Comencen els enderrocaments dels darrers habitatges desallotjats al Turó

Les darreres cases desallotjades del Turó de Font de la Guatlla per fi s’estan enderrocant, després de més d'un any d'haver estat deshabitades. Un capítol més del procés d'expropiació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 que va decidir transformar el Turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Els primers veïns expropiats van començar a ser reallotjats en diferents vivendes (dins i fora del barri) fa prop de dos anys, 32 després d’iniciar-se el procés. I alguns d'ells encara esperen.

Un procés etern i més que feixuc pels veïns. Quan l’any 2007, FontdelaGuatlla.com va preguntar quin era el termini per aquest PERI, la resposta va ser que l’objectiu, segons el llavors vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla, Javier Fernández, era que “per Setmana Santa [de 2007] tots els veïns del Turó estiguessin reallotjats”. Una quimera. Des del Districte Sants-Montjuïc sempre s’han emparat a “la complexitat de les negociacions”, tot i tenir els nous habitatges de protecció oficial construïts i buits des de feia més de tres anys. I és que es tracta del Turó de la discòrdia, que en el seu dia ja va dividir (i divideix) als veïns del barri.

Una lentitud que ha fet la vida impossible als veïns encara residents, ja que abans es tractava d’una comunitat que es coneixien de tota la vida i que, al igual que la idiosincràsia de Font de la Guatlla, vivien com un poble. “Era com un poblet”, afirma Rosina Pasqual, veïna del Turó, a Barcelona TV. Al tractar-se d’una zona afectada pel PGM i no poder fer-hi obres (les que s’hi feien eren fetes pels propis veïns), la zona s’ha deteriorat. I més encara des de que va començar el procés de expropiació i reallotjament, ja que al no enderrocar completament les vivendes desallotjades fa més d’un any, ha propiciat que durant les nits hi entri gent per dormir. “Ara em fa por viure aquí”, confessa Pasqual. “En els últims dos anys, quan va iniciar-se aquest PERI, és quan hem vist que la zona s’està degradant”, ressalta Rafael Serra, també veí del Turó; “només demanem que mantinguin en condicions el que tenim”. I és que alguns veïns encara no tenen data per abandonar la zona. Per això que fa unes dues setmanes, un mes més tard del termini que havia marcat l’Ajuntament, va començar l’enderrocament de les últimes cases desallotjades. Un nou capítol de la història interminable del Turó de Font de la Guatlla.

Consulta tot el seguiment de FontdelaGuatlla.com al cas del Turó.

"Som una Nació, nosaltres decidim"

La societat civil i política catalana té una cita el proper dissabte, 10 de juliol, a les 18 hores, a la cruïlla entre l’Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia, en defensa de l’Estatut de Catalunya aprovat en referèndum i retallat, la setmana passada, pel Tribunal Constitucional. Amb més de 1.200 entitats adherides i més de 300 autobusos d’arreu, la participació serà multitudinària.

Al Districte de Sants-Montjuïc, s’ha organitzat una concentració prèvia a la Plaça Espanya, al costat de les Torres Venecianes, a partir de les 17 hores, per tal que totes les entitats dels seus diferents barris puguin anar a la manifestació tots plegats. L’acte està convocat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, la Unió d’Entitats de la Marina i l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla.

Font: Línia Sants

Rectificar és de savis

El passat 22 d'octubre el Línia Sants publicava en portada que els veïns del Turó de Font de la Guatlla no podien aparcar a l'Àrea Verda del barri. L'Ajuntament de Barcelona els hi havia denegat el distintiu per estacionar a Font de la Guatlla. “Som un punt negre en el plànol del Districte”, s'expressava en el rotatiu Carlos Béjar, veí del Turó; “no m'han sabut explicar el perquè però m'han ensenyat el plànol de l'Àrea Verda i tot el Turó estava literalment pintat de negre, com un gran forat al mig del barri”. Tota la zona del Turó està pendent d'un procés d'expropiació des de l'any 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen prop de 30 persones, només unes 10 tenen vehicle. “Sabem perfectament que tard o d'hora, haurem de marxar però mentrestant volem aparcar en algun lloc”, reclamava Béjar.

