"Som una Nació, nosaltres decidim"

La societat civil i política catalana té una cita el proper dissabte, 10 de juliol, a les 18 hores, a la cruïlla entre l’Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia, en defensa de l’Estatut de Catalunya aprovat en referèndum i retallat, la setmana passada, pel Tribunal Constitucional. Amb més de 1.200 entitats adherides i més de 300 autobusos d’arreu, la participació serà multitudinària.

Al Districte de Sants-Montjuïc, s’ha organitzat una concentració prèvia a la Plaça Espanya, al costat de les Torres Venecianes, a partir de les 17 hores, per tal que totes les entitats dels seus diferents barris puguin anar a la manifestació tots plegats. L’acte està convocat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, la Unió d’Entitats de la Marina i l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla.

Font: Línia Sants

Font de la Guatlla s'agermana un any més amb Argentina

Per tercer any consecutiu l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla, en col•laboració amb un grup d’argentins que viuen al barri i als entorns, va organitzar el passat dimecres a la tarda una trobada catalano-argentina en la que es van poder veure mostres culturals de les dues nacionalitats. “Pintura, folklore, música, dansa... són coses que s’han de compartir i la música ens fa créixer”, explica la Mª Carme Planas, coordinadora del Centre Cívic de Font de la Guatlla, a El 3.

La Camile ha estat una de les persones que va impulsar aquesta trobada i en la presentació de la festa es va decidir a dir unes paraules en català: “Ara fa tres anys que visc a Barcelona i tres anys que existeix l’intercanvi Argentina-Catalunya i tres anys que col•laborem amb el Centre Cívic de Font de la Guatlla”, va explicar abans d’agrair a totes les persones que fan possible que es faci aquesta festa.

Font: http://www.el3.org/

Un barri singular

La Festa Major de Font de la Guatlla, celebrada de l’11 al 20 de juny, i la revetlla de Sant Joan, han significat tot un èxit d’assistència dels veïns i veïnes del barri que cada cop més se senten més atrets per les múltiples activitats que organitzen l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. Especialment, van tenir un èxit destacat la Nit Jove de Font de la Guatlla del divendres 18 de juny, organitzada per l'Esplai Turons i amb les actuacions d’Alicia Alomà i Son a Son, i la botifarrada del diumenge dia 20 de juny.

Al seu torn, més de 400 persones van gaudir de la revetlla de Sant Joan de Font de la Guatlla. “L’ambient és molt maco, la gent s’hi troba molt bé i a més la canalla pot fer i desfer sense que els seus pares s’hagin de preocupar”, explica Carme Balona, tresorera de l’Associació de Veíns, a Sants 3 Ràdio; “cada any hi tenim més gent”. Una millora continua d’un barri on, a diferencia d’altres indrets de la ciutat, el seu associacionisme trepitja cada vegada més fort. Les activitats veïnals no només mantenen el seu pes, sinó que cada any van a més en un barri que està més viu que mai. I és que Font de la Guatlla és un barri singular de Barcelona.

Font de la Guatlla 2.0

Any nou, vida nova. O noves tecnologies. Aquest és el cas de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla que en aquests últims mesos ha inaugurat portal web. En aquesta pàgina hi podem trobar des dels indicadors socioeconòmics del barri (aproximats, ja que l’última dada és de 2001), els tallers i les activitats del Centre Cívic de Font de la Guatlla o els grups estables que hi ha conformats en l’Associació.

I parlant de noves tecnologies, FontdelaGuatlla.com estrena un nou canal de comunicació. A partir d’ara, també trobareu aquesta forma diferent de veure el nostre barri a la xarxa social de Twitter (https://twitter.com/fontdelaguatlla). Un autèntic barri 2.0.

