Comencen els enderrocaments dels darrers habitatges desallotjats al Turó

Les darreres cases desallotjades del Turó de Font de la Guatlla per fi s’estan enderrocant, després de més d'un any d'haver estat deshabitades. Un capítol més del procés d'expropiació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 que va decidir transformar el Turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Els primers veïns expropiats van començar a ser reallotjats en diferents vivendes (dins i fora del barri) fa prop de dos anys, 32 després d’iniciar-se el procés. I alguns d'ells encara esperen.

Un procés etern i més que feixuc pels veïns. Quan l’any 2007, FontdelaGuatlla.com va preguntar quin era el termini per aquest PERI, la resposta va ser que l’objectiu, segons el llavors vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla, Javier Fernández, era que “per Setmana Santa [de 2007] tots els veïns del Turó estiguessin reallotjats”. Una quimera. Des del Districte Sants-Montjuïc sempre s’han emparat a “la complexitat de les negociacions”, tot i tenir els nous habitatges de protecció oficial construïts i buits des de feia més de tres anys. I és que es tracta del Turó de la discòrdia, que en el seu dia ja va dividir (i divideix) als veïns del barri.

Una lentitud que ha fet la vida impossible als veïns encara residents, ja que abans es tractava d’una comunitat que es coneixien de tota la vida i que, al igual que la idiosincràsia de Font de la Guatlla, vivien com un poble. “Era com un poblet”, afirma Rosina Pasqual, veïna del Turó, a Barcelona TV. Al tractar-se d’una zona afectada pel PGM i no poder fer-hi obres (les que s’hi feien eren fetes pels propis veïns), la zona s’ha deteriorat. I més encara des de que va començar el procés de expropiació i reallotjament, ja que al no enderrocar completament les vivendes desallotjades fa més d’un any, ha propiciat que durant les nits hi entri gent per dormir. “Ara em fa por viure aquí”, confessa Pasqual. “En els últims dos anys, quan va iniciar-se aquest PERI, és quan hem vist que la zona s’està degradant”, ressalta Rafael Serra, també veí del Turó; “només demanem que mantinguin en condicions el que tenim”. I és que alguns veïns encara no tenen data per abandonar la zona. Per això que fa unes dues setmanes, un mes més tard del termini que havia marcat l’Ajuntament, va començar l’enderrocament de les últimes cases desallotjades. Un nou capítol de la història interminable del Turó de Font de la Guatlla.

Consulta tot el seguiment de FontdelaGuatlla.com al cas del Turó.

"Som una Nació, nosaltres decidim"

La societat civil i política catalana té una cita el proper dissabte, 10 de juliol, a les 18 hores, a la cruïlla entre l’Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia, en defensa de l’Estatut de Catalunya aprovat en referèndum i retallat, la setmana passada, pel Tribunal Constitucional. Amb més de 1.200 entitats adherides i més de 300 autobusos d’arreu, la participació serà multitudinària.

Al Districte de Sants-Montjuïc, s’ha organitzat una concentració prèvia a la Plaça Espanya, al costat de les Torres Venecianes, a partir de les 17 hores, per tal que totes les entitats dels seus diferents barris puguin anar a la manifestació tots plegats. L’acte està convocat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, la Unió d’Entitats de la Marina i l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla.

Font: Línia Sants

Font de la Guatlla s'agermana un any més amb Argentina

Per tercer any consecutiu l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla, en col•laboració amb un grup d’argentins que viuen al barri i als entorns, va organitzar el passat dimecres a la tarda una trobada catalano-argentina en la que es van poder veure mostres culturals de les dues nacionalitats. “Pintura, folklore, música, dansa... són coses que s’han de compartir i la música ens fa créixer”, explica la Mª Carme Planas, coordinadora del Centre Cívic de Font de la Guatlla, a El 3.

