Desembarcament festiu

Font de la Guatlla està d’enhorabona. Esplai Turons ha desembarcat al barri ocupant així el buit que va deixar el seu dia l’APLLFG (Associació pel Lleure Font de la Guatlla). Com antany, el nou esplai ocupa l’antiga masia Casa Cervera, situada al carrer Font Florida 1-3. Un edifici condemnat a desaparèixer degut al Pla General Metropolità del 1976, en el procés de transformació del Turó de Font de la Guatlla en zona verda. Però fins llavors, aquest edifici històric del barri acollirà l'Esplai Turons i tornarà a oferir al barri els serveis d'una casa on la majoria dels nens del barri hi hem passat part de la nostra infantesa. El passat dissabte 25 d’octubre al matí, van celebrar la inauguració de la mítica Casa Cervera com a nova seu del nou esplai del barri. Benvinguts!

*Fotografies extretes de http://www.esplaiturons.org/

Desconcert automobilístic

Qui se’n recorda dels passis que tenim els residents de Font de la Guatlla per traspassar la Fira de Barcelona? I els que ens permeten travessar la Fira amb cotxe? Uns privilegis que gràcies a la millora de comunicacions del barri s’han oblidat i han quedat com a papers oblidats dins dels calaixos.

Però ara sembla ser que ens vulguin fer recordar aquells dies que quan hi ha Fira hem de recórrer al passi per fer passar l’automòbil (tot i que ningú coneix a cap veí que l’hagi utilitzat) o fer la volta per Montjuïc o pel carrer Moianès. Amb l’habilitació del carrer Morabos (sempre i quan la Fira no ocupi l’avinguda Marquès de Comillas) es solucionava una de les reivindicacions més antigues del barri: tenir una sortida per Montjuïc en els nombrosos dies de Fira.

Però ara sembla que hem recuperat aquelles sensacions de desconcert automobilístic. Deu fer aproximadament un mes que han tallat el primer tram del carrer Mèxic per solucionar el sistema d’emmagatzament d’aigua ja que quan hi havia grans precipitacions els pàrquings del carrer Mèxic s’inundaven. Tot normal dins un estat d’obres que obliga a tallar carrers i canviar sentits de la marxa. Però fins llavors només estava tallat el primer tram del carrer Mèxic, amb la qual cosa podies pujar i baixar pel segon tram del mateix carrer. Es mantenia el carrer Morabos per pujar a Montjuïc i els carrers Santa Dorotea i Mandoni seguien sent de pujada des de Gran Via (sempre i quan vinguis de Plaça Cerdà o carrer Moianès).

Ara, exactament des del 16 de setembre, el carrer Mèxic està tallat en el segon tram. És a dir, no es pot pujar ni baixar de Montjuïc i han habilitat el carrer Morabos de baixada. Per tant, estem sense la possibilitat d’accedir a Montjuïc. La solució és anar a fer la volta per Plaça Espanya i pujar per l’avinguda Maria Cristina. Sempre i quan no hi hagi Fira, perquè llavors l’itinerari es dilata fins al carrer Lleida.

El mal és menor, ja que el volum més gran de tràfic es produeix en direcció contraria a Montjuïc i ara ja està habilitat de nou el carrer Mèxic de baixada. Però no deixa de ser significatiu l’hermetisme automobilístic que vivia el nostre barri i que aquests dies tornem a recordar. Paciència.

Barri olímpic

Avui, dia 8 d’agost, a les 8 hores, 8 minuts i 8 segons s’han inaugurat els Jocs Olímpics de Pequín-08 amb un acte inaugural impressionant. Però a dia d’avui, cal recordar la cerimònia d’inauguració de Barcelona-92, considerada la millor i en el context dels millors Jocs Olímpics de la història. La Fura dels Baus, Montserrat Caballé, Freddie Mercury i Los Manolos, entre d’altres, van ser partícips d’aquests Jocs on Font de la Guatlla va viure directament la transcendència d’aquest episodi històric. Precisament un dels membres de Los Manolos, Xavier Carelo, és veí de Font de la Guatlla. Pocs barris del món poden enorgullir-se d’haver acollit unes Olimpíades.
Després de l’espectacularitat de la cerimònia d’avui a Pequín, cal recordar com va ser la de Barcelona i rememorar aquells dies on Font de la Guatlla va ser el centre del món.

Arquitectura universal

El barri Font de la Guatlla i les seves rodalies, malgrat el seu reduït espai, acapara gran part dels monuments arquitectònics de la ciutat. Començant per Arata Isokazi (Palau Sant Jordi i accés al CaixaForum), Josep Puig i Cadafalch (Casa Ramona, actual CaixaForum), Ludwig Mies van der rohe (Pavelló Mies van der Rohe), Carles Buïgas (Font Màgica de Montjuïc) i Richard Rogers (Les Arenes, de plaça Espanya), entre d’altres.
Ahir mateix va sortir publicada al diari Avui una entrevista amb Rogers, un altre arquitecte de gran prestigi que aterra a les rodalies del barri Font de la Guatlla.

Temps era temps

El passat 8 de maig l'Escola del Bosc, situada a la muntanya de Montjuïc, va complir 94 anys. A començament del segle XX l’Ajuntament de Barcelona va engegar tota una sèrie de projectes que van donar lloc a la creació d’escoles de característiques especials. La primera va ser l’Escola del Bosc, que va néixer amb la intenció d’oferir als nens de Barcelona amb problemes respiratoris un centre on poguessin gaudir d’un entorn més saludable, sense la contaminació de la ciutat.