Eleccions del Consell del Barri de Font de la Guatlla

Font de la Guatlla viurà el pròxim dimecres dia 25 de novembre (18 hores) al Centre Cívic un dia històric. I és que tindran lloc les eleccions per escollir el Consell del Barri, on les entitats del barri votaran per escollir l'òrgan de govern de Font de la Guatlla. L'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb l'Acord Plenari del Consell Municipal de 22 de desembre de 2006, va decidir tornar a inculcar aquest òrgan de govern local per cada barri de Barcelona. És com tornar a la figura de “l'alcalde” de barri, que presidirà un consell que serà l'òrgan de participació territorial en totes les qüestions referents al barri: el Programa d'Actuació de Districte (PAD), el pressupost del Districte, les figures de planejament urbanístic que afectin al barri, els projectes d'urbanització, l'anàlisi de necessitats relacionades amb els àmbits que són competència d'altres administracions, plans de millora integral de l'espai públic, l'anàlisi de necessitats relacionades amb els àmbits que són de competència municipal, l'orientació de la planificació global d'altres actuacions del Districte, incloent-hi tots aquells plans estratègics en els que l'Ajuntament hi participi i es consideri pertinent abordar com el plans d'equipaments, catàlegs de proximitat, plans comunitaris, plans educatius d'entorn, o plans de la Llei de barris, així com les avaluacions dels diferents programes i plans que siguin objecte de seguiment.

Rectificar és de savis

El passat 22 d'octubre el Línia Sants publicava en portada que els veïns del Turó de Font de la Guatlla no podien aparcar a l'Àrea Verda del barri. L'Ajuntament de Barcelona els hi havia denegat el distintiu per estacionar a Font de la Guatlla. “Som un punt negre en el plànol del Districte”, s'expressava en el rotatiu Carlos Béjar, veí del Turó; “no m'han sabut explicar el perquè però m'han ensenyat el plànol de l'Àrea Verda i tot el Turó estava literalment pintat de negre, com un gran forat al mig del barri”. Tota la zona del Turó està pendent d'un procés d'expropiació des de l'any 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen prop de 30 persones, només unes 10 tenen vehicle. “Sabem perfectament que tard o d'hora, haurem de marxar però mentrestant volem aparcar en algun lloc”, reclamava Béjar.

L'Associació de Veïns Font de la Guatlla, presidida per Lluís Maté, va donar suport incondicional als veïns afectats. “És totalment incomprensible i inacceptable que a Sants-Montjuïc hi hagi veïns de segona categoria”, exclamava Maté. Les gestions van succeir-se i amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc van fer recapacitar a l'Ajuntament, que va acabar considerant als veïns del Turó de Font de la Guatlla com a ciutadans de Barcelona. “És un triomf a tres bandes”, explica Maté; “dels veïns afectats, de l'Associació i del diari Línia Sants que va treure el tema en portada”. “Això demostra que l'Associació, sempre que pot, escolta i ajuda els interessos del veïns del barri”, àmplia Maté; “però no estaré del tot satisfet fins que no vegi els seus cotxes amb el distintiu”. 

Montjuïc com a calaix de sastre

Indignats, defraudats, irritats... La llista d’adjectius seria interminable per definir l’estat d’ànim de tots els veïns i veïnes del barris que rodegen Montjuïc. L’acord polític entre el govern municipal (PSC i ICV-EUiA) i tots els grups polítics per situar la gossera estigmatitzada a la muntanya de Montjuïc ha provocat el desaire de tot el teixit associatiu. És una d’aquelles ocasions en què el ciutadà perd la fe en un sistema on ERC es va aliar amb CiU i PP per tombar el projecte de construir la gossera al Parc de l’Oreneta, a Sarrià-Sant Gervasi. Zona noble per excel·lència i on els lladrucs i el ferum a pixat de gos desentonaria amb el centre d’elit que hi hauria hagut al costat. Davant d’aquesta situació, el veí que viu al costat de Montjuïc no té més remei que sentir-se un ciutadà de segona fila, abaixar al cap i fer mitja volta. Això sí, la confiança amb aquesta democràcia és pràcticament irrecuperable.