La Camile ha estat una de les persones que va impulsar aquesta trobada i en la presentació de la festa es va decidir a dir unes paraules en català: “Ara fa tres anys que visc a Barcelona i tres anys que existeix l’intercanvi Argentina-Catalunya i tres anys que col•laborem amb el Centre Cívic de Font de la Guatlla”, va explicar abans d’agrair a totes les persones que fan possible que es faci aquesta festa.

Font: http://www.el3.org/

Un barri singular

La Festa Major de Font de la Guatlla, celebrada de l’11 al 20 de juny, i la revetlla de Sant Joan, han significat tot un èxit d’assistència dels veïns i veïnes del barri que cada cop més se senten més atrets per les múltiples activitats que organitzen l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. Especialment, van tenir un èxit destacat la Nit Jove de Font de la Guatlla del divendres 18 de juny, organitzada per l'Esplai Turons i amb les actuacions d’Alicia Alomà i Son a Son, i la botifarrada del diumenge dia 20 de juny.

Al seu torn, més de 400 persones van gaudir de la revetlla de Sant Joan de Font de la Guatlla. “L’ambient és molt maco, la gent s’hi troba molt bé i a més la canalla pot fer i desfer sense que els seus pares s’hagin de preocupar”, explica Carme Balona, tresorera de l’Associació de Veíns, a Sants 3 Ràdio; “cada any hi tenim més gent”. Una millora continua d’un barri on, a diferencia d’altres indrets de la ciutat, el seu associacionisme trepitja cada vegada més fort. Les activitats veïnals no només mantenen el seu pes, sinó que cada any van a més en un barri que està més viu que mai. I és que Font de la Guatlla és un barri singular de Barcelona.

Font de la Guatlla 2.0

Any nou, vida nova. O noves tecnologies. Aquest és el cas de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla que en aquests últims mesos ha inaugurat portal web. En aquesta pàgina hi podem trobar des dels indicadors socioeconòmics del barri (aproximats, ja que l’última dada és de 2001), els tallers i les activitats del Centre Cívic de Font de la Guatlla o els grups estables que hi ha conformats en l’Associació.

I parlant de noves tecnologies, FontdelaGuatlla.com estrena un nou canal de comunicació. A partir d’ara, també trobareu aquesta forma diferent de veure el nostre barri a la xarxa social de Twitter (https://twitter.com/fontdelaguatlla). Un autèntic barri 2.0.

Rectificar és de savis

El passat 22 d'octubre el Línia Sants publicava en portada que els veïns del Turó de Font de la Guatlla no podien aparcar a l'Àrea Verda del barri. L'Ajuntament de Barcelona els hi havia denegat el distintiu per estacionar a Font de la Guatlla. “Som un punt negre en el plànol del Districte”, s'expressava en el rotatiu Carlos Béjar, veí del Turó; “no m'han sabut explicar el perquè però m'han ensenyat el plànol de l'Àrea Verda i tot el Turó estava literalment pintat de negre, com un gran forat al mig del barri”. Tota la zona del Turó està pendent d'un procés d'expropiació des de l'any 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen prop de 30 persones, només unes 10 tenen vehicle. “Sabem perfectament que tard o d'hora, haurem de marxar però mentrestant volem aparcar en algun lloc”, reclamava Béjar.

L'Associació de Veïns Font de la Guatlla, presidida per Lluís Maté, va donar suport incondicional als veïns afectats. “És totalment incomprensible i inacceptable que a Sants-Montjuïc hi hagi veïns de segona categoria”, exclamava Maté. Les gestions van succeir-se i amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc van fer recapacitar a l'Ajuntament, que va acabar considerant als veïns del Turó de Font de la Guatlla com a ciutadans de Barcelona. “És un triomf a tres bandes”, explica Maté; “dels veïns afectats, de l'Associació i del diari Línia Sants que va treure el tema en portada”. “Això demostra que l'Associació, sempre que pot, escolta i ajuda els interessos del veïns del barri”, àmplia Maté; “però no estaré del tot satisfet fins que no vegi els seus cotxes amb el distintiu”. 

