La policia vol fer-los saber que els vigila.

Fotografies de Laura Guerrero (La Vanguardia) i Jaume Canut

Un somni inacabat

2008-04-05T01:50:00.000-07:00

“Els somnis són les úniques mentires que poden deixar de ser-ho”. I és que l’enquesta de FontdelaGuatlla.com no deixava marge d’error: un 87% dels visitants tenia la convicció que Los Del Porche (LDP) es classificaria per la següent eliminatòria del concurs Emergenza.
Convicció que va passar a realitat el passat 15 de març a Razzmatazz. LDP va quedar en segona posició i es classificava per les semifinals d’Emergenza.

El destí o la desafortunada sort en el sorteig va voler posar a prova els quatre joves de Font de la Guatlla: LDP era el primer grup en tocar. Tot just tocaven les vuit de la tarda, quan l’Andrea (cantant) ja donava la benvinguda a la multitud de persones que LDP havia arrossegat fins a la Sala Lolita de Razzmatazz. “És molt complicat ser els primers però heu estat perfectes”, els hi va dir una de les presentadores tot just acabar el recital de bona música i ritme trepidant. L’objectiu era clar: Malgrat ser els primers s’havia d’animar fos com fos el públic que no havia fallat a la cita.

Cançó rere cançó el públic s’anava entonant amb un LDP entregat que sabia de la importància de cada segon d’actuació. O caixa o faixa, s’ho jugaven tot en vint minuts de concert on fins i tot, com si portessin mitja vida sobre els escenaris, van permetre’s el luxe de dedicar una cançó a una de les protagonistes de la nit que es trobava enmig del públic.
Després de vint minuts de concert el somni es va engegar i els quatre components del grup van haver d’esperar-se fins passada la mitjanit per escoltar el seu nom com a segon classificat amb 79 vots. El somni era una realitat, però tot just era un esglaó més. Pròxim objectiu: Les semifinals d’Emergenza a la Sala The Loft de Razzmatazz. En aquesta ocasió el públic ja va ser nombrós, però per a la pròxima cita caldrà que ho sigui molt més. Són LDP, la veu del barri.

Fotografies: Jordi Almodóvar i Jové

“¿Usted no come? ¡Pues el gato también! ”

2008-02-15T07:12:00.000-08:00

Esperanza Martínez, vecina del barrio Font de la Guatlla de Barcelona, es conocida como “la mujer de los gatos”. Siempre dando de comer a los felinos, cargada de bolsas con comida para ellos y con sus cinco perros alrededor suyo. Incluso se desplaza al Prat para dar de comer a los gatos de la calle. En su piso, a parte de los cinco perros, tiene a más de una decena de gatos. La entrevista discurre con un gato siamés, Williams, en mi regazo. Apareció de improvisto de entre un montón de ropa.

¿Des de cuándo está devoción por los animales?
Des de pequeña. Al pueblo ya teníamos animales. Porque a mi hermano, que murió en San Sebastián, le gustaba la caza, y claro, teníamos tres o cuatro perros, y también gatos.
Aquí en Barcelona en el bar, que estaba aquí al barrio, ya teníamos muchos animales.

¿Exactamente cuántos animales tienes ahora en casa?
¿Ahora en casa? ¿Se van a enterar los vecinos? (pregunta riendo)

No te preocupes.
Diecinueve o veinte gatos y cinco perros.

¿Qué animales has tenido?
En el bar tenía palomas y aquí en el piso tuve tórtolas durante más de treinta años. Me las llevé del Prat. También tuve una perdiz, pero se cayó por el balcón y murió.

¿Por qué das de comer a los gatos de la calle?
Porque me dan mucha pena. Ahora precisamente estamos liados en el Prat, el otro día me denunciaron.

¿Quién?
La Guardia Urbana.

¿Por qué?
Porque ahora solo permiten dar de comer a los gatos en dos sitios en el Prat. Uno está muy lejos del otro. ¿Tú crees que un animal irá de un sitio al otro? Esto es el Ayuntamiento del Prat que no le gusta los animales. Este sábado tuvimos una reunión en el Casino del Prat y mañana sabremos cuando hacemos la manifestación contra el Ayuntamiento.

¿Manifestación?
¡Sí sí! Haremos pancartas, iremos al Ayuntamiento y se va a liar. Luego que el alcalde del Prat, que es un sinvergüenza y que va sólo con los gitanos porque su querida es gitana, decida. Se la vamos a liar.

¿Hay mucha gente en el Prat qué está de acuerdo contigo?
Las andaluzas no, se creen las dueñas del Prat. Amo más a la gente mayor catalana.

