Eleccions del Consell del Barri de Font de la Guatlla

Font de la Guatlla viurà el pròxim dimecres dia 25 de novembre (18 hores) al Centre Cívic un dia històric. I és que tindran lloc les eleccions per escollir el Consell del Barri, on les entitats del barri votaran per escollir l'òrgan de govern de Font de la Guatlla. L'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb l'Acord Plenari del Consell Municipal de 22 de desembre de 2006, va decidir tornar a inculcar aquest òrgan de govern local per cada barri de Barcelona. És com tornar a la figura de “l'alcalde” de barri, que presidirà un consell que serà l'òrgan de participació territorial en totes les qüestions referents al barri: el Programa d'Actuació de Districte (PAD), el pressupost del Districte, les figures de planejament urbanístic que afectin al barri, els projectes d'urbanització, l'anàlisi de necessitats relacionades amb els àmbits que són competència d'altres administracions, plans de millora integral de l'espai públic, l'anàlisi de necessitats relacionades amb els àmbits que són de competència municipal, l'orientació de la planificació global d'altres actuacions del Districte, incloent-hi tots aquells plans estratègics en els que l'Ajuntament hi participi i es consideri pertinent abordar com el plans d'equipaments, catàlegs de proximitat, plans comunitaris, plans educatius d'entorn, o plans de la Llei de barris, així com les avaluacions dels diferents programes i plans que siguin objecte de seguiment.

Rectificar és de savis

El passat 22 d'octubre el Línia Sants publicava en portada que els veïns del Turó de Font de la Guatlla no podien aparcar a l'Àrea Verda del barri. L'Ajuntament de Barcelona els hi havia denegat el distintiu per estacionar a Font de la Guatlla. “Som un punt negre en el plànol del Districte”, s'expressava en el rotatiu Carlos Béjar, veí del Turó; “no m'han sabut explicar el perquè però m'han ensenyat el plànol de l'Àrea Verda i tot el Turó estava literalment pintat de negre, com un gran forat al mig del barri”. Tota la zona del Turó està pendent d'un procés d'expropiació des de l'any 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen prop de 30 persones, només unes 10 tenen vehicle. “Sabem perfectament que tard o d'hora, haurem de marxar però mentrestant volem aparcar en algun lloc”, reclamava Béjar.

L'Associació de Veïns Font de la Guatlla, presidida per Lluís Maté, va donar suport incondicional als veïns afectats. “És totalment incomprensible i inacceptable que a Sants-Montjuïc hi hagi veïns de segona categoria”, exclamava Maté. Les gestions van succeir-se i amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc van fer recapacitar a l'Ajuntament, que va acabar considerant als veïns del Turó de Font de la Guatlla com a ciutadans de Barcelona. “És un triomf a tres bandes”, explica Maté; “dels veïns afectats, de l'Associació i del diari Línia Sants que va treure el tema en portada”. “Això demostra que l'Associació, sempre que pot, escolta i ajuda els interessos del veïns del barri”, àmplia Maté; “però no estaré del tot satisfet fins que no vegi els seus cotxes amb el distintiu”. 

Montjuïc com a calaix de sastre

Indignats, defraudats, irritats... La llista d’adjectius seria interminable per definir l’estat d’ànim de tots els veïns i veïnes del barris que rodegen Montjuïc. L’acord polític entre el govern municipal (PSC i ICV-EUiA) i tots els grups polítics per situar la gossera estigmatitzada a la muntanya de Montjuïc ha provocat el desaire de tot el teixit associatiu. És una d’aquelles ocasions en què el ciutadà perd la fe en un sistema on ERC es va aliar amb CiU i PP per tombar el projecte de construir la gossera al Parc de l’Oreneta, a Sarrià-Sant Gervasi. Zona noble per excel·lència i on els lladrucs i el ferum a pixat de gos desentonaria amb el centre d’elit que hi hauria hagut al costat. Davant d’aquesta situació, el veí que viu al costat de Montjuïc no té més remei que sentir-se un ciutadà de segona fila, abaixar al cap i fer mitja volta. Això sí, la confiança amb aquesta democràcia és pràcticament irrecuperable.