Vandalisme al carrer Dàlia

Hi ha coses que mai canvien, i la inseguretat dels cotxes a Font de la Guatlla és una d’elles. El passat dilluns el diari gratuït 'Què!' publicava en portada que “Los vándalos se ceban con los coches” amb una fotografia del carrer Dàlia. En les pàgines interiors, el diari esmentava Font de la Guatlla com una de les grans zones de risc de la ciutat de Barcelona, juntament amb el Poble Sec i el Poblenou (concretament la zona de bars i discoteques de Marina), per estacionar l'automòbil. Però abans ja s’havia fet ressò Barcelona TV, alertat per uns veïns que veuen impossible aparcar els seus cotxes al carrer. “Cada dia hi ha vidres trencats. Ha de ser algú que en tingui costum”, apunta Pilar Ortega, veïna del malaurat carrer Dàlia. Els vàndals trenquen retrovisors i vidres i s’emporten tot el que poden del seu interior.

Aquestes imatges són habituals, però aquests actes de vandalisme es veuen incrementats durant les nits de festa a la discoteca del Poble Espanyol. El carrer Dàlia és una de les poques vies del barri que es pot aparcar sense pagar l’Àrea Verda, fet que molts joves aprofiten per aparcar els seus cotxes durant les nits de festa. “Per la nit intentaria no deixar el cotxe aparcat aquí”, alerta Juan Carter, que treballa per la zona i que només aparca l’automòbil al carrer de la Dàlia durant el dia. “Un diumenge al matí vaig comptar fins a sis cotxes malmesos”, explica Lluís Castells. “És un carrer estret que queda tapat per la muntanya i això fomenta aquests delictes”, explica Manolo Abraldes, vocal de seguretat ciutadana de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. “La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra estan advertits i hi ha bastant control policial. Però quan els agents se’n van els vàndals actuen impunement”, àmplia Abraldes. Digue’m on aparques el cotxe i et diré com te’l trobaràs al dia següent.

L’Àrea Verda entra en funcionament

Font de la Guatlla ha despertat aquest matí amb un exèrcit de petos fluorescents inspeccionant tots els cotxes estacionats al barri. I és que avui, dia 2 de febrer, s’ha posat en funcionament l’Àrea Verda. Els parquímetres ja operen de forma indiscriminada, se’ls hi ha tret l’embolcall a les noves senyals de l'Àrea verda, els petos fluorescents flanquegen la zona i per fi, pots trobar lloc per aparcar a Font de la Guatlla. Això sí, pagant.

“Aquí no el veuran!”, escridassava aquest matí un home a un altre que estava dins d’un cotxe enganxant el distintiu de l’àrea 11 de Barcelona. “Que sí, home, que sí!”, replicava l’altre. Preparatius per a una situació nova per solucionar una situació d’allò més antiga i exasperant: “El problema és que hi havia places d’aparcament totalment lliures que s’havien convertit en una mena de dipòsit de cotxes de gent de fora del barri”, explica Lluís Maté, president de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla. Era missió impossible trobar lloc i la situació es veia agreujada per la proximitat de la Fira de Barcelona. La manca d’aparcament comportava que la gent aparqués “als passos de vianants i damunt les aceres”, lamentava Manolo Abraldes, vocal de seguretat ciutadana de l’Associació.

Més enllà del nostre barri, avui es posen en funcionament 2.451 noves places d’aparcament al districte de Sants-Montjuïc (1.508 d’Àrea Verda, 76 d’Àrea Blava, 668 per a motos i 275 per a càrrega i descàrrega). “Volem intentar donar cobertura a tots els serveis que poden necessitar els barris del districte”, explica Josep Sans, gerent del districte, a El 3. Font de la Guatlla ja no serà mai més l’oasis automobilístic del Districte ni el cementeri d’elefants dels cotxes sempiterns.