¿Y aquí en el barrio la gente qué opina?
Aquí nadie me dice nada. En el barrio ya no quedan gatos, sólo queda un gato y encima esta castrado. Ahora ya se ven ratones por la calle…

De anécdotas debes tener miles ¿Alguna qué recuerdes?
Hace dos meses Linda [uno de los perros] encontró una cartera en Montjuïc. Me vino con una cartera en la boca. Pero entonces un señor, que conducía el camión de la basura, se bajó y le quitó la cartera de la boca. Cuando vio todo el fajo de billetes bajó del camión como una fiera.

Acostumbras a pasear los perros por la noche. ¿Algún incidente qué recuerdes?
No en especial, pero el otro día me encontré a un hombre mientras estaba dando de comida a los gatos. Estaba solo dentro de un coche y me dio muy mala espina. Agarré los perros bien fuerte y me fui. También me encontré el otro día a un hombre robando un coche. Rompió el cristal y entro dentro de él

¿Y no te vio?
¡Claro qué me vio! ¡Pero cómo si no estuviera! Y después me lo encontré delante de la portería. Le chillé: ¿¡Qué!? ¿Ahora cual te gusta? Ahí me puse chula, supongo que porque estaba delante de casa.

Toda esta comida para los gatos debe ser muy cara…
Hombre…Si hubiera alguna alma caritativa que me ayudará mejor, porque me gasto mucho… Pero el cariño de los animales lo compensa todo. Porque si fuera por las personas... El otro día ya me pelee con un urbano en el Prat. Le dije: ¿Usted no come? ¡Pues el gato también! Me pidió que me identificará y le dije que me habían robado el carné. Me preguntó dónde vivía y le dije que no tenía casa. Me quiso detener y yo le respondí: ¿A cuantos he matado?

Pero no le puedes responder así a un agente…
¡Claro que sí! Le dije así de claro: ¡Le he dado, le doy y le daré comida a los gatos! ¡Son unos chulos! Ahora están los Mossos en el Prat, y son estos los que llevan todo el tema de la drogas. Los urbanos son chulos porque están enfadados. Quieren llevar más multas al Ayuntamiento. ¿Por qué se tienen que meter con una mujer mayor que da comida a los gatos?

Primeres impressions

2007-12-27T09:07:00.000-08:00

Sabíeu quina va ser la primera impressió de Messi sobre Barcelona? Doncs la vista per la finestra d'una habitació de l'Hotel Plaza de Plaça Espanya. El jugador argentí, quan tenia 12 anys va venir a Barcelona a realitzar una prova de nivell pel FC Barcelona. Acompanyat del seu pare, Jorge Messi, van romandre durant quinze dies a l'Hotel Plaza. A l'espera que Rexach, director tècnic del planter blaugrana, tornés dels Jocs Olímpics de Sidney, el Messi de dotze anys descobria Barcelona a través d'una finestreta, on podia veure la Plaça Espanya, l'Avinguda de Maria Cristina, les Fonts de Montjuïc i la muntanya màgica de teló de fons. A punt de llançar la tovallola, Jorge Messi ja estava fent les maletes per tornar a Argentina, per fi va arribar Rexach i va presenciar un partidet al camp número 3 de les instal·lacions que abans tenia el club blaugrana al Camp Nou. Rexach no va dubtar en fitxar aquell nen tímid i diminut que va patir durant quinze dies el ser o no ser en el club blaugrana. Mentrestant, aquell nen sospirava mirant la muntanya olímpica de Montjuïc, escenari que va ser el mestre de cerimònies del destí dels millors jugadors de la història de futbol.

Final europea

2007-12-21T08:20:00.000-08:00

L'INEF Barcelona afrontarà demà (15:00 hores) l'anada de la final del Campionat d'Europa de clubs de rugbi femení contra el Montpeller RC francès.

El conjunt català, que s'enfrontarà al conjunt gal el pròxim abril de 2008, arriba a la final europea del rugbi femení després de ser la clara dominadora del rugbi espanyol. Fa tres anys consecutius que el conjunt català guanya la Copa de la Reina.

L'equip que juga i entrena al camp de la Foixarda, molt pròxim al barri, compta amb diverses jugadores internacionals, les quals van aconseguir un tercer lloc en l'últim Campionat d'Europa femení disputat a Madrid el passat abril.

Les veteranes Marta Carreras, Maite Delgado, Inés Etxegibel i Raquel Socíasas, nou fitxatge d'aquesta temporada, fins a les joves Clara Costa, Georgina De Swert, Ángela del Pan, Juliá Plá i Marta Pocurrul, entre d'altres jugadores, i passant per Etxegibel i Carreras que actuen de jugadores-entrenadores i que amb Marc Riera formen el cos tècnic, integren l'INEF Barcelona. Un equip dominador absolut del rubgi espanyol i europeu, però que es troben en l'absolut anonimat mediàtic i, el que és pitjor, en l'anonimat econòmic.

Charlie Chaplin al barri

2007-12-20T11:16:00.000-08:00

A partir d'avui, el Caixaforum organitza l'exposició 'Chaplin en imatges'. Es tracta de la primera gran exposició dedicada a Charlie Chaplin que es porta a terme a Espanya. L'exposició reuneix al voltant de 300 documents, principalment fotografies, pòsters, material documental i extractes de pel·lícules, alguns dels quals són inèdits. A través d'imatges, la mostra narra la història de Charlie Chaplin (l'actor i la figura pública), des de la creació del personatge de Charlot fins al final de la seva carrera.

'Chaplin en imatges' és una bona mostra per entendre la personalitat de Charlot, la seva transformació, la seva par ticular expressió corporal i els seus inconfusibles complements (bastó, armilla, bigoti, sabates i bolet), que varen acabar per representar per ells mateixos l'essència del personatge.

El nostre barri torna a figurar a la primera línia de la cultura nacional i espanyola. Un dels tants moments perquè els guatllencs demostrem que ens mereixem tenir el Caixaforum i a Chaplin al costat.

Músics desemparats

2007-12-19T08:45:00.000-08:00

El passat dijous la Guàrdia Urbana va precintar els baixos d'un edifici del carrer Mèxic, on diversos grups de música hi tenien el seu espai d'assaig. Ahir, els grups de música desallotjats van protestar a la Plaça Sant Jaume sota el lema: Amb la música, a quina part? Per la seva banda, l'Ajuntament els va oferir centre cívics com alternativa, però els músics volen recuperar el seu espai d'assaig.

Malgrat ser uns locals petits i humits, era el seu local, el propi de cada grup que pagava religiosament cada mes i que s'esforçaven per poder mantenir. L'alternativa és sempre un centre cívic. Un vintena de grups en un mateix centre? I el soroll? I la resta d'activitats què ja es fan en aquests centres? L'Ajuntament quan va desallotjar l'edifici que albergava la Makabra, va encertar relativament amb el què (legalment: Desallotjament d'un a casa ocupada), però no amb el com (desintegració de l'únic espai de circ de Barcelona). Llavors també van proposar centre cívics, però com és comprensible un taller de circ no té cabuda en un centre cívic.

La cultura i espectacle de primer nivell ha hagut de passar per les catacumbes de locals d'assaig precaris, actuacions en teatres minúsculs o estudis d'art en habitacions precàries d'un pis encara més precari. Cal fer memòria i cuidar aquesta cultura i espectacle de 'baix nivell' (però no de menys qualitat). És per això que s'han de recuperar les catacumbes del carrer Mèxic.

La veu del barri

2007-12-18T08:10:00.000-08:00

El que va començar sent una aventura de cinc amics, veïns del mateix barri, avui és una realitat d’un grup de música amb molts somnis per davant. Los Del Porche (LDP) va néixer un setembre del 2005 gràcies a la il·lusió d’un grup de cinc amics aficionats a la música. Amb més o menys professionalitat van donar les seves primeres passes a les sales d’assaig ‘La Universal’ d’Hospitalet de Llobregat. Amb les primeres cançons escrites per l’Andrea, van començar a perfilar el seu estil. Com un nadó que descobreix món, ells es descobrien a si mateixos. Als pocs dies, el grup de cinc va passar a ser de quatre. I aquests (Andrea -veu-, Miki -guitarra-, Bernat -bateria- i Edu -guitarra-) es van conjurar a seguir endavant. La cosa funcionava i al 2006 ja van gravar la primera maqueta amb deu temes. Amb un estil pop engrescaven a tothom que els escoltava i el seu nom va començar a córrer com la pólvora. I per fi va arribar el seu primer concert al juny del 2006. Com al primer examen de la universitat, que has estudiat molt però no saps què et trobaràs, LDP va pujar a l’escenari de Valderrobres (Aragó). LDP es va fer seu el concert i a un públic que els van fer jurar i perjurar que l’any següent tornarien.
Tot just era el principi, i en el treball constant del dia a dia van incorporar a un altre membre, Luís, germà petit del Miki. Era el baixista que els hi mancava. Seguien descobrint-se, i assaig rere assaig perfilaven i tornaven a perfilar el seu estil. Va ser llavors quan van gravar la segona maqueta, aquesta amb set cançons, amb nous instruments (saxòfon –Bernat- i harmònica –Andrea-) i amb un estil diferent, combinant el pop amb el blues i el rock. Les crítiques tornaven a beneir el grup de Font de la Guatlla. Les mateixes veus crítiques que van desbordar el concert de la Festa Major d'Hostafrancs al setembre del 2006. Segon concert, però el primer davant la seva gent. Èxit absolut que va rubricar un públic entregat des de la primera a l'última cançó.
Tenir-ho tot no sempre és possible. L'Edu va haver de deixar el grup. Però els que seguien a la nau volien seguir navegant a ritme de transatlàntic. Un dia va sonar el concurs d’Emergenza, i amb aquest objectiu van començar a perfeccionar-se i a treballar amb noves cançons, que ja no només escrivia l’Andrea.
Va arribar la primera eliminatòria del concurs musical. Durant vint-i-cinc minuts havien de demostrar de què eren capaços i després el públic, com en els millors circs romans, decidia el futur del grup a mà alçada. LDP va aconseguir omplir la Sala Mephisto de Barcelona i es va classificar en segona posició (tercer a la classificació general) per a la següent eliminatòria que serà al març del 2008 a la Sala 2 de Razzmatazz (The Loft).
Actualment segueixen assajant amb un ull ficat al concert de Razz i amb un altre esperant l'oportunitat d'actuar al barri de Font de la Guatlla, davant de la seva gent. Al seu espai web podem llegir: “I segueixen assajant perquè és una cosa que no poden deixar escapar. El millor, són companys de grup, veïns i més que amics, gairebé germans”. Màxima expressió del sentit de veí. Tot el grup irradia sentit de col·lectiu, de barri. Etimològicament, Los Del Porche ja indica un sentit de proximitat veïnal i espai comú que els més nostàlgics reclamen. Són LDP, la veu del barri. Recordeu el seu nom.

