Montjuïc, de l’oblit a la necessitat

De l’Exposició Universal del 1929 va originar-se la Plaça d’Espanya i la muntanya de Montjuïc que coneixem avui en dia amb la creació de l’Estadi Olímpic, el Teatre Grec, el Poble Espanyol, la Font Màgica de Montjuïc i el Palau Nacional, entre d’altres. Després, la muntanya va tornar a caure en l’oblit, fins a la degradació. Llavors, “Montjuïc era per a alguns barcelonins la muntanya de 'la caseta i l'hortet'. Un lloc on anar a passar el diumenge en família. Hi havia berenadors i restaurants populars com 'Can Valero' i 'Las Banderas'. Josep María Huertas cita articles periodístics del primer quart del segle XX que parlen de la bellesa de la muntanya i de les extensions de conreus que s'hi veien. L'activitat agrícola va continuar a la muntanya fins a la Guerra Civil, tot i que molt reduïda i amb produccions destinades al consum propi. Als anys trenta van inaugurar-se el parc d'atraccions Maricel i el telefèric”, destaca el blog Històries de Barcelona.

El barranquisme (ja present abans de l’Exposició, però ocultat enderrocant les zones més properes als visitants) i les deixalles del principal abocador de Barcelona van  fer-se amb la muntanya de Montjuïc fins a la organització dels Jocs Olímpics del 1992 –de fet, quan van construir el Palau Sant Jordi, en el subsòl només s’hi van trobar deixalles- on tota la zona va viure una remodelació espectacular, convertint-se en el centre del món per uns dies. Passats els JJOO, la muntanya màgica va tornar a caure en l’oblit de tots els barcelonins i barcelonines. Però no pas pels milions de turistes que visiten tot l’any Barcelona. De fet, fa poc que la Font Màgica de Montjuïc va ser escollida com la gran joia turística de Barcelona. Però Montjuïc s’ha convertit en el gran estrany de Barcelona, un indret massa allunyat i poc atractiu on els ciutadans només s’hi acosten en els grans esdeveniments organitzats al Palau Sant Jordi o a l’Estadi Lluís Companys. Fins i tot, els mateixos aficionats de l’Espanyol, que disputaven els seus partits a l’Estadi, trobaven l’escenari desangelat i poc pràctic.

Malgrat tot, l’Ajuntament, conscient que es tracta d’una zona plena de turistes i que aquests són els grans prescriptors de la imatge de Barcelona per retroalimentar el "cercle virtuós" del turisme, ha invertit en la remodelació dels múltiples jardins que té Montjuïc, ha modernitzat el Funicular, ha instal·lat el nou Museu Olímpic de l’Esport Joan Antoni Samaranch... I en l’últim Campionat d’Europa d’Atletisme, Barcelona s’ha tornat a recordar de Montjuïc. L’Ajuntament ha invertit prop de 27 milions d’euros en l’adequació de les instal·lacions esportives de la muntanya “olímpica”. En concret, 4.6 milions a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, 4,6 milions a l’Estadi Joan Serrahima i 2,3 milions a la Pista Pau Negre. Una inversió excepcional en un moment puntual, com sempre. Barcelona se'n recorda de Montjuïc quan ha d’oferir la seva millor cara i somriure a tothom. Això sí, ara que s’han anat els focus, els lladrucs i el ferum a pixat de la gossera que ningú de Barcelona ha volgut aniran a petar a la gran muntanya màgica.

Estadi Joan Serrahima durant el Campionat d'Europa d'Atletisme 2010

Montjuïc com a calaix de sastre

Indignats, defraudats, irritats... La llista d’adjectius seria interminable per definir l’estat d’ànim de tots els veïns i veïnes del barris que rodegen Montjuïc. L’acord polític entre el govern municipal (PSC i ICV-EUiA) i tots els grups polítics per situar la gossera estigmatitzada a la muntanya de Montjuïc ha provocat el desaire de tot el teixit associatiu. És una d’aquelles ocasions en què el ciutadà perd la fe en un sistema on ERC es va aliar amb CiU i PP per tombar el projecte de construir la gossera al Parc de l’Oreneta, a Sarrià-Sant Gervasi. Zona noble per excel·lència i on els lladrucs i el ferum a pixat de gos desentonaria amb el centre d’elit que hi hauria hagut al costat. Davant d’aquesta situació, el veí que viu al costat de Montjuïc no té més remei que sentir-se un ciutadà de segona fila, abaixar al cap i fer mitja volta. Això sí, la confiança amb aquesta democràcia és pràcticament irrecuperable.