“I ara, on anem?”

Els veïns de la finca incendiada situada al número 28 del carrer Mèxic no podran tornar a les seves cases fins d’aquí dos o tres mesos i l’estada a l’Hotel Plaza finalitza aquest divendres. A partir d’aquest dia, tot són interrogants. “Hi ha una afectació molt important a les instal·lacions de l’edifici, sobretot aquelles del pati al que donava el pis sinistrat. En una de les ales de l’edifici hi ha una manca generalitzada de serveis per desenvolupar una vida normal”, explica Joan Pedreny, director en cap del servei de Bombers de Barcelona. Però per determinar quan podran tornar a les seves cases cal que els pèrits de les assegurances i els tècnics de les empreses de subministrament estudiïn la gravetat dels danys. Malgrat tot, diversos representants de l’Ajuntament ja han comunicats als veïns que l’espera és perllongarà fins aproximadament els dos o tres mesos.

En la reunió dels veïns damnificats celebrada ahir a l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla es van tractar diversos temes, però el que més importa als afectats és saber on viuran aquests mesos d’espera. Els diners per viure a l’Hotel Plaza s’acaben aquest divendres ja que l’Ajuntament pagava l’estada a l’hotel fins dimarts, i des d’ahir i fins divendres corre a compte de l’asseguradora. Però a partir de divendres cada família que no tingui la possibilitat d’allotjar-se a cases familiars haurà de buscar-se un immoble. En la reunió d’ahir es va proposar buscar un Aparthotel ja que l’asseguradora pagarà cada mes entre 800 i 900 euros per família. Però tots els Aparhotels, i posats a buscar, pisos de lloguer de la zona superen els 1.000 euros mensuals. “I ara, on anem?” , es plantejava un dels veïns. Com aquell qui diu, divendres es queden al carrer. Moltes preguntes i poques respostes. Mentrestant els pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn segueixen buits.

L’església evangèlica, en el punt de mira

“És insuportable. Se senten crits i càntics a les set del matí durant els caps de setmana”. Són paraules de Manolo Abraldes, vocal de seguretat ciutadana de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla, al diari El Punt. Els crits provenen de l’església evangèlica situada a la Gran Via entre els carrers Mèxic i Sant Germà, ‘Família Unida’. Aquesta situació ha motivat diverses queixes a la Guardia Urbana que han derivat a l’obertura d’un expedient per part del Districte Sants-Montjuïc. El Districte s’ha compromès a precintar, en el termini màxim de dues setmanes, el local.

“Potser el que no els agrada és tenir una església evangèlica a sota casa”, declara Eduardo Ferreiro, advocat de ‘Família Unida’. “Disposem d’un informe tècnic d’un arquitecte que acredita que els sorolls del local no superaven els límits de la normativa”, defensa Ferreiro respecte a la denúncia dels veïns. Però no és només el soroll. Un dels punts claus d’aquest expedient és que al centre s’hi duia a terme una activitat regular sense disposar de la preceptiva llicència. Ferreiro assegura que l’església ja no està oberta, “tot i que és possible que encara s’hi faci algun acte, esporàdicament”. Però des del Districte afirmen que fa dues setmanes va constatar que al centre “s’exerceix l’activitat sense llicència”. “No tenim res contra la seva confessió, però no podem tolerar les molèsties que ens ocasionen”, emfatitza Abraldes. Ara mateix hi ha un cartell que anuncia que l’església està en obres. De totes formes, en menys de dos setmanes el local estarà precintat.