El 8 de maig, l’escola va obrir les seves portes per primera vegada amb una separació d’edificis per sexes. El centre es va situar a la muntanya de Montjuïc, en uns edificis que mitjançant unes obres d'adaptació, van donar un tipus de construcció molt apropiada per l'escola que es volia fer. El nom d'Escola del Bosc, es va inspirar en l'alemanya de "Walsdschule de Charlotemburg" que era una escola a l'aire lliure dedicada a la infància desvalguda.

La primera directora de la secció de nenes va ser Rosa Sensat i, de la secció de nens, Antolí Monroy. El treball de Rosa Sensat, mestra d’una gran personalitat humana i intel·lectual, hi deixà una empremta molta forta, ja que va poder posar en pràctica els principis de les noves escoles d’Europa tot adaptant-los a les característiques de l’alumnat fins a la seva marxa el 1930.

Primeres impressions

Sabíeu quina va ser la primera impressió de Messi sobre Barcelona? Doncs la vista per la finestra d'una habitació de l'Hotel Plaza de Plaça Espanya. El jugador argentí, quan tenia 12 anys va venir a Barcelona a realitzar una prova de nivell pel FC Barcelona. Acompanyat del seu pare, Jorge Messi, van romandre durant quinze dies a l'Hotel Plaza. A l'espera que Rexach, director tècnic del planter blaugrana, tornés dels Jocs Olímpics de Sidney, el Messi de dotze anys descobria Barcelona a través d'una finestreta, on podia veure la Plaça Espanya, l'Avinguda de Maria Cristina, les Fonts de Montjuïc i la muntanya màgica de teló de fons. A punt de llançar la tovallola, Jorge Messi ja estava fent les maletes per tornar a Argentina, per fi va arribar Rexach i va presenciar un partidet al camp número 3 de les instal·lacions que abans tenia el club blaugrana al Camp Nou. Rexach no va dubtar en fitxar aquell nen tímid i diminut que va patir durant quinze dies el ser o no ser en el club blaugrana. Mentrestant, aquell nen sospirava mirant la muntanya olímpica de Montjuïc, escenari que va ser el mestre de cerimònies del destí dels millors jugadors de la història de futbol.

La F-1 es retroba amb Montjuïc

El passat 14 d'octubre la Fórmula 1 va tornar a la muntanya màgica de Montjuïc. Feia més de 30 anys que no s'havien celebrat competicions en els més de 3.790 metres de l'antic traçat urbà. El primer patrocinador que va donar el seu suport a aquest circuit, ara tot just fa 75 anys (la marca torinesa Martini), va recrear el cap de setmana del 13 i 14 d'octubre la mítica prova de Fórmula 1 de la ciutat comtal.

Atents a no ferir les sensibilitats històriques d'aquestes carreres a Montjuïc, el circuit es va muntar amb tots els detalls, respectant el traçat i els elements originals: grades, boxes, arribada...Amb la presència d'una vuitantena de cotxes, que van ser exposats a l'avinguda Reina Maria Cristina, es va recrear època a època un traçat que mobilitzava dia i nit al barri de Font de la Guatlla.

Anteriorment hi havia diverses cites del motor que col·lapsaven el barri. Les 24h de motociclisme de Montjuïc i el Gran Premi de Fórmula 1. Els veïns de Font de la Guatlla es consideraven uns privilegiats de poder sentir els motors dels cotxes o motos des de casa. I el que ara seria una queixa, una manifestació i una campanya en contra el soroll i a favor del descans dels veïns, abans era un orgull i un signe d'identificació d'un barri que des d'abans de les Olímpiades del 92 (que van tornar a transformar la muntanya) ja vivia el món de l'esport.

Amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, Montjuïc va patir una transformació total, la qual ens podem beneficiar avui en dia.

Les intimitats de la Font Màgica al descobert

Coincidint amb el setanta-cinquè aniversari de la Font Màgica de Montjuïc, a partir d'aquest dissabte es podrà visitar l'interior de l'obra de Carles Buïgas. Durant els matins dels caps de setmana d'aquest mes s'obriran les portes, això sí, amb una assistència límit de cinquanta persones, a tots aquells curiosos que vulguin conèixer el misteri que fa funcionar la “màgia” de Montjuïc. A més, durant els dissabtes i diumenges d'aquest mes, els organitzadors repartiran bengales als assistents per participar a l'espectacle de llums i aigua que, per motiu d'aquest aniversari, compta amb noves peces musicals.

La popular Font Màgica va suposar el colofó a les obres realitzades a Montjuïc per l'Exposició Universal del 1929. La seva ambiciosa proposta, amb 460 plans i una gran complexitat tècnica per a l'època, va fer que alguns consideressin el projecte com una bogeria. Però 3.000 obrers van fer realitat el somni en menys d'un any i les Fonts van il·luminar l'Exposició. Actualment, després de diverses intervencions dels seus mecanismes, el llac compta amb uns tres milions de litres d'aigua, amb 2.600 litres en circulació per segon i fins a 54 metres d'altura.

Durant l'últim any han seguit l'espectacle més de dos milions i mig de persones. És, per tant, un dels grans reclams de Barcelona i parada obligatòria de qualsevol ruta turística. Si quan es visita qualsevol ciutat europea som capaços de fer cues quilomètriques per visitar un museu (quan viatgem apareix la febre cultural que es cura quan tornem), es podrien aprofitar aquestes jornades obertes per saber una mica més d'un dels monuments més emblemàtics del barri i, per si no fos poc, una de les nostres imatges de projecció internacional.