Fotografies: Jordi Almodóvar i Jové

La F-1 es retroba amb Montjuïc

2007-12-17T11:14:00.000-08:00

El passat 14 d'octubre la Fórmula 1 va tornar a la muntanya màgica de Montjuïc. Feia més de 30 anys que no s'havien celebrat competicions en els més de 3.790 metres de l'antic traçat urbà. El primer patrocinador que va donar el seu suport a aquest circuit, ara tot just fa 75 anys (la marca torinesa Martini), va recrear el cap de setmana del 13 i 14 d'octubre la mítica prova de Fórmula 1 de la ciutat comtal.

Atents a no ferir les sensibilitats històriques d'aquestes carreres a Montjuïc, el circuit es va muntar amb tots els detalls, respectant el traçat i els elements originals: grades, boxes, arribada...Amb la presència d'una vuitantena de cotxes, que van ser exposats a l'avinguda Reina Maria Cristina, es va recrear època a època un traçat que mobilitzava dia i nit al barri de Font de la Guatlla.

Anteriorment hi havia diverses cites del motor que col·lapsaven el barri. Les 24h de motociclisme de Montjuïc i el Gran Premi de Fórmula 1. Els veïns de Font de la Guatlla es consideraven uns privilegiats de poder sentir els motors dels cotxes o motos des de casa. I el que ara seria una queixa, una manifestació i una campanya en contra el soroll i a favor del descans dels veïns, abans era un orgull i un signe d'identificació d'un barri que des d'abans de les Olímpiades del 92 (que van tornar a transformar la muntanya) ja vivia el món de l'esport.

El Turó de la discòrdia

2007-12-16T14:33:00.000-08:00

L’expropiació i reallotjament de divuit famílies del Turó de la Font de la Guatlla provoquen la divisió i l’enfrontament entre els veïns i l’associació del barri

El Turó de Font de la Guatlla fa més de vint anys que està condemnat a desaparèixer. Concretament des del 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el Turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen divuit famílies; algunes no volen marxar, altres es resignen a la idea. Salvador Mira, veí del turó des de fa més de cinquanta anys, explica que “hi ha gent que està molt bé a casa seva, va néixer al barri i vol morir en el Turó. Sobretot els de les plantes baixes, perquè queden molt poques vivendes a Barcelona on puguis tenir un jardinet i fins i tot un hortet”. Però alguns dels veïns de les casetes afectades fa anys que viuen en condicions precàries. Tot i que els veïns han fet reformes, aquestes obres no han pogut ser de gran rellevància ja que “és una zona que està afectada i no s'hi poden fer obres”, assegura Javier Fernández, vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. El pas dels anys no perdona i la majoria d’elles no disposen d’uns serveis bàsics adequats.

La dificultat per accedir a les vivendes també representa un problema, sobretot per a les persones d’edats avançades. “És impossible que pels carrers del Turó passin les ambulàncies”, assegura Carme Balona, membre de la junta directiva de l’Associació de Veïns. Des de l’Associació veuen urgent el trasllat d’aquestes divuit famílies, i completar així un procés d’expropiació que va iniciar-se l’any 1999 amb el trasllat de vint-i-dos veïns del Turó al carrer Príncep Jordi, prop del carrer Tarragona de Barcelona.