El Turó de la discòrdia

L’expropiació i reallotjament de divuit famílies del Turó de la Font de la Guatlla provoquen la divisió i l’enfrontament entre els veïns i l’associació del barri

El Turó de Font de la Guatlla fa més de vint anys que està condemnat a desaparèixer. Concretament des del 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el Turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen divuit famílies; algunes no volen marxar, altres es resignen a la idea. Salvador Mira, veí del turó des de fa més de cinquanta anys, explica que “hi ha gent que està molt bé a casa seva, va néixer al barri i vol morir en el Turó. Sobretot els de les plantes baixes, perquè queden molt poques vivendes a Barcelona on puguis tenir un jardinet i fins i tot un hortet”. Però alguns dels veïns de les casetes afectades fa anys que viuen en condicions precàries. Tot i que els veïns han fet reformes, aquestes obres no han pogut ser de gran rellevància ja que “és una zona que està afectada i no s'hi poden fer obres”, assegura Javier Fernández, vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. El pas dels anys no perdona i la majoria d’elles no disposen d’uns serveis bàsics adequats.

La dificultat per accedir a les vivendes també representa un problema, sobretot per a les persones d’edats avançades. “És impossible que pels carrers del Turó passin les ambulàncies”, assegura Carme Balona, membre de la junta directiva de l’Associació de Veïns. Des de l’Associació veuen urgent el trasllat d’aquestes divuit famílies, i completar així un procés d’expropiació que va iniciar-se l’any 1999 amb el trasllat de vint-i-dos veïns del Turó al carrer Príncep Jordi, prop del carrer Tarragona de Barcelona.

L’objectiu principal de l’Associació de Veïns és que “totes les persones que viuen aquí [el Turó] han de ser reallotjades i el que defensem és que tots ho siguin dins del barri”, comenta Fernández. Però en la primera fase, quan van traslladar els vint-i-dos veïns al carrer Princep Jordí, l’objectiu no es va complir i els veïns expropiats no van ser reallotjats dins del barri. “Hi ha el problema que ara alguna persona gran recorda el barri, encara que estem a prop la Gran Via ens divideix. Troben a faltar estar al barri, sortir de casa i trobar les tendes de tota la vida i prendre el cafè al mateix bar”, confessa Fernández que de totes formes assegura que “en línies general van quedar tots contents. Han guanyat molt en qualitat de vida. Fins i tot hi havia gent gran molt malalta, una senyora es va morir abans que arribés el trasllat". "Els que van voler, dins les normes, van poder comprar el pis i els que no estan de lloguer”, amplia Fernández.

"El pis costava aproximadament uns sis milions de pessetes. No és un canvi, els terrenys afectats no valen el mateix que uns terrenys lliures on tu pots construir. El preu dels habitatges actuals del Turó no és el preu de mercat. Però la vivenda que ofereixen tampoc té el preu de mercat. A part d’això tenen una sèrie d’ajudes per a reallotjats forçosos. Perquè és un desallotjament i és un plantejament que consta en el Pla General Metropolità (PGM) i en el Pla Especial de Reforma Interior (PERI). Llavors no és que et donin un pis, a canvi del que tens [hi havia molts veïns de lloguer] t’ofereixen la possibilitat de comprar o llogar un habitatge. El lloguer sempre es basa en les pensions que tenen, és un lloguer baix però alt per a ells. Pagar vint-i-cinc mil pessetes és un cost important, a part hi ha l’aigua, l’electricitat i els costos de la comunitat de veïns que abans no tenien”. Fernández afegeix que “és un lloguer vitalici i, fins i tot, si algun dia no poguessin pagar l’Ajuntament se’n faria càrrec. Ara l’Ajuntament paga els costos de comunitat als veïns que estan de lloguer. Gràcies a les ajudes econòmiques de l’Estat, de la Generalitat i de l’Ajuntament (Patronat Municipal de l’habitatge) el preu del pis o del lloguer és inferior”.