De quina democràcia parlem? Parlem d’un sistema on tots els grups polítics van firmar l’any 2007 un document on es comprometien a no ubicar cap nou equipament a Montjuïc fins que no es firmés el nou Pla d’Usos de la muntanya. Un any després es van presentar les conclusions del procés participatiu i Urbanisme va assegurar que al juny –el juny passat– estaria a punt el nou Pla d’Usos. No només no s’ha presentat, sinó que ara s’imposa una gossera que esmicola tots els anys de presumpte diàleg. “El govern no té previst ubicar nous equipaments a la muntanya de Montjuïc fins que no estigués elaborat, aprovat i apamat tot el Pla d'Usos”, va afirmar categòricament la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, el passat 16 de juliol a la pregunta d’Oriol Granados, president del Centre d’Estudis de Montjuïc, arran de la publicació de la primera noticia sobre la ubicació de la nova gossera. El passat dimecres dia 7 d’octubre, la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, ja va explicar, o més aviat defensar amb un ganivet entre les dents, el pla de la nova gossera a tots els veïns a les Cotxeres de Sants (“els regidors socialistes no em deixen utilitzar la seu del Districte”, va etzibar Mayol en una nova mostra del joc democràtic on el ciutadà està més que perdut). Tot es redueix a una sèrie de pactes i monedes de canvi. I en el rerefons de tot plegat, la necessitat d'un govern municipal en minoria que ha de fer autèntics malabarismes per trobar el consens necessari per aprovar el pressupost municipal de 2010. Del 16 de juliol al 7 d’octubre, en menys de quatre mesos la gossera ha passat a ser una trista realitat per una “més que soferta muntanya de Montjuïc”, valora Granados en un article d’opinió a El 3.

El document que van firmar tots els grups polítics al 2007 per bloquejar qualsevol totxo a Montjuïc es degut a que no cal ser gaire agut per veure que s’ha reduït considerablement l’espai del parc amb construccions de tota mena. Entre d’altres, les dues residències a Tres Pins, l’Hotel Miramar, el nou edifici del Cementiri o el nou parc de Bombers. “La gossera no ha d'ocupar mai aquest lloc, ja que constituiria una nova agressió mediambiental, seria contrari als conceptes de la sostenibilitat, la defensa de la biodiversitat i la natura i, també, als principis de qualitat de vida per a la gent que hi viu a prop”, explica Granados; “el lloc triat, actualment qualificat urbanísticament com a zona verda, un espai entre el Sot del Migdia i el carrer dels Ferrocarrils Catalans – el Camí de l’Esparver i el seu entorn i la base del Turó del Castell de Port-, és justament un dels únics paratges de la muntanya -i afegiria dels últims- que conserva valors naturals biològics, geològics, històrics i arqueològics. Aquesta riquesa ha estat posada de manifest per diferents experts ( Martí Boada: Diagnosi Ambiental del Parc de Montjuïc. 2005) i l’hem explicada des del Centre d’Estudis de Montjuïc, conjuntament amb l’Associació Galanthus i Depana, en un estudi i proposta de declaració com a Reserva Natural Parcial, juntament amb la vessant marítima on es troba el penya-segat i amb la qual forma una unitat inseparable com a hàbitat natural”.

Actualment ja s’estan realitzant uns moviments de terres en aquesta zona. Ja és la preparació per ubicar la nova gossera? No hi ha negociació possible? “Això quan es decidirà oficialment?”, van preguntar el passat dia 7 a les Cotxeres. “Segurament, en la pròxima legislatura [està previst que la gossera es construeixi el 2013]”, va contestar Mayol. “Doncs no es preocupi perquè vostè estarà fora del govern”, va respondre un ciutadà que ha perdut la confiança amb el sistema però que no es rendeix, presentant batalla amb la única arma que li queda: el vot en les pròximes eleccions per evitar que Montjuïc es converteixi en el gran calaix de sastre de Barcelona.