L’objectiu principal de l’Associació de Veïns és que “totes les persones que viuen aquí [el Turó] han de ser reallotjades i el que defensem és que tots ho siguin dins del barri”, comenta Fernández. Però en la primera fase, quan van traslladar els vint-i-dos veïns al carrer Princep Jordí, l’objectiu no es va complir i els veïns expropiats no van ser reallotjats dins del barri. “Hi ha el problema que ara alguna persona gran recorda el barri, encara que estem a prop la Gran Via ens divideix. Troben a faltar estar al barri, sortir de casa i trobar les tendes de tota la vida i prendre el cafè al mateix bar”, confessa Fernández que de totes formes assegura que “en línies general van quedar tots contents. Han guanyat molt en qualitat de vida. Fins i tot hi havia gent gran molt malalta, una senyora es va morir abans que arribés el trasllat". "Els que van voler, dins les normes, van poder comprar el pis i els que no estan de lloguer”, amplia Fernández.

"El pis costava aproximadament uns sis milions de pessetes. No és un canvi, els terrenys afectats no valen el mateix que uns terrenys lliures on tu pots construir. El preu dels habitatges actuals del Turó no és el preu de mercat. Però la vivenda que ofereixen tampoc té el preu de mercat. A part d’això tenen una sèrie d’ajudes per a reallotjats forçosos. Perquè és un desallotjament i és un plantejament que consta en el Pla General Metropolità (PGM) i en el Pla Especial de Reforma Interior (PERI). Llavors no és que et donin un pis, a canvi del que tens [hi havia molts veïns de lloguer] t’ofereixen la possibilitat de comprar o llogar un habitatge. El lloguer sempre es basa en les pensions que tenen, és un lloguer baix però alt per a ells. Pagar vint-i-cinc mil pessetes és un cost important, a part hi ha l’aigua, l’electricitat i els costos de la comunitat de veïns que abans no tenien”. Fernández afegeix que “és un lloguer vitalici i, fins i tot, si algun dia no poguessin pagar l’Ajuntament se’n faria càrrec. Ara l’Ajuntament paga els costos de comunitat als veïns que estan de lloguer. Gràcies a les ajudes econòmiques de l’Estat, de la Generalitat i de l’Ajuntament (Patronat Municipal de l’habitatge) el preu del pis o del lloguer és inferior”.

PRESENT
La situació actual és que “ara ja s’han construït, d’acord amb el PERI, les vivendes del carrer Rabí Rubèn i Valls. Vint-i-quatre vivendes en total. Són pisos de dos, tres i quatre habitacions que s’assignaran depèn del tipus de família. Les condicions creiem que seran les mateixes, els pisos són semblants i fins i tot alguns són més grans”. Però ja fa un any que el bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn està construït i segueix buit. En un principi anaven destinats a les famílies afectades pel PERI d’Hostafrancs però a última hora es va decidir ubicar a les famílies afectades del Turó de Font de la Guatlla. “Amb la primera fase d’expropiació realitzada volien iniciar la segona després de Setmana Santa d’enguany. Però a dia d’avui encara no els han trucat. El projecte ha estat cedit a una empresa, un bufet d’advocats, per realitzar aquest procés d’expropiació. L’anterior [la primera fase] el va fer directament el Districte. Aquesta empresa, escollida per concurs, s’encarrega de parlar amb els afectats i oferir-los el que la llei els empara i explicar com serà el procés d’expropiació”, explica Fernández. Mentrestant, el Districte ha hagut de contractar un vigilant nocturn per evitar l’entrada als pisos buits.

Però aquesta espera qui més la lamenta són els divuit veïns, especialment la gent gran, que malviuen a les casetes del Turó. Salvador Mira, de vuitanta anys, viu en una planta baixa al Pas de Valls. Ha de pujar i baixar unes escales que dia rere dia es fan més difícils de suportar. Mira lamenta que “en el meu cas ja hauria de fer un any i mig que hauria d’estar reallotjat. No sé on m’enviaran però quan abans millor. Perquè ara encara em veig amb cor de pujar i baixar escales. Jo tinc 80 anys i la meva dona 81, com més es retardi tot això, menys força tindré per fer aquest canvi. Fa pena marxar però ens estalviarem totes les escales”. Aquest veí del turó explica que “durant molt anys hem estat amb un ull obert per veure quan ens avisaven. No fa gaires dies que el Javier [Fernández] ens va dir que l’Esther Perelló [bufet d’advocats] li havia dit que després del pont ens trucaria per ensenyar-nos els pisos nous. Ara aquests pisos estan tancats i abandonats. Ja hi va haver una primera reunió, a principis d’octubre de 2006, per aclarir quins eren propietaris i quins de lloguer. Aquesta advocada ha dit a uns altres veïns que a finals d'aquest 2007 ja serem reallotjats”.

