diumenge, 16 de desembre de 2007

El Turó de la discòrdia


L’expropiació i reallotjament de divuit famílies del Turó de la Font de la Guatlla provoquen la divisió i l’enfrontament entre els veïns i l’associació del barri

El Turó de Font de la Guatlla fa més de vint anys que està condemnat a desaparèixer. Concretament des del 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el Turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen divuit famílies; algunes no volen marxar, altres es resignen a la idea. Salvador Mira, veí del turó des de fa més de cinquanta anys, explica que “hi ha gent que està molt bé a casa seva, va néixer al barri i vol morir en el Turó. Sobretot els de les plantes baixes, perquè queden molt poques vivendes a Barcelona on puguis tenir un jardinet i fins i tot un hortet”. Però alguns dels veïns de les casetes afectades fa anys que viuen en condicions precàries. Tot i que els veïns han fet reformes
, aquestes obres no han pogut ser de gran rellevància ja que “és una zona que està afectada i no s'hi poden fer obres”, assegura Javier Fernández, vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. El pas dels anys no perdona i la majoria d’elles no disposen d’uns serveis bàsics adequats.

La dificultat per accedir a les vivendes també representa un problema, sobretot per a les persones d’edats avançades. “És impossible que pels carrers del Turó passin les ambulàncies”, assegura Carme Balona, membre de la junta directiva de l’Associació de Veïns. Des de l’Associació veuen urgent el trasllat d’aquestes divuit famílies, i completar així un procés d’expropiació que va iniciar-se l’any 1999 amb el trasllat de vint-i-dos veïns del Turó al carrer Príncep Jordi, prop del carrer Tarragona de Barcelona.

L’objectiu principal de l’Associació de Veïns és que “totes les persones que viuen aquí [el Turó] han de ser reallotjades i el que defensem és que tots ho siguin dins del barri”, comenta Fernández. Però en la primera fase, quan van traslladar els vint-i-dos veïns al carrer Princep Jordí, l’objectiu no es va complir i els veïns expropiats no van ser reallotjats dins del barri. “Hi ha el problema que ara alguna persona gran recorda el barri, encara que estem a prop la Gran Via ens divideix. Troben a faltar estar al barri, sortir de casa i trobar les tendes de tota la vida i prendre el cafè al mateix bar”, confessa Fernández que de totes formes assegura que “en línies general van quedar tots contents. Han guanyat molt en qualitat de vida. Fins i tot hi havia gent gran molt malalta, una senyora es va morir abans que arribés el trasllat". "Els que van voler, dins les normes, van poder comprar el pis i els que no estan de lloguer”, amplia Fernández.

"El pis costava aproximadament uns sis milions de pessetes. No és un canvi, els terrenys afectats no valen el mateix que uns terrenys lliures on tu pots construir. El preu dels habitatges actuals del Turó no és el preu de mercat. Però la vivenda que ofereixen tampoc té el preu de mercat. A part d’això tenen una sèrie d’ajudes per a reallotjats forçosos. Perquè és un desallotjament i és un plantejament que consta en el Pla General Metropolità (PGM) i en el Pla Especial de Reforma Interior (PERI). Llavors no és que et donin un pis, a canvi del que tens [hi havia molts veïns de lloguer] t’ofereixen la possibilitat de comprar o llogar un habitatge. El lloguer sempre es basa en les pensions que tenen, és un lloguer baix però alt per a ells. Pagar vint-i-cinc mil pessetes és un cost important, a part hi ha l’aigua, l’electricitat i els costos de la comunitat de veïns que abans no tenien”. Fernández afegeix que “és un lloguer vitalici i, fins i tot, si algun dia no poguessin pagar l’Ajuntament se’n faria càrrec. Ara l’Ajuntament paga els costos de comunitat als veïns que estan de lloguer. Gràcies a les ajudes econòmiques de l’Estat, de la Generalitat i de l’Ajuntament (Patronat Municipal de l’habitatge) el preu del pis o del lloguer és inferior”.


PRESENT
La situació actual és que “ara ja s’han construït, d’acord amb el PERI, les vivendes del carrer Rabí Rubèn i Valls. Vint-i-quatre vivendes en total. Són pisos de dos, tres i quatre habitacions que s’assignaran depèn del tipus de família. Les condicions creiem que seran les mateixes, els pisos són semblants i fins i tot alguns són més grans”. Però ja fa un any que el bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn està construït i segueix buit. En un principi anaven destinats a les famílies afectades pel PERI d’Hostafrancs però a última hora es va decidir ubicar a les famílies afectades del Turó de Font de la Guatlla. “Amb la primera fase d’expropiació realitzada volien iniciar la segona després de Setmana Santa d’enguany. Però a dia d’avui encara no els han trucat. El projecte ha estat cedit a una empresa, un bufet d’advocats, per realitzar aquest procés d’expropiació. L’anterior [la primera fase] el va fer directament el Districte. Aquesta empresa, escollida per concurs, s’encarrega de parlar amb els afectats i oferir-los el que la llei els empara i explicar com serà el procés d’expropiació”, explica Fernández. Mentrestant, el Districte ha hagut de contractar un vigilant nocturn per evitar l’entrada als pisos buits.