De quina democràcia parlem? Parlem d’un sistema on tots els grups polítics van firmar l’any 2007 un document on es comprometien a no ubicar cap nou equipament a Montjuïc fins que no es firmés el nou Pla d’Usos de la muntanya. Un any després es van presentar les conclusions del procés participatiu i Urbanisme va assegurar que al juny –el juny passat– estaria a punt el nou Pla d’Usos. No només no s’ha presentat, sinó que ara s’imposa una gossera que esmicola tots els anys de presumpte diàleg. “El govern no té previst ubicar nous equipaments a la muntanya de Montjuïc fins que no estigués elaborat, aprovat i apamat tot el Pla d'Usos”, va afirmar categòricament la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, el passat 16 de juliol a la pregunta d’Oriol Granados, president del Centre d’Estudis de Montjuïc, arran de la publicació de la primera noticia sobre la ubicació de la nova gossera. El passat dimecres dia 7 d’octubre, la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, ja va explicar, o més aviat defensar amb un ganivet entre les dents, el pla de la nova gossera a tots els veïns a les Cotxeres de Sants (“els regidors socialistes no em deixen utilitzar la seu del Districte”, va etzibar Mayol en una nova mostra del joc democràtic on el ciutadà està més que perdut). Tot es redueix a una sèrie de pactes i monedes de canvi. I en el rerefons de tot plegat, la necessitat d'un govern municipal en minoria que ha de fer autèntics malabarismes per trobar el consens necessari per aprovar el pressupost municipal de 2010. Del 16 de juliol al 7 d’octubre, en menys de quatre mesos la gossera ha passat a ser una trista realitat per una “més que soferta muntanya de Montjuïc”, valora Granados en un article d’opinió a El 3.

El document que van firmar tots els grups polítics al 2007 per bloquejar qualsevol totxo a Montjuïc es degut a que no cal ser gaire agut per veure que s’ha reduït considerablement l’espai del parc amb construccions de tota mena. Entre d’altres, les dues residències a Tres Pins, l’Hotel Miramar, el nou edifici del Cementiri o el nou parc de Bombers. “La gossera no ha d'ocupar mai aquest lloc, ja que constituiria una nova agressió mediambiental, seria contrari als conceptes de la sostenibilitat, la defensa de la biodiversitat i la natura i, també, als principis de qualitat de vida per a la gent que hi viu a prop”, explica Granados; “el lloc triat, actualment qualificat urbanísticament com a zona verda, un espai entre el Sot del Migdia i el carrer dels Ferrocarrils Catalans – el Camí de l’Esparver i el seu entorn i la base del Turó del Castell de Port-, és justament un dels únics paratges de la muntanya -i afegiria dels últims- que conserva valors naturals biològics, geològics, històrics i arqueològics. Aquesta riquesa ha estat posada de manifest per diferents experts ( Martí Boada: Diagnosi Ambiental del Parc de Montjuïc. 2005) i l’hem explicada des del Centre d’Estudis de Montjuïc, conjuntament amb l’Associació Galanthus i Depana, en un estudi i proposta de declaració com a Reserva Natural Parcial, juntament amb la vessant marítima on es troba el penya-segat i amb la qual forma una unitat inseparable com a hàbitat natural”.

Actualment ja s’estan realitzant uns moviments de terres en aquesta zona. Ja és la preparació per ubicar la nova gossera? No hi ha negociació possible? “Això quan es decidirà oficialment?”, van preguntar el passat dia 7 a les Cotxeres. “Segurament, en la pròxima legislatura [està previst que la gossera es construeixi el 2013]”, va contestar Mayol. “Doncs no es preocupi perquè vostè estarà fora del govern”, va respondre un ciutadà que ha perdut la confiança amb el sistema però que no es rendeix, presentant batalla amb la única arma que li queda: el vot en les pròximes eleccions per evitar que Montjuïc es converteixi en el gran calaix de sastre de Barcelona.

Notícia per accident

Font de la Guatlla i rodalies ha estat noticia aquests dies degut a la localització el passat dia 21 de setembre a la Gran Via (al barri de la Marina, al costat de La Campana just al límit amb Font de la Guatlla) el cos d’una dona morta dins d’una maleta. Les primeres informacions van indicar que el cadàver es trobava esquarterat; així van informar la majoria de mitjans. Després va resultar que el cos “només” estava lligat de mans i peus i tenia una bossa de plàstic al cap. I no va ser fins ahir que es va detenir a l’assassí: la parella sentimental de la víctima amb qui compartia pis a Sant Pere de Ribes. I precisament va ser a la localitat del Garraf on es va cometre l’espantós crim. Per motius que encara es desconeixen, l’assassí va introduir el cos en una maleta, va agafar un autobús direcció Barcelona i va abandonar el cadàver al número 186 de la Gran Via. Un escenari que es va convertir en notícia per accident.