De quina democràcia parlem? Parlem d’un sistema on tots els grups polítics van firmar l’any 2007 un document on es comprometien a no ubicar cap nou equipament a Montjuïc fins que no es firmés el nou Pla d’Usos de la muntanya. Un any després es van presentar les conclusions del procés participatiu i Urbanisme va assegurar que al juny –el juny passat– estaria a punt el nou Pla d’Usos. No només no s’ha presentat, sinó que ara s’imposa una gossera que esmicola tots els anys de presumpte diàleg. “El govern no té previst ubicar nous equipaments a la muntanya de Montjuïc fins que no estigués elaborat, aprovat i apamat tot el Pla d'Usos”, va afirmar categòricament la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, el passat 16 de juliol a la pregunta d’Oriol Granados, president del Centre d’Estudis de Montjuïc, arran de la publicació de la primera noticia sobre la ubicació de la nova gossera. El passat dimecres dia 7 d’octubre, la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, ja va explicar, o més aviat defensar amb un ganivet entre les dents, el pla de la nova gossera a tots els veïns a les Cotxeres de Sants (“els regidors socialistes no em deixen utilitzar la seu del Districte”, va etzibar Mayol en una nova mostra del joc democràtic on el ciutadà està més que perdut). Tot es redueix a una sèrie de pactes i monedes de canvi. I en el rerefons de tot plegat, la necessitat d'un govern municipal en minoria que ha de fer autèntics malabarismes per trobar el consens necessari per aprovar el pressupost municipal de 2010. Del 16 de juliol al 7 d’octubre, en menys de quatre mesos la gossera ha passat a ser una trista realitat per una “més que soferta muntanya de Montjuïc”, valora Granados en un article d’opinió a El 3.

El document que van firmar tots els grups polítics al 2007 per bloquejar qualsevol totxo a Montjuïc es degut a que no cal ser gaire agut per veure que s’ha reduït considerablement l’espai del parc amb construccions de tota mena. Entre d’altres, les dues residències a Tres Pins, l’Hotel Miramar, el nou edifici del Cementiri o el nou parc de Bombers. “La gossera no ha d'ocupar mai aquest lloc, ja que constituiria una nova agressió mediambiental, seria contrari als conceptes de la sostenibilitat, la defensa de la biodiversitat i la natura i, també, als principis de qualitat de vida per a la gent que hi viu a prop”, explica Granados; “el lloc triat, actualment qualificat urbanísticament com a zona verda, un espai entre el Sot del Migdia i el carrer dels Ferrocarrils Catalans – el Camí de l’Esparver i el seu entorn i la base del Turó del Castell de Port-, és justament un dels únics paratges de la muntanya -i afegiria dels últims- que conserva valors naturals biològics, geològics, històrics i arqueològics. Aquesta riquesa ha estat posada de manifest per diferents experts ( Martí Boada: Diagnosi Ambiental del Parc de Montjuïc. 2005) i l’hem explicada des del Centre d’Estudis de Montjuïc, conjuntament amb l’Associació Galanthus i Depana, en un estudi i proposta de declaració com a Reserva Natural Parcial, juntament amb la vessant marítima on es troba el penya-segat i amb la qual forma una unitat inseparable com a hàbitat natural”.

Actualment ja s’estan realitzant uns moviments de terres en aquesta zona. Ja és la preparació per ubicar la nova gossera? No hi ha negociació possible? “Això quan es decidirà oficialment?”, van preguntar el passat dia 7 a les Cotxeres. “Segurament, en la pròxima legislatura [està previst que la gossera es construeixi el 2013]”, va contestar Mayol. “Doncs no es preocupi perquè vostè estarà fora del govern”, va respondre un ciutadà que ha perdut la confiança amb el sistema però que no es rendeix, presentant batalla amb la única arma que li queda: el vot en les pròximes eleccions per evitar que Montjuïc es converteixi en el gran calaix de sastre de Barcelona.

El Tour, a Font de la Guatlla

El tercer esdeveniment esportiu més mediàtic del món, darrere dels Jocs Olímpics i del Mundial de futbol, tindrà el barri de Font de la Guatlla com a escenari principal. I és que el Tour de França arribarà a Barcelona el 9 de juliol i tindrà l’Estadi Olímpic de Montjuïc com a final d’etapa. Per tant, els millors ciclistes del món pedalejaran per les rampes de Montjuïc, just a tocar de Font de la Guatlla que tornarà a estar en el focus mediàtic mundial.

