Montjuïc, de l’oblit a la necessitat

De l’Exposició Universal del 1929 va originar-se la Plaça d’Espanya i la muntanya de Montjuïc que coneixem avui en dia amb la creació de l’Estadi Olímpic, el Teatre Grec, el Poble Espanyol, la Font Màgica de Montjuïc i el Palau Nacional, entre d’altres. Després, la muntanya va tornar a caure en l’oblit, fins a la degradació. Llavors, “Montjuïc era per a alguns barcelonins la muntanya de 'la caseta i l'hortet'. Un lloc on anar a passar el diumenge en família. Hi havia berenadors i restaurants populars com 'Can Valero' i 'Las Banderas'. Josep María Huertas cita articles periodístics del primer quart del segle XX que parlen de la bellesa de la muntanya i de les extensions de conreus que s'hi veien. L'activitat agrícola va continuar a la muntanya fins a la Guerra Civil, tot i que molt reduïda i amb produccions destinades al consum propi. Als anys trenta van inaugurar-se el parc d'atraccions Maricel i el telefèric”, destaca el blog Històries de Barcelona.

El barranquisme (ja present abans de l’Exposició, però ocultat enderrocant les zones més properes als visitants) i les deixalles del principal abocador de Barcelona van  fer-se amb la muntanya de Montjuïc fins a la organització dels Jocs Olímpics del 1992 –de fet, quan van construir el Palau Sant Jordi, en el subsòl només s’hi van trobar deixalles- on tota la zona va viure una remodelació espectacular, convertint-se en el centre del món per uns dies. Passats els JJOO, la muntanya màgica va tornar a caure en l’oblit de tots els barcelonins i barcelonines. Però no pas pels milions de turistes que visiten tot l’any Barcelona. De fet, fa poc que la Font Màgica de Montjuïc va ser escollida com la gran joia turística de Barcelona. Però Montjuïc s’ha convertit en el gran estrany de Barcelona, un indret massa allunyat i poc atractiu on els ciutadans només s’hi acosten en els grans esdeveniments organitzats al Palau Sant Jordi o a l’Estadi Lluís Companys. Fins i tot, els mateixos aficionats de l’Espanyol, que disputaven els seus partits a l’Estadi, trobaven l’escenari desangelat i poc pràctic.

Malgrat tot, l’Ajuntament, conscient que es tracta d’una zona plena de turistes i que aquests són els grans prescriptors de la imatge de Barcelona per retroalimentar el "cercle virtuós" del turisme, ha invertit en la remodelació dels múltiples jardins que té Montjuïc, ha modernitzat el Funicular, ha instal·lat el nou Museu Olímpic de l’Esport Joan Antoni Samaranch... I en l’últim Campionat d’Europa d’Atletisme, Barcelona s’ha tornat a recordar de Montjuïc. L’Ajuntament ha invertit prop de 27 milions d’euros en l’adequació de les instal·lacions esportives de la muntanya “olímpica”. En concret, 4.6 milions a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, 4,6 milions a l’Estadi Joan Serrahima i 2,3 milions a la Pista Pau Negre. Una inversió excepcional en un moment puntual, com sempre. Barcelona se'n recorda de Montjuïc quan ha d’oferir la seva millor cara i somriure a tothom. Això sí, ara que s’han anat els focus, els lladrucs i el ferum a pixat de la gossera que ningú de Barcelona ha volgut aniran a petar a la gran muntanya màgica.

Estadi Joan Serrahima durant el Campionat d'Europa d'Atletisme 2010

Tot a punt per la cerimònia d’inauguració del Campionat d’Europa d’Atletisme de Barcelona 2010

“El públic fliparà”. Clar i català. És la opinió de Hansel Cereza, fundador de la Fura dels Baus i director i guionista de la cerimònia d’inauguració del Campionat d’Europa d’Atletisme de Barcelona 2010 que tindrà lloc el pròxim dilluns 26 de juliol a partir de les 21,30 hores a l’avinguda Reina Maria Cristina, utilitzant la Font Màgica de Montjuïc com a espectacle principal. Tot i que aquesta es mostrarà a tot el món de “forma diferent ja que s’utilitzarà l’interior de la Font”, segons Cereza; “l’aigua serà el personatge principal de l’acte ja que forma part de l’espectacle”.

L’objectiu dels organitzadors és apropar el Campionat d’Europa d’Atletisme als ciutadans, recuperant així l’esperit de Barcelona 92 on tota la ciutat es va bolcar en els millors Jocs Olímpics de la història. És per això que l’acte d’inauguració no es farà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i serà accessible per tots els ciutadans (s’espera una assistència de 30.000 persones), imitant així l’acte d’inauguració dels Europeus de Göteborg 2006 que va entusiasmar als organitzadors de Barcelona que van assistir-hi. És per això que la posada en escena és de suma importància. Durant tot aquest matí, les proves de so eren continues i ressonaven per tot Font de la Guatlla. Però tot el dispositiu ja està a punt. L’espectacle serà una barreja de llenguatge visual, amb predomini de la dansa i l’acrobàcia i on els atletes també seran protagonistes.

La durada de l’esdeveniment que tornarà a posar Font de la Guatlla en el centre mediàtic de tot el món, serà d’uns 90 minuts. Durant la desfilada dels atletes sonarà “Himno para Europa”, peça musical composta per Nacho Cano. Tot l’espectacle es podrà seguir per quatre pantalles gegants que s’instal•laran per tota l’avinguda Reina Maria Cristina. Al finalitzar la cerimònia inaugural, tots els assistents podran gaudir d’un concert, també gratuït, de La Troba Kung-Fú a la plaça Univers.

Fonts: Dept. Comunicació Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010 i BTV.

Barri olímpic

Avui, dia 8 d’agost, a les 8 hores, 8 minuts i 8 segons s’han inaugurat els Jocs Olímpics de Pequín-08 amb un acte inaugural impressionant. Però a dia d’avui, cal recordar la cerimònia d’inauguració de Barcelona-92, considerada la millor i en el context dels millors Jocs Olímpics de la història. La Fura dels Baus, Montserrat Caballé, Freddie Mercury i Los Manolos, entre d’altres, van ser partícips d’aquests Jocs on Font de la Guatlla va viure directament la transcendència d’aquest episodi històric. Precisament un dels membres de Los Manolos, Xavier Carelo, és veí de Font de la Guatlla. Pocs barris del món poden enorgullir-se d’haver acollit unes Olimpíades.
Després de l’espectacularitat de la cerimònia d’avui a Pequín, cal recordar com va ser la de Barcelona i rememorar aquells dies on Font de la Guatlla va ser el centre del món.