PRESENT
La situació actual és que “ara ja s’han construït, d’acord amb el PERI, les vivendes del carrer Rabí Rubèn i Valls. Vint-i-quatre vivendes en total. Són pisos de dos, tres i quatre habitacions que s’assignaran depèn del tipus de família. Les condicions creiem que seran les mateixes, els pisos són semblants i fins i tot alguns són més grans”. Però ja fa un any que el bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn està construït i segueix buit. En un principi anaven destinats a les famílies afectades pel PERI d’Hostafrancs però a última hora es va decidir ubicar a les famílies afectades del Turó de Font de la Guatlla. “Amb la primera fase d’expropiació realitzada volien iniciar la segona després de Setmana Santa d’enguany. Però a dia d’avui encara no els han trucat. El projecte ha estat cedit a una empresa, un bufet d’advocats, per realitzar aquest procés d’expropiació. L’anterior [la primera fase] el va fer directament el Districte. Aquesta empresa, escollida per concurs, s’encarrega de parlar amb els afectats i oferir-los el que la llei els empara i explicar com serà el procés d’expropiació”, explica Fernández. Mentrestant, el Districte ha hagut de contractar un vigilant nocturn per evitar l’entrada als pisos buits.

Però aquesta espera qui més la lamenta són els divuit veïns, especialment la gent gran, que malviuen a les casetes del Turó. Salvador Mira, de vuitanta anys, viu en una planta baixa al Pas de Valls. Ha de pujar i baixar unes escales que dia rere dia es fan més difícils de suportar. Mira lamenta que “en el meu cas ja hauria de fer un any i mig que hauria d’estar reallotjat. No sé on m’enviaran però quan abans millor. Perquè ara encara em veig amb cor de pujar i baixar escales. Jo tinc 80 anys i la meva dona 81, com més es retardi tot això, menys força tindré per fer aquest canvi. Fa pena marxar però ens estalviarem totes les escales”. Aquest veí del turó explica que “durant molt anys hem estat amb un ull obert per veure quan ens avisaven. No fa gaires dies que el Javier [Fernández] ens va dir que l’Esther Perelló [bufet d’advocats] li havia dit que després del pont ens trucaria per ensenyar-nos els pisos nous. Ara aquests pisos estan tancats i abandonats. Ja hi va haver una primera reunió, a principis d’octubre de 2006, per aclarir quins eren propietaris i quins de lloguer. Aquesta advocada ha dit a uns altres veïns que a finals d'aquest 2007 ja serem reallotjats”.

Per la seva part, la regidora del Districte Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, assumeix que “els afectats tenen un drets que venen marcats per la llei. Tothom que té un habitatge té dret a un reallotjament en el seu propi àmbit i per tant nosaltres els hi hem de comprar la seva propietat i oferir un pis depenent de les condicions econòmiques que tinguin”. La regidora es mostra molt optimista en la previsió del reallotjament de les famílies del Turó, concretament les famílies afectades en aquesta segona fase d’expropiació: “abans de final d’any traslladarem els seus habitants a les cases noves que tenim. Les converses estan molt avançades i crec que hi haurà acord amb tothom”, afirma Moraleda. Aquest optimisme contrasta amb l’espera dels veïns afectats que des de casa seva veuen com el nou bloc de pisos construït segueix tancat i barrat des de fa més d’un any.


EL CONFLICTE
Però la situació actual també reflecteix un conflicte entre l’Associació de Veïns i un grup de veïns que s’han associat com a ‘Mancomunitat de Propietaris dels carrers Rabí Rubén, Valls i Chopin’. D’acord amb el PGM en el carrer Montfar (carrer contigu a Chopin) hi ha un solar edificable on també s’hi ha de construir un bloc de vivendes per reallotjar els veïns del Turó. Però aquest grup de vuitanta veïns s’hi oposa perquè “això no era el que havia dit al principi l’Ajuntament. Van haver-hi veïns que quan van comprar el pis van anar a l’Ajuntament per consultar el PGM. Van veure que tot això era zona verda, perquè si no, no haguessin comprat el pis”, argumenta Diego González, veí del carrer Valls i membre de la mancomunitat. El conflicte, segons González, amb l’Associació va sorgir perquè “no ens va fer cas". "La primera reunió va ser el novembre del 2001, al cap d’uns dies vam rebre una carta de l’Associació a tots els socis on deia que estava d’acord en tot el que deia l’Ajuntament. Llavors nosaltres vam fer una carta dient que no enteníem com havíem estat a la reunió i no ens havien dit res quan ells això ja ho sabien”, explica González.

Aquest conflicte ha provocat “una ruptura amb l’Associació, perquè ens van tractar com a funcionaris. Relacions de tota la vida s’han trencat. Vam fer manifestacions pel carrer, vam enganxar cartells pel barri i vam anar fins a l’Ajuntament, i l’Associació va passar de tots nosaltres. Ells diuen que ‘hem de mirar per a tot el col·lectiu’, però el col·lectiu som els veïns i el socis. Per part de l’Associació va haver-hi una prepotència descarada”, lamenta González. Malgrat tot. des de l’Associació defensen que aquests vuitanta veïns “es van defensar i van fer bé. Va haver-hi un procés legal on van presentar una sèrie d’esmenes. Però totes van ser desestimades perquè no tenien suport legal, o almenys no ho van demostrar. Defensaven que tot el Turó fos zona verda. Però aquest solar és edificable. El que van aconseguir és que l’edifici, que en principi anava a ser de cinc plantes, es rebaixi a tres més planta baixa”, explica Fernández i afegeix que “preferiríem que tot fos zona verda, però el nostre objectiu és que els veïns del Turó segueixin en el barri i l’edifici de Montfar és necessari”.

Finalment l’edifici de la discòrdia serà de tres plantes però el grup de veïns no se sent satisfet: “volien fer un edifici amb vuitanta vivendes quan realment en el Turó només hi ha vint-i-cinc propietaris. Si algú hi té cinc vivendes, se li dóna un pis i les altres se l’indemnitzen. Volen que la gent especuli amb aquests pisos? El que no pot ser és que hi hagi vint-i-cinc propietaris i facin vuitanta vivendes. Estan expropiant, no regalant els diners dels contribuents. Com és possible que facin aquest edifici de cinc plantes si no es necessita i enmig de la muntanya? Al final es va aconseguir que ens donessin la raó parcialment. Però no ens sentim satisfets”, espeta González i alerta que “depèn del que facin emprendrem més mesures. Ja veurem si realment es fa l’edifici perquè hi ha gent que està molt a sobre i ja veurem com quedarà al final la cosa”. La paradoxa és que el bloc d’habitatges de la 'Mancomunitat de Propietaris' són pisos de protecció oficial, “aprovats per un PE anterior. De la mateixa manera que ells reclamen ara zona verda, en el seu moment els veïns haurien pogut reclamar el mateix de la zona on viuen ara”, argumenta Fernández.

Però aquest conflicte no és exclusiu d’aquest grups de veïns i de l’Associació de Veïns. Ha obligat a posicionar a la resta de veïns del barri i ha provocat alguns recels entre la gent del Turó. Mira opina que “en aquest bloc de veïns hi ha uns senyors que els hi van prometre que tot seria zona verda. I algú que es veu que té moltes influències a la Diputació o a l’Ajuntament no ha parat d’insistir fins que es va fer la primera fase. Un cop han aconseguit que marxessin els de la primera fase, ara continuen insistint perquè desallotgin els que viuen sobre l’escola, la segona fase del projecte”. A la vegada, aquest veí del turó defensa i elogia la feina feta des de l’Associació: “Per part de l’Associació molt bé. Especialment el Javier [Fernández], que és el que es cuida de tot el tema del Turó”.

Per la seva part, la regidora Moraleda, creu que aquest grup de veïns “no tenen cap tipus de raó. De la mateixa manera que hem construït l’escola i l’altre bloc d’habitatges hem de fer aquest. És el que estava previst i és el que toca”.