L'Associació de Veïns Font de la Guatlla, presidida per Lluís Maté, va donar suport incondicional als veïns afectats. “És totalment incomprensible i inacceptable que a Sants-Montjuïc hi hagi veïns de segona categoria”, exclamava Maté. Les gestions van succeir-se i amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc van fer recapacitar a l'Ajuntament, que va acabar considerant als veïns del Turó de Font de la Guatlla com a ciutadans de Barcelona. “És un triomf a tres bandes”, explica Maté; “dels veïns afectats, de l'Associació i del diari Línia Sants que va treure el tema en portada”. “Això demostra que l'Associació, sempre que pot, escolta i ajuda els interessos del veïns del barri”, àmplia Maté; “però no estaré del tot satisfet fins que no vegi els seus cotxes amb el distintiu”. 

Ni un cèntim

Els Fons d’Inversió Local no arribaran a Font de la Guatlla. Passaran de llarg. El Districte de Sants-Montjuïc no destinarà ni un cèntim dels 25 milions que el Govern espanyol ha destinat al Districte per tal de reactivar l’economia i iniciar projectes urbanístics oblidats. Font de la Guatlla ni es reactivarà econòmicament ni veurà com s’inicia o es reforma algun projecte urbanístic.

Manca de bancs perquè la gent s’assegui, carreteres en mal estat –hi ha un esvoranc esfereïdor en l’asfalt del carrer Sant Fructuós entre Sant Paulí de Nola i Indíbil-, la zona del Turó deixada de la mà de Déu... Fa més de 20 anys que aquesta zona ha de desaparèixer per convertir-se en zona verda, i no és exagerat afirmar que les reformes realitzades en aquesta zona han estat mínimes. Els immobles –la majoria construïts pels propis inquilins- es cauen a trossos i els carrers, per exemple, són inaccessibles per a una ambulància o un automòbil dels Bombers. "És una zona que està afectada i no es poden fer obres”, analitza Javier Fernández, ex vocal d'urbanisme de l'Associació de Veins de Font de la Guatlla. En aquesta mateixa zona afectada pel Pla General Metropolità del 1976 es troba Casa Cervera. Una masia del s. XIX que s’ha convertit en un edifici històric del barri, un emblema, una senyal d’identitat de Font de la Guatlla. Actualment l’ocupa Esplai Turons, una organització que ha desembarcat al barri per ocupar el buit que va deixar l’Associació pel Lleure de Font de la Guatlla (APLLFG). Però Casa Cervera té data de caducitat, no com la Petita Maria. Una masia catalogada de propietat municipal situada al carrer López Catalan del barri de Sants. La façana de la Petita Maria serà rehabilitada gràcies al Pla d’Actuacions del Districte (PAD), que s’ha vist afavorit per la injecció dels 25 milions dels Fons d’Inversió Local.

A més, Font de la Guatlla està estretament unit, amb la salut i la malaltia, amb la Fira de Barcelona. Fira que ha perdut per l’any que ve la celebració de la Bread&Butter i que veu perillar el Saló del Automòbil, un dels salons estrelles de la temporada. Això sí, a partir d’ara tots els joves (menors de 30 o 35 anys, segons quin servei) que vulguin fer les sol·licituds i consultes sobre el habitatge ja ho podran fer a la seu del Districte (carrer Creu Coberta, 104). Fins ara calia desplaçar-se a la plaça Rius i Taulet. Però quins habitatges socials hi ha a Font de la Guatlla?