Per la seva part, la regidora del Districte Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, assumeix que “els afectats tenen un drets que venen marcats per la llei. Tothom que té un habitatge té dret a un reallotjament en el seu propi àmbit i per tant nosaltres els hi hem de comprar la seva propietat i oferir un pis depenent de les condicions econòmiques que tinguin”. La regidora es mostra molt optimista en la previsió del reallotjament de les famílies del Turó, concretament les famílies afectades en aquesta segona fase d’expropiació: “abans de final d’any traslladarem els seus habitants a les cases noves que tenim. Les converses estan molt avançades i crec que hi haurà acord amb tothom”, afirma Moraleda. Aquest optimisme contrasta amb l’espera dels veïns afectats que des de casa seva veuen com el nou bloc de pisos construït segueix tancat i barrat des de fa més d’un any.

EL CONFLICTE
Però la situació actual també reflecteix un conflicte entre l’Associació de Veïns i un grup de veïns que s’han associat com a ‘Mancomunitat de Propietaris dels carrers Rabí Rubén, Valls i Chopin’. D’acord amb el PGM en el carrer Montfar (carrer contigu a Chopin) hi ha un solar edificable on també s’hi ha de construir un bloc de vivendes per reallotjar els veïns del Turó. Però aquest grup de vuitanta veïns s’hi oposa perquè “això no era el que havia dit al principi l’Ajuntament. Van haver-hi veïns que quan van comprar el pis van anar a l’Ajuntament per consultar el PGM. Van veure que tot això era zona verda, perquè si no, no haguessin comprat el pis”, argumenta Diego González, veí del carrer Valls i membre de la mancomunitat. El conflicte, segons González, amb l’Associació va sorgir perquè “no ens va fer cas". "La primera reunió va ser el novembre del 2001, al cap d’uns dies vam rebre una carta de l’Associació a tots els socis on deia que estava d’acord en tot el que deia l’Ajuntament. Llavors nosaltres vam fer una carta dient que no enteníem com havíem estat a la reunió i no ens havien dit res quan ells això ja ho sabien”, explica González.

Aquest conflicte ha provocat “una ruptura amb l’Associació, perquè ens van tractar com a funcionaris. Relacions de tota la vida s’han trencat. Vam fer manifestacions pel carrer, vam enganxar cartells pel barri i vam anar fins a l’Ajuntament, i l’Associació va passar de tots nosaltres. Ells diuen que ‘hem de mirar per a tot el col·lectiu’, però el col·lectiu som els veïns i el socis. Per part de l’Associació va haver-hi una prepotència descarada”, lamenta González. Malgrat tot. des de l’Associació defensen que aquests vuitanta veïns “es van defensar i van fer bé. Va haver-hi un procés legal on van presentar una sèrie d’esmenes. Però totes van ser desestimades perquè no tenien suport legal, o almenys no ho van demostrar. Defensaven que tot el Turó fos zona verda. Però aquest solar és edificable. El que van aconseguir és que l’edifici, que en principi anava a ser de cinc plantes, es rebaixi a tres més planta baixa”, explica Fernández i afegeix que “preferiríem que tot fos zona verda, però el nostre objectiu és que els veïns del Turó segueixin en el barri i l’edifici de Montfar és necessari”.

Finalment l’edifici de la discòrdia serà de tres plantes però el grup de veïns no se sent satisfet: “volien fer un edifici amb vuitanta vivendes quan realment en el Turó només hi ha vint-i-cinc propietaris. Si algú hi té cinc vivendes, se li dóna un pis i les altres se l’indemnitzen. Volen que la gent especuli amb aquests pisos? El que no pot ser és que hi hagi vint-i-cinc propietaris i facin vuitanta vivendes. Estan expropiant, no regalant els diners dels contribuents. Com és possible que facin aquest edifici de cinc plantes si no es necessita i enmig de la muntanya? Al final es va aconseguir que ens donessin la raó parcialment. Però no ens sentim satisfets”, espeta González i alerta que “depèn del que facin emprendrem més mesures. Ja veurem si realment es fa l’edifici perquè hi ha gent que està molt a sobre i ja veurem com quedarà al final la cosa”. La paradoxa és que el bloc d’habitatges de la 'Mancomunitat de Propietaris' són pisos de protecció oficial, “aprovats per un PE anterior. De la mateixa manera que ells reclamen ara zona verda, en el seu moment els veïns haurien pogut reclamar el mateix de la zona on viuen ara”, argumenta Fernández.