L’Ajuntament de Barcelona té previst organitzar diverses activitats per convertir Barcelona en la capital mundial del ciclisme durant uns dies. “Es repartiran cartolines grogues perquè la gent les aixequi al pas dels corredors. És com l’onada dels camps de futbol encara que té més complexitat”, va explicar ahir Pere Alcober, responsable d’Esports municipal, en la presentació oficial del recorregut de la sisena etapa de la millor prova ciclista del món. A part, l’Ajuntament té previst altres activitats paral·leles com col·locar 500 bicicletes estàtiques a l’Arc de Triomf per batre un rècord Guiness, o organitzar les primeres 24 Hores Ciclistes de Montjuïc.

Recuperant el mític circuit d’automobilisme de Montjuïc i commemorant les curses de 24 hores que durant tants anys va albergar la muntanya, el divendres 3 i dissabte 4 de juliol s’organitzarà aquesta cursa de resistència que neix per convertir-se en una de les grans proves esportives de Barcelona. I un cop més, Font de la Guatlla serà part activa d’un esdeveniment de primer nivell mundial.

Assassinat d'un indigent

Aquest diumenge al vespre va ser localitzat el cadàver d'un home a una zona boscosa de l'avinguda Miramar, a Montjuïc.

Dues persones que viuen a la zona van veure el cos, tapat amb un llençol, i van avisar la policia. Una patrulla de la comissaria de Sants-Montjuïc va confirmar la presència del cadàver i es va posar en marxa la investigació. Tanmateix, no ha sigut fins ahir que l'autòpsia ha confirmat que es tractava d'una mort violenta.

Fins a aquest dilluns al vespre, la víctima encara no havia sigut identificada. Segons fonts policials, el cos era en un àrea que sol ser freqüentada per indigents. De fet, no seria la primera vegada que es produeix un homicidi a la zona amb un sense sostre com a víctima. El grup d'homicidis dels Mossos de Barcelona ja investiga l'assassinat.

Desconcert automobilístic

Qui se’n recorda dels passis que tenim els residents de Font de la Guatlla per traspassar la Fira de Barcelona? I els que ens permeten travessar la Fira amb cotxe? Uns privilegis que gràcies a la millora de comunicacions del barri s’han oblidat i han quedat com a papers oblidats dins dels calaixos.

Però ara sembla ser que ens vulguin fer recordar aquells dies que quan hi ha Fira hem de recórrer al passi per fer passar l’automòbil (tot i que ningú coneix a cap veí que l’hagi utilitzat) o fer la volta per Montjuïc o pel carrer Moianès. Amb l’habilitació del carrer Morabos (sempre i quan la Fira no ocupi l’avinguda Marquès de Comillas) es solucionava una de les reivindicacions més antigues del barri: tenir una sortida per Montjuïc en els nombrosos dies de Fira.

Però ara sembla que hem recuperat aquelles sensacions de desconcert automobilístic. Deu fer aproximadament un mes que han tallat el primer tram del carrer Mèxic per solucionar el sistema d’emmagatzament d’aigua ja que quan hi havia grans precipitacions els pàrquings del carrer Mèxic s’inundaven. Tot normal dins un estat d’obres que obliga a tallar carrers i canviar sentits de la marxa. Però fins llavors només estava tallat el primer tram del carrer Mèxic, amb la qual cosa podies pujar i baixar pel segon tram del mateix carrer. Es mantenia el carrer Morabos per pujar a Montjuïc i els carrers Santa Dorotea i Mandoni seguien sent de pujada des de Gran Via (sempre i quan vinguis de Plaça Cerdà o carrer Moianès).

Ara, exactament des del 16 de setembre, el carrer Mèxic està tallat en el segon tram. És a dir, no es pot pujar ni baixar de Montjuïc i han habilitat el carrer Morabos de baixada. Per tant, estem sense la possibilitat d’accedir a Montjuïc. La solució és anar a fer la volta per Plaça Espanya i pujar per l’avinguda Maria Cristina. Sempre i quan no hi hagi Fira, perquè llavors l’itinerari es dilata fins al carrer Lleida.

El mal és menor, ja que el volum més gran de tràfic es produeix en direcció contraria a Montjuïc i ara ja està habilitat de nou el carrer Mèxic de baixada. Però no deixa de ser significatiu l’hermetisme automobilístic que vivia el nostre barri i que aquests dies tornem a recordar. Paciència.

Barri olímpic

Avui, dia 8 d’agost, a les 8 hores, 8 minuts i 8 segons s’han inaugurat els Jocs Olímpics de Pequín-08 amb un acte inaugural impressionant. Però a dia d’avui, cal recordar la cerimònia d’inauguració de Barcelona-92, considerada la millor i en el context dels millors Jocs Olímpics de la història. La Fura dels Baus, Montserrat Caballé, Freddie Mercury i Los Manolos, entre d’altres, van ser partícips d’aquests Jocs on Font de la Guatlla va viure directament la transcendència d’aquest episodi històric. Precisament un dels membres de Los Manolos, Xavier Carelo, és veí de Font de la Guatlla. Pocs barris del món poden enorgullir-se d’haver acollit unes Olimpíades.
Després de l’espectacularitat de la cerimònia d’avui a Pequín, cal recordar com va ser la de Barcelona i rememorar aquells dies on Font de la Guatlla va ser el centre del món.

Cita mundial

A partir del dilluns vinent Barcelona acollirà una de les proves del circuit mundial (Wolrd Tour) de vòlei platja. De fet, aquest esport nascut a les platges californianes als anys 20 del segle XX, ja no necessita de la platja per competir. La majoria de ciutats que formen part del World Tour elegeixen zones emblemàtiques per acollir els tornejos. París, que ni tan sols té mar, té de fons la torre Eiffel. I Barcelona ha escollit les Fonts de Montjuïc, amb el Museu Nacional de Catalunya (MNAC) de fons i el barri Font de la Guatlla de protagonista secundari.

Per convertir l'esportiva muntanya guatllenca en una extensió de la platja han fet falta unes 2.500 tones de sorra procedent de pedreres de Segòvia. Aquestes han estat transportades per mitjà de 96 camions tràilers, amb un cost de 90.000 euros, gairebé el 10% del total del pressupost del Hyundai Open Barcelona, que acollirà en la seva fase final 32 de les millors parelles, tant masculines com femenines, del panorama mundial. 64 equips més de cada sexe participaran en les prèvies.

La pista central, amb unes grades desmuntables amb capacitat per a 3.000 espectadors, acollirà els millors partits -les semifinals i finals, de divendres a diumenge, seran televisades per el Canal 33- dels 250 participants de 50 països. Molts d'ells necessiten sumar punts en la classificació mundial per estar entre les 24 parelles que tindran accés als Jocs Olímpics de Pequín. Només puntuen els tornejos fins al 20 de juliol, i Barcelona servirà per clarificar les coses. Els principals favorits i garantia d’espectacle, tant en categoria masculina i femenina, seran les parelles brasileres (Emanuel Rego i Ricardo Santos; i Juliana da Silva i Larissa Franca).

L’entrada serà gratuïta a tots els partits. Una oportunitat històrica de presenciar en directe els millors jugadors del món de vòlei platja.

Fotografia de Jordi Cotrina.

La F-1 es retroba amb Montjuïc

El passat 14 d'octubre la Fórmula 1 va tornar a la muntanya màgica de Montjuïc. Feia més de 30 anys que no s'havien celebrat competicions en els més de 3.790 metres de l'antic traçat urbà. El primer patrocinador que va donar el seu suport a aquest circuit, ara tot just fa 75 anys (la marca torinesa Martini), va recrear el cap de setmana del 13 i 14 d'octubre la mítica prova de Fórmula 1 de la ciutat comtal.

Atents a no ferir les sensibilitats històriques d'aquestes carreres a Montjuïc, el circuit es va muntar amb tots els detalls, respectant el traçat i els elements originals: grades, boxes, arribada...Amb la presència d'una vuitantena de cotxes, que van ser exposats a l'avinguda Reina Maria Cristina, es va recrear època a època un traçat que mobilitzava dia i nit al barri de Font de la Guatlla.

Anteriorment hi havia diverses cites del motor que col·lapsaven el barri. Les 24h de motociclisme de Montjuïc i el Gran Premi de Fórmula 1. Els veïns de Font de la Guatlla es consideraven uns privilegiats de poder sentir els motors dels cotxes o motos des de casa. I el que ara seria una queixa, una manifestació i una campanya en contra el soroll i a favor del descans dels veïns, abans era un orgull i un signe d'identificació d'un barri que des d'abans de les Olímpiades del 92 (que van tornar a transformar la muntanya) ja vivia el món de l'esport.

Amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, Montjuïc va patir una transformació total, la qual ens podem beneficiar avui en dia.