L’incendi del carrer Mèxic encén la metxa de la discòrdia entre CiU i PSC

En el número d’aquesta quinzena, el rotatiu LíniaSants publica en la seva portada que Convergència i Unió (CiU) ha denunciat que les obres del carrer Mèxic podien haver entorpit les feines de rescat i extinció dels bombers en l’incendi del 18 d’octubre passat. Segons Sònia Recasens, regidora adscrita al Districte de CiU, les explicacions de la regidora Imma Moraleda contradiuen l’informe dels Bombers, al que CiU ha tingut accés. La regidora convergent afirma que l’informe dels Bombers diu: “el tram del carrer on s’ubica l’edifici està en obres, la qual cosa ha fet que no es pogués abordar l’incendi per façana”. El text, segons Recasens, indica que un dels principals problemes pel rescat i extinció va ser la impossibilitat d’encarar el foc per la façana amb l’autoescala.

Informe que es contradiu amb les paraules de Moraleda just quatre dies després de la tragèdia de Font de la Guatlla: “els Bombers van poder arribar en uns sis minuts i van poder fer la seva feina com calia des del lateral del carrer”. CiU ha fet arribar a l’equip de govern la seva demanda per conèixer com van funcionar els protocols de seguretat i mobilitat. “Hauria de preocupar-se pel que va passar aquell dia, què va fallar, si és que va fallar alguna cosa, i perquè ella no està donant explicacions”, acusa Recasens. Moraleda, per la seva banda, en declaracions a El 3, ha contestat a les crítiques afirmant que “no hi ha cap anotació a l’informe que digui que no es pogués fer la feina o que no es pogués fer en condicions”. La regidora diu que el que va explicar el grup municipal de CiU són una “sèrie de mentides”.

Una nova mostra de la crispació i divisió del Districte de Sants-Montjuïc. Durant el Consell Plenari, celebrat el passat 2 de desembre a la seu del Districte, l’oposició (CIU, PP i ERC) ja va tombar els pressupostos proposats per l’equip de govern del Districte (PSC i ICV-EUiA).

L’església evangèlica, en el punt de mira

“És insuportable. Se senten crits i càntics a les set del matí durant els caps de setmana”. Són paraules de Manolo Abraldes, vocal de seguretat ciutadana de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla, al diari El Punt. Els crits provenen de l’església evangèlica situada a la Gran Via entre els carrers Mèxic i Sant Germà, ‘Família Unida’. Aquesta situació ha motivat diverses queixes a la Guardia Urbana que han derivat a l’obertura d’un expedient per part del Districte Sants-Montjuïc. El Districte s’ha compromès a precintar, en el termini màxim de dues setmanes, el local.

“Potser el que no els agrada és tenir una església evangèlica a sota casa”, declara Eduardo Ferreiro, advocat de ‘Família Unida’. “Disposem d’un informe tècnic d’un arquitecte que acredita que els sorolls del local no superaven els límits de la normativa”, defensa Ferreiro respecte a la denúncia dels veïns. Però no és només el soroll. Un dels punts claus d’aquest expedient és que al centre s’hi duia a terme una activitat regular sense disposar de la preceptiva llicència. Ferreiro assegura que l’església ja no està oberta, “tot i que és possible que encara s’hi faci algun acte, esporàdicament”. Però des del Districte afirmen que fa dues setmanes va constatar que al centre “s’exerceix l’activitat sense llicència”. “No tenim res contra la seva confessió, però no podem tolerar les molèsties que ens ocasionen”, emfatitza Abraldes. Ara mateix hi ha un cartell que anuncia que l’església està en obres. De totes formes, en menys de dos setmanes el local estarà precintat.

La història interminable

El bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn segueix buit. Fa més de dos anys i mig que està construït i, sorprenentment, segueix desocupat. En un principi anaven destinats a les famílies afectades pel PERI d’Hostafrancs però a última hora es va decidir ubicar a les famílies afectades de l’expropiació i reallotjament de les casetes del turó de Font de la Guatlla. Ja fa un any que Javier Fernández, el llavors vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla-Magòria, esperava que “per Setmana Santa [de 2007] tots els veïns del Turó estiguessin reallotjats”.