Però aquest conflicte no és exclusiu d’aquest grups de veïns i de l’Associació de Veïns. Ha obligat a posicionar a la resta de veïns del barri i ha provocat alguns recels entre la gent del Turó. Mira opina que “en aquest bloc de veïns hi ha uns senyors que els hi van prometre que tot seria zona verda. I algú que es veu que té moltes influències a la Diputació o a l’Ajuntament no ha parat d’insistir fins que es va fer la primera fase. Un cop han aconseguit que marxessin els de la primera fase, ara continuen insistint perquè desallotgin els que viuen sobre l’escola, la segona fase del projecte”. A la vegada, aquest veí del turó defensa i elogia la feina feta des de l’Associació: “Per part de l’Associació molt bé. Especialment el Javier [Fernández], que és el que es cuida de tot el tema del Turó”.

Per la seva part, la regidora Moraleda, creu que aquest grup de veïns “no tenen cap tipus de raó. De la mateixa manera que hem construït l’escola i l’altre bloc d’habitatges hem de fer aquest. És el que estava previst i és el que toca”.

Localitzats

2007-12-15T14:04:00.000-08:00

Després de la denúncia, indignació i frustració dels veïns de Font de la Guatlla per la desaparició dels contenidors de recollida selectiva del carrer Sant Fructuós, els contenidors exiliats han aparegut al carrer Morabos. Col·locats a sobre la vorera, molestant als vianants que "passegen" per aquella zona, dóna mostra de la improvisació en què han actuat els operaris de BCNeta. I dic "passejar" perquè es tracta d'una zona del barri allunyada i molt pròxima al Parc de Montjuïc, on, òbviament, no hi viu ningú. Les desenes de veïns propers als nounats contenidors deuen estar d'enhorabona, tindran el reciclatge a sota de casa seva i la seva zona del barri serà de les més visitades. Això, o la resta de veïns optaran per abandonar el reciclatge per tal de no "sortir d'excursió" cada cop que hagin de portar les vint-i-set bosses amb paper, plàstic i vidre. Les solucions ràpides no acostumen a ser les millors.

2007-12-15T06:47:00.000-08:00

Amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, Montjuïc va patir una transformació total, la qual ens podem beneficiar avui en dia.

Ordre de prioritats

2007-12-14T08:58:00.001-08:00

Fa una setmana, Font de la Guatlla va despertar-se sense els contenidors de recollida selectiva que acompanyaven als d'escombraries convencionals al carrer Sant Fructuós. Motiu: A causa d'unes obres que s'estan realitzant al mateix carrer, cantonada amb carrer Sant Germà, BCNeta han desplaçat els contenidors d'escombraries a una zona d'aparcament de carga i descarrega del costat i han raptat els tres contenidors de recollida selectiva per facilitar el pas dels camions de l'obra. Els primers veïns que van baixar amb les set bosses de plàstic, vidre i cartró van trobar-se desorientats i totalment defraudats per haver fet l'esforç d'habilitar mil i una bosses i petits contenidors en els llocs més remots de la llar per intentar pregonar el nou dogma del cosmopolitisme urbanita: el reciclatge.

L'ordenança General del Medi Ambient Urbà, concretament al títol VI (Gestió de Residus) en el primer capítol, trobem:

"L'Ajuntament haurà de disposar, en la mesura que les característiques urbanes de les vies públiques ho permetin, del número de contenidors i distàncies de situació d'aquests, que facilitin els ciutadans i ciutadanes el compliment de l'obligatorietat de la recollida selectiva de les fraccions de paper/cartró, vidre i envasos lleugers, així com mantenir les dotacions d'elements de contenció actualitzades."

Per tant, “en la mesura que les característiques urbanes de les vies públiques ho permetin” no crec que s'escaigui a que unes obres particulars d'una immobiliària afectin a gran part del barri en la qüestió del reciclatge. “No paren de dir-nos que reciclem i ara no ens deixen. Que després no es queixin!”, es lamentava Paquita Vilar, veïna del barri. Amb Imma Mayol (ICV) al capdavant de l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament de la ciutat, amb Eduard García (CIU) com a president del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i amb Imma Moraleda (PSC) com a regidora del Districte, l'ordre de prioritats en tots els colors polítics s'ha fet evident i, davant d'una obra que ni va ni ve pel barri, no s'ho han pensat dos cops per eliminar la santa recollida selectiva que tant prediquen però que no deixen fer als guatllencs.