Però aquesta espera qui més la lamenta són els divuit veïns, especialment la gent gran, que malviuen a les casetes del Turó. Salvador Mira, de vuitanta anys, viu en una planta baixa al Pas de Valls. Ha de pujar i baixar unes escales que dia rere dia es fan més difícils de suportar. Mira lamenta que “en el meu cas ja hauria de fer un any i mig que hauria d’estar reallotjat. No sé on m’enviaran però quan abans millor. Perquè ara encara em veig amb cor de pujar i baixar escales. Jo tinc 80 anys i la meva dona 81, com més es retardi tot això, menys força tindré per fer aquest canvi. Fa pena marxar però ens estalviarem totes les escales”. Aquest veí del turó explica que “durant molt anys hem estat amb un ull obert per veure quan ens avisaven. No fa gaires dies que el Javier [Fernández] ens va dir que l’Esther Perelló [bufet d’advocats] li havia dit que després del pont ens trucaria per ensenyar-nos els pisos nous. Ara aquests pisos estan tancats i abandonats. Ja hi va haver una primera reunió, a principis d’octubre de 2006, per aclarir quins eren propietaris i quins de lloguer. Aquesta advocada ha dit a uns altres veïns que a finals d'aquest 2007 ja serem reallotjats”.

Per la seva part, la regidora del Districte Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, assumeix que “els afectats tenen un drets que venen marcats per la llei. Tothom que té un habitatge té dret a un reallotjament en el seu propi àmbit i per tant nosaltres els hi hem de comprar la seva propietat i oferir un pis depenent de les condicions econòmiques que tinguin”. La regidora es mostra molt optimista en la previsió del reallotjament de les famílies del Turó, concretament les famílies afectades en aquesta segona fase d’expropiació: “abans de final d’any traslladarem els seus habitants a les cases noves que tenim. Les converses estan molt avançades i crec que hi haurà acord amb tothom”, afirma Moraleda. Aquest optimisme contrasta amb l’espera dels veïns afectats que des de casa seva veuen com el nou bloc de pisos construït segueix tancat i barrat des de fa més d’un any.


EL CONFLICTE
Però la situació actual també reflecteix un conflicte entre l’Associació de Veïns i un grup de veïns que s’han associat com a ‘Mancomunitat de Propietaris dels carrers Rabí Rubén, Valls i Chopin’. D’acord amb el PGM en el carrer Montfar (carrer contigu a Chopin) hi ha un solar edificable on també s’hi ha de construir un bloc de vivendes per reallotjar els veïns del Turó. Però aquest grup de vuitanta veïns s’hi oposa perquè “això no era el que havia dit al principi l’Ajuntament. Van haver-hi veïns que quan van comprar el pis van anar a l’Ajuntament per consultar el PGM. Van veure que tot això era zona verda, perquè si no, no haguessin comprat el pis”, argumenta Diego González, veí del carrer Valls i membre de la mancomunitat. El conflicte, segons González, amb l’Associació va sorgir perquè “no ens va fer cas". "La primera reunió va ser el novembre del 2001, al cap d’uns dies vam rebre una carta de l’Associació a tots els socis on deia que estava d’acord en tot el que deia
l’Ajuntament. Llavors nosaltres vam fer una carta dient que no enteníem com havíem estat a la reunió i no ens havien dit res quan ells això ja ho sabien”, explica González.

Aquest conflicte ha provocat “una ruptura amb l’Associació, perquè ens van tractar com a funcionaris. Relacions de tota la vida s’han trencat. Vam fer manifestacions pel carrer, vam enganxar cartells pel barri i vam anar fins a l’Ajuntament, i l’Associació va passar de tots nosaltres. Ells diuen que ‘hem de mirar per a tot el col·lectiu’, però el col·lectiu som els veïns i el socis. Per part de l’Associació va haver-hi una prepotència descarada”, lamenta González. Malgrat tot. des de l’Associació defensen que aquests vuitanta veïns “es van defensar i van fer bé. Va haver-hi un procés legal on van presentar una sèrie d’esmenes. Però totes van ser desestimades perquè no tenien suport legal, o almenys no ho van demostrar. Defensaven que tot el Turó fos zona verda. Però aquest solar és edificable. El que van aconseguir és que l’edifici, que en principi anava a ser de cinc plantes, es rebaixi a tres més planta baixa”, explica Fernández i afegeix que “preferiríem que tot fos zona verda, però el nostre objectiu és que els veïns del Turó segueixin en el barri i l’edifici de Montfar és necessari”.