La Font Màgica, la gran joia turística de Barcelona

“Hello everybody, hola a todo el mundo”, saluda Ray, un breakdancer, al centenar de persones que ocupen la escalinata del Parc de la Font Màgica de Montjuïc. L’espectacle de llums i aigua comença a les nou de la nit, però a partir de les set de la tarda ja hi ha gent asseguda, mantenint el tipus, en l’escalinata convertida en la gran tribuna de la Font Màgica, la segona millor atracció turística sense cost de tot el món. Segons Tripadvisor.com, una web de consells per a viatgers, l’espectacle situat just al costat del barri de Font de la Guatlla és la gran joia turística de Barcelona, i en tot el món només és superada pel Museu Imperial de la Guerra de Londres.

El cost d’entrada és zero i al no requerir entrada no és pot comptabilitzar “oficiosament” el número de persones que hi assisteixen cada nit (de dijous a diumenge fins a l’octubre). Però sense cap mena de rubor es pot afirmar que més de dos milions i mig de persones visiten cada any les Fonts de Carles Buïgas. Només cal observar el formigueig de turistes que es congreguen a Montjuïc i la caravana d’autocars que s’amunteguen a l’Avinguda Marquès de Comillas. Curiosament, els sis turistes holandesos que van morir en l’accident d’autocar de Sant Pol del passat juliol venien de contemplar la Font Màgica.

Però on s’observa la importància real d’aquest emplaçament turístic és en el negoci que es genera envers l’espectacle. Els breakdancers, encapçalats pel Ray i acompanyats per un simple altaveu, fan el seu particular agost durant cada nit. Mentre que, des del túmul de gent, uns venedors llancen cap al cel uns objectes lluminosos no identificats de joguina que es converteixen en la delícia dels nens i en un martiri pels pares. I mentre uns miren cap a dalt, per observar la Font o per vigilar la zona d’aterratge d’aquestes andròmines lluminoses, altres miren cap a baix, concretament a les parades improvisades de bosses, cinturons, vanos... Tota la il·legalitat comercial concentrada en la millor atracció turística de Barcelona.

Les millors patates braves

“El arte del descanso es una parte del arte de trabajar” (J. Steinbeck)

Un cop havent deixat enrere una de les Festes Majors més concorregudes de la història del barri, la clàssica revetlla de Sant Joan i l’agermanament de Font de la Guatlla amb Argentina; FontdelaGuatlla.com reprèn la seva activitat. Una forma diferent de veure aquest barri que durant aquests dies d'estiu es troba inundat d’autocars plens de turistes que han de serpentejar el laberint d’obres. Una postal que es repeteix any rere any, al igual com la que ens situa en una terrasseta gaudint de la improductivitat d’un matí o tarda qualsevol.
I és que no hi ha dubte que Font de la Guatlla és un barri singular. La gent viu de portes enfora, i què millor durant l’estiu que degustar un bon aperitiu? En un recent rànquing de les millors patates braves de Barcelona, el restaurant Palillo y Tenedor del carrer Indíbil va ser inclòs en el Top10. Concretament en la novena posició. Tot un luxe per a Font de la Guatlla.

Festa Major!

I un any més, Font de la Guatlla està de Festa Major. Uns dies on aquest petit barri de la falda de Montjuïc respira diferent i on tots els guatllencs i guatllenques es congreguen al carrer per celebrar unes festes que per molts anys que passin, sempre són especials.
El programa de la Festa Major d’enguany serà el següent:

DIVENDRES, 19 DE JUNY:

• 20,30 hores: Tabalada a càrrec de la Colla de Diables de l’Escola Magòria (Sortida des del Centre Cívic).
• 21,00h: Pregó de la Festa Major, a càrrec de Josep Anton Rodríguez Collado, director de l’IES XXV Olimpíada (Lloc: carrer Montfar).
• 21,30h: Petit ressopó.
• 22,30h: Nit musical. Actuació de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona.
• 24,00h: Actuació del grup de rumba Meztuca.
  

DISSABTE, 20 DE JUNY:

• 10,00h: Matinal esportiva. Partits finals del torneig de futbol sala (Lloc: Patí de l’IES XXV Olimpíada).
• 18,30h: Tarda infantil. Jocs per a infants amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra. Xocolatada i animació amb el grup Esplai Turons. (Lloc: Patí de les escoles IES XXV Olimpíada i CEIP La Muntanyeta).
• 21,30h: Sopar de germanor (Lloc: c/ Montfar).
• 22,30h: Ball de Festa Major (amb l’actuació de Junior’s Orquestra).

DIUMENGE, 21 DE JUNY:

• 10,00h: Torneig de dominó (Lloc: Pati del Centre Cívic).
• 13,00h: Botifarrada (Lloc: c/ Montfar).
• 20,30h: Havaneres amb el grup Peix Fregit.
• En acabar el concert: Cloenda de la Festa Major.