Les intimitats de la Font Màgica al descobert

2007-12-13T08:29:00.000-08:00

Coincidint amb el setanta-cinquè aniversari de la Font Màgica de Montjuïc, a partir d'aquest dissabte es podrà visitar l'interior de l'obra de Carles Buïgas. Durant els matins dels caps de setmana d'aquest mes s'obriran les portes, això sí, amb una assistència límit de cinquanta persones, a tots aquells curiosos que vulguin conèixer el misteri que fa funcionar la “màgia” de Montjuïc. A més, durant els dissabtes i diumenges d'aquest mes, els organitzadors repartiran bengales als assistents per participar a l'espectacle de llums i aigua que, per motiu d'aquest aniversari, compta amb noves peces musicals.

La popular Font Màgica va suposar el colofó a les obres realitzades a Montjuïc per l'Exposició Universal del 1929. La seva ambiciosa proposta, amb 460 plans i una gran complexitat tècnica per a l'època, va fer que alguns consideressin el projecte com una bogeria. Però 3.000 obrers van fer realitat el somni en menys d'un any i les Fonts van il·luminar l'Exposició. Actualment, després de diverses intervencions dels seus mecanismes, el llac compta amb uns tres milions de litres d'aigua, amb 2.600 litres en circulació per segon i fins a 54 metres d'altura.

Durant l'últim any han seguit l'espectacle més de dos milions i mig de persones. És, per tant, un dels grans reclams de Barcelona i parada obligatòria de qualsevol ruta turística. Si quan es visita qualsevol ciutat europea som capaços de fer cues quilomètriques per visitar un museu (quan viatgem apareix la febre cultural que es cura quan tornem), es podrien aprofitar aquestes jornades obertes per saber una mica més d'un dels monuments més emblemàtics del barri i, per si no fos poc, una de les nostres imatges de projecció internacional.

Revolució motoritzada

2007-12-12T04:29:00.000-08:00

Malgrat tenir una quantitat de vehicles (13.395) superior a la d’habitants (10.553), els veïns de Font de la Guatlla es desplacen pràcticament amb servei públic. Ben connectat amb les línies 1 i 3 de metro i els Ferrocarrils de la Generalitat a Plaça Espanya, i amb diverses línies d’autobusos (les línies 9, 109, 50, 91, 37…) pròximes al barri, els guatllencs es mouen per Barcelona amb servei públic.

Però a partir de l’1 de gener, aquest desplaçament per la ciutat s’encarirà una mica més. Tan habitual com el raïm de cap d’any, el preu del transport s’encareix un any més. Motiu: adequar-se a l’índex de preus de consum (IPC) –que ara mateix es troba al 4,1%- que puja com l’escuma. El problema és que els sous no són escumosos i aquesta pujada del bitllet del servei públic és un altre pas enrere per arribar a final de mes.
El bitllet més utilitzat que més s’encareix és la T-10, amb un increment del 4,35% passa de 6,90 euros a valdre 7,20. És més, en només 5 anys s'ha encarit un 24% (dels 5,20 euros del 2003, als 7,20 del pròxim 2009). L’altre abonament que pateix una pujada substancial és la T-Dia, molt utilitzat per turistes, que puja un 4,76% i passa de 5,25 euros a 5,50. Uns turistes que actualment ja paguen 19 euros per un bitllet del Bus Turístic. Una mina d’or per TMB.

Indirectament Font de la Guatlla pateix (o es beneficia) d’aquest sector turístic ja que es troba en una de les principals zones turístiques de la ciutat. Per tant un increment de preus cap a uns turistes que es poden explotar sense límit, també repercuteix a una sèrie de serveis (restauració, museus…) del barri que tenen als estrangers com a principal clientela.
Amb l’IPC al 4,2%, i amb un increment del 4,2% en el conjunt dels bitllets, sembla ser que TMB vol fer-se el seu “agost” a costa d’aquells ciutadans que fan cas de la premissa municipal de fer ús del servei municipal. Com cada any, després de menjar-nos els dotze grans de raïm, ens tocarà resignar-nos o fer-nos usuaris del Bicing –que ha instal·lat recentment una estació propera al barri- i esperar que l’IPC no afecti al món ciclista. Si no, els 10.000 habitants d'aquest barri faran cas omís de les ordenances més ecologistes de l'Ajuntament i agafaran els més de 13.000 vehicles per envair l'asfalt de Barcelona. Senyor Hereu i senyora Mayol, quedeu advertits.

Espai essencial

2007-12-11T01:41:00.000-08:00

"Además del noble arte de realizar las tareas, existe el noble arte de
dejar las tareas sin realizar. El saber de la vida consiste en la
eliminación de todo aquello que no es esencial."

– Lin Yutang, escriptor xinès