Finalment l’edifici de la discòrdia serà de tres plantes però el grup de veïns no se sent satisfet: “volien fer un edifici amb vuitanta vivendes quan realment en el Turó només hi ha vint-i-cinc propietaris. Si algú hi té cinc vivendes, se li dóna un pis i les altres se l’indemnitzen. Volen que la gent especuli amb aquests pisos? El que no pot ser és que hi hagi vint-i-cinc propietaris i facin vuitanta vivendes. Estan expropiant, no regalant els diners dels contribuents. Com és possible que facin aquest edifici de cinc plantes si no es necessita i enmig de la muntanya? Al final es va aconseguir que ens donessin la raó parcialment. Però no ens sentim satisfets”, espeta González i alerta que “depèn del que facin emprendrem més mesures. Ja veurem si realment es fa l’edifici perquè hi ha gent que està molt a sobre i ja veurem com quedarà al final la cosa”. La paradoxa és que el bloc d’habitatges de la 'Mancomunitat de Propietaris' són pisos de protecció oficial, “aprovats per un PE anterior. De la mateixa manera que ells reclamen ara zona verda, en el seu moment els veïns haurien pogut reclamar el mateix de la zona on viuen ara”, argumenta Fernández.

Però aquest conflicte no és exclusiu d’aquest grups de veïns i de l’Associació de Veïns. Ha obligat a posicionar a la resta de veïns del barri i ha provocat alguns recels entre la gent del Turó. Mira opina que “en aquest bloc de veïns hi ha uns senyors que els hi van prometre que tot seria zona verda. I algú que es veu que té moltes influències a la Diputació o a l’Ajuntament no ha parat d’insistir fins que es va fer la primera fase. Un cop han aconseguit que marxessin els de la primera fase, ara continuen insistint perquè desallotgin els que viuen sobre l’escola, la segona fase del projecte”. A la vegada, aquest veí del turó defensa i elogia la feina feta des de l’Associació: “Per part de l’Associació molt bé. Especialment el Javier [Fernández], que és el que es cuida de tot el tema del Turó”.

Per la seva part, la regidora Moraleda, creu que aquest grup de veïns “no tenen cap tipus de raó. De la mateixa manera que hem construït l’escola i l’altre bloc d’habitatges hem de fer aquest. És el que estava previst i és el que toca”.


5 comentaris:

mamarracho ha dit...

Impresionante entrada. La situación de todas esas viviendas es bastante precaria. Contrastan con los pedazo chalets que hay solo unos metros más allá en las calles de la guatlla o font florida.

Alberto - C/ Indibil ha dit...

Enhorabuena, un tema espinoso muy bien abordado en un articulo de interés para todo el mundo.

Anònim ha dit...

Durant els darrers dies, la linia de vivendes expropiades de Pas de Valls, han estat ocupades i desallotjades per la policia inmediatament en moltes ocasions. Fins que un matí uns operaris van enderrocar les teulades de les cases tapiades.
Ara ningú hi pot viure, ni refugiar-s'hi, però l'Ajuntament ha convertit una zona del turo en uns enderrocs insalubres.

Anònim ha dit...

Si el motiu fos rehabilitar la zona respectant-la no es voldría allotjar a 90 famílies on hi havía 18-20 ni es voldría emprar la meitat de l'espai per fer un carrer que desvii el tràfic quan tallen Ma.Cristina (aquestes són dades que costa trobar però que ha firmat l'ajuntament i la patronal de vivenda a les esquenes dels veïns).

Es parla d'un espai malmés, però parle'm-ne clar: l'espai està malmés pq desde l'any 76 quan es va aprobar el PGM l'Administració ha abandonat al barri per fer baixar el valor de les indemnitzacions, per fer fora als veïns fàcilment i per guanyar-se l'opinió pública però... d'això se'n diu MOBBING i és el delicte preferit del nostre Ajuntament.

Si volen arreglar el seu abandó que ho facin però respectant l'ideosincràcia del barri (tipus de vivendes unifamiliar, màx 2 pisos, peatonal...). Contruir blocs de pisos i requalificar el terreny té un nom: ESPECULACIÓ.

jaumecanut ha dit...

Més enllà d'abandonar el barrí, és que literalment la zona no existeix en els mapes de l'Ajuntament. Recentment, en la distribució de l'Àrea Verda, els veïns que queden del Turó s'havien quedat sense. Ciutadans de segona, o directament: no ciutadans.

Gràcies per la teva aportació, seria molt interessant que t'identifiquessis.