Un any després tot segueix igual. Els divuit veïns del Turó segueixen malvivint a les casetes mentre que els pisos nous segueixen desocupats. És tal l’espera, que el districte ha hagut de contractar un vigilant nocturn per evitar l’entrada als pisos buits. Però el que era un flamant bloc nou de pisos, ara és un immoble deixat de la mà de Déu. “En el pati interior han crescut males herbes i segurament és un niu de rates i porqueria”, analitza Nella Guillén, nova vocal d’urbanisme de l’Associació, a Barcelona TV. La televisió local no ha estat el primer mitjà de comunicació en fer-se ressò de tal irregularitat, fa més d’un any el diari Avui també va denunciar-ho.

“El procés s’ha allargat degut a la complexitat de les negociacions”, s’afirma des del Districte de Sants-Montjuïc. Dels divuit veïns, “ja n’hi ha vuit que estan d’acord en el reallotjament, però fins que no n’hi hagin deu no es començarà el pla”. “És un procés llarg perquè s’han de fer les coses bé. Se li ha de concedir un pis oficial realment a aquell que s’ho mereix”, afirma Imma Moraleda, regidora de Sants-Montjuïc.

Màfies

El que tothom sap i ningú s’atreveix a dir: existeixen unes màfies que controlen la seguretat de les obres de la ciutat de Barcelona, i especialment del Districte Sants-Montjuïc. Tot va començar fa uns anys quan a les obres de qualsevol immoble van aparèixer les primeres banderes gitanes acompanyades de la paraula “control” i del nom de la família gitana que es responsabilitzava de la vigilància d’aquella obra. Però darrera aquesta bandera s’amaga un procés de coacció al responsable de l’obra que obliga a aquest a contractar forçosament els serveis de la família gitana. El procés consisteix en amenaçar al responsable de l’obre en fer-li la vida impossible robant-li de forma il·limitada material de l’obra. Un cop contractats, la bandera gitana adverteix i allunya a qualsevol altre lladre que tingui intenció de robar material en aquella obra.

Aquesta coacció ha arribat al barri Font de la Guatlla, en concret al carrer Sant Fructuós, 37, on abans hi havia la coneguda popularment “Tenda del mig”. A les obres de d’enderrocament del immoble (realitzades sorprenentment a pic i pala) hi trobem la bandera gitana que certifica el control de la màfia entorn a la vigilància de les obres.

Tothom ho sap i ningú s’atreveix a dir-ho, però FontdelaGuatlla.com denuncia aquesta situació i coacció que sembla que a les institucions públiques ja els hi sembla bé. Qui calla (o fa els ulls grossos), atorga.

El Turó de la discòrdia

L’expropiació i reallotjament de divuit famílies del Turó de la Font de la Guatlla provoquen la divisió i l’enfrontament entre els veïns i l’associació del barri

El Turó de Font de la Guatlla fa més de vint anys que està condemnat a desaparèixer. Concretament des del 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el Turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen divuit famílies; algunes no volen marxar, altres es resignen a la idea. Salvador Mira, veí del turó des de fa més de cinquanta anys, explica que “hi ha gent que està molt bé a casa seva, va néixer al barri i vol morir en el Turó. Sobretot els de les plantes baixes, perquè queden molt poques vivendes a Barcelona on puguis tenir un jardinet i fins i tot un hortet”. Però alguns dels veïns de les casetes afectades fa anys que viuen en condicions precàries. Tot i que els veïns han fet reformes, aquestes obres no han pogut ser de gran rellevància ja que “és una zona que està afectada i no s'hi poden fer obres”, assegura Javier Fernández, vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. El pas dels anys no perdona i la majoria d’elles no disposen d’uns serveis bàsics adequats.

La dificultat per accedir a les vivendes també representa un problema, sobretot per a les persones d’edats avançades. “És impossible que pels carrers del Turó passin les ambulàncies”, assegura Carme Balona, membre de la junta directiva de l’Associació de Veïns. Des de l’Associació veuen urgent el trasllat d’aquestes divuit famílies, i completar així un procés d’expropiació que va iniciar-se l’any 1999 amb el trasllat de vint-i-dos veïns del Turó al carrer Príncep Jordi, prop del carrer Tarragona de Barcelona.

L’objectiu principal de l’Associació de Veïns és que “totes les persones que viuen aquí [el Turó] han de ser reallotjades i el que defensem és que tots ho siguin dins del barri”, comenta Fernández. Però en la primera fase, quan van traslladar els vint-i-dos veïns al carrer Princep Jordí, l’objectiu no es va complir i els veïns expropiats no van ser reallotjats dins del barri. “Hi ha el problema que ara alguna persona gran recorda el barri, encara que estem a prop la Gran Via ens divideix. Troben a faltar estar al barri, sortir de casa i trobar les tendes de tota la vida i prendre el cafè al mateix bar”, confessa Fernández que de totes formes assegura que “en línies general van quedar tots contents. Han guanyat molt en qualitat de vida. Fins i tot hi havia gent gran molt malalta, una senyora es va morir abans que arribés el trasllat". "Els que van voler, dins les normes, van poder comprar el pis i els que no estan de lloguer”, amplia Fernández.

"El pis costava aproximadament uns sis milions de pessetes. No és un canvi, els terrenys afectats no valen el mateix que uns terrenys lliures on tu pots construir. El preu dels habitatges actuals del Turó no és el preu de mercat. Però la vivenda que ofereixen tampoc té el preu de mercat. A part d’això tenen una sèrie d’ajudes per a reallotjats forçosos. Perquè és un desallotjament i és un plantejament que consta en el Pla General Metropolità (PGM) i en el Pla Especial de Reforma Interior (PERI). Llavors no és que et donin un pis, a canvi del que tens [hi havia molts veïns de lloguer] t’ofereixen la possibilitat de comprar o llogar un habitatge. El lloguer sempre es basa en les pensions que tenen, és un lloguer baix però alt per a ells. Pagar vint-i-cinc mil pessetes és un cost important, a part hi ha l’aigua, l’electricitat i els costos de la comunitat de veïns que abans no tenien”. Fernández afegeix que “és un lloguer vitalici i, fins i tot, si algun dia no poguessin pagar l’Ajuntament se’n faria càrrec. Ara l’Ajuntament paga els costos de comunitat als veïns que estan de lloguer. Gràcies a les ajudes econòmiques de l’Estat, de la Generalitat i de l’Ajuntament (Patronat Municipal de l’habitatge) el preu del pis o del lloguer és inferior”.


PRESENT
La situació actual és que “ara ja s’han construït, d’acord amb el PERI, les vivendes del carrer Rabí Rubèn i Valls. Vint-i-quatre vivendes en total. Són pisos de dos, tres i quatre habitacions que s’assignaran depèn del tipus de família. Les condicions creiem que seran les mateixes, els pisos són semblants i fins i tot alguns són més grans”. Però ja fa un any que el bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn està construït i segueix buit. En un principi anaven destinats a les famílies afectades pel PERI d’Hostafrancs però a última hora es va decidir ubicar a les famílies afectades del Turó de Font de la Guatlla. “Amb la primera fase d’expropiació realitzada volien iniciar la segona després de Setmana Santa d’enguany. Però a dia d’avui encara no els han trucat. El projecte ha estat cedit a una empresa, un bufet d’advocats, per realitzar aquest procés d’expropiació. L’anterior [la primera fase] el va fer directament el Districte. Aquesta empresa, escollida per concurs, s’encarrega de parlar amb els afectats i oferir-los el que la llei els empara i explicar com serà el procés d’expropiació”, explica Fernández. Mentrestant, el Districte ha hagut de contractar un vigilant nocturn per evitar l’entrada als pisos buits.

Però aquesta espera qui més la lamenta són els divuit veïns, especialment la gent gran, que malviuen a les casetes del Turó. Salvador Mira, de vuitanta anys, viu en una planta baixa al Pas de Valