divendres, 9 d’octubre de 2009

Montjuïc com a calaix de sastre

Indignats, defraudats, irritats... La llista d’adjectius seria interminable per definir l’estat d’ànim de tots els veïns i veïnes del barris que rodegen Montjuïc. L’acord polític entre el govern municipal (PSC i ICV-EUiA) i tots els grups polítics per situar la gossera estigmatitzada a la muntanya de Montjuïc ha provocat el desaire de tot el teixit associatiu. És una d’aquelles ocasions en què el ciutadà perd la fe en un sistema on ERC es va aliar amb CiU i PP per tombar el projecte de construir la gossera al Parc de l’Oreneta, a Sarrià-Sant Gervasi. Zona noble per excel·lència i on els lladrucs i el ferum a pixat de gos desentonaria amb el centre d’elit que hi hauria hagut al costat. Davant d’aquesta situació, el veí que viu al costat de Montjuïc no té més remei que sentir-se un ciutadà de segona fila, abaixar al cap i fer mitja volta. Això sí, la confiança amb aquesta democràcia és pràcticament irrecuperable.

De quina democràcia parlem? Parlem d’un sistema on tots els grups polítics van firmar l’any 2007 un document on es comprometien a no ubicar cap nou equipament a Montjuïc fins que no es firmés el nou Pla d’Usos de la muntanya. Un any després es van presentar les conclusions del procés participatiu i Urbanisme va assegurar que al juny –el juny passat– estaria a punt el nou Pla d’Usos. No només no s’ha presentat, sinó que ara s’imposa una gossera que esmicola tots els anys de presumpte diàleg. “El govern no té previst ubicar nous equipaments a la muntanya de Montjuïc fins que no estigués elaborat, aprovat i apamat tot el Pla d'Usos”, va afirmar categòricament la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, el passat 16 de juliol a la pregunta d’Oriol Granados, president del Centre d’Estudis de Montjuïc, arran de la publicació de la primera noticia sobre la ubicació de la nova gossera. El passat dimecres dia 7 d’octubre, la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, ja va explicar, o més aviat defensar amb un ganivet entre les dents, el pla de la nova gossera a tots els veïns a les Cotxeres de Sants (“els regidors socialistes no em deixen utilitzar la seu del Districte”, va etzibar Mayol en una nova mostra del joc democràtic on el ciutadà està més que perdut). Tot es redueix a una sèrie de pactes i monedes de canvi. I en el rerefons de tot plegat, la necessitat d'un govern municipal en minoria que ha de fer autèntics malabarismes per trobar el consens necessari per aprovar el pressupost municipal de 2010. Del 16 de juliol al 7 d’octubre, en menys de quatre mesos la gossera ha passat a ser una trista realitat per una “més que soferta muntanya de Montjuïc”, valora Granados en un article d’opinió a El 3.

El document que van firmar tots els grups polítics al 2007 per bloquejar qualsevol totxo a Montjuïc es degut a que no cal ser gaire agut per veure que s’ha reduït considerablement l’espai del parc amb construccions de tota mena. Entre d’altres, les dues residències a Tres Pins, l’Hotel Miramar, el nou edifici del Cementiri o el nou parc de Bombers. “La gossera no ha d'ocupar mai aquest lloc, ja que constituiria una nova agressió mediambiental, seria contrari als conceptes de la sostenibilitat, la defensa de la biodiversitat i la natura i, també, als principis de qualitat de vida per a la gent que hi viu a prop”, explica Granados; “el lloc triat, actualment qualificat urbanísticament com a zona verda, un espai entre el Sot del Migdia i el carrer dels Ferrocarrils Catalans – el Camí de l’Esparver i el seu entorn i la base del Turó del Castell de Port-, és justament un dels únics paratges de la muntanya -i afegiria dels últims- que conserva valors naturals biològics, geològics, històrics i arqueològics. Aquesta riquesa ha estat posada de manifest per diferents experts ( Martí Boada: Diagnosi Ambiental del Parc de Montjuïc. 2005) i l’hem explicada des del Centre d’Estudis de Montjuïc, conjuntament amb l’Associació Galanthus i Depana, en un estudi i proposta de declaració com a Reserva Natural Parcial, juntament amb la vessant marítima on es troba el penya-segat i amb la qual forma una unitat inseparable com a hàbitat natural”.

Actualment ja s’estan realitzant uns moviments de terres en aquesta zona. Ja és la preparació per ubicar la nova gossera? No hi ha negociació possible? “Això quan es decidirà oficialment?”, van preguntar el passat dia 7 a les Cotxeres. “Segurament, en la pròxima legislatura [està previst que la gossera es construeixi el 2013], va contestar Mayol. “Doncs no es preocupi perquè vostè estarà fora del govern”, va respondre un ciutadà que ha perdut la confiança amb el sistema però que no es rendeix, presentant batalla amb la única arma que li queda: el vot en les pròximes eleccions per evitar que Montjuïc es converteixi en el gran calaix de sastre de Barcelona.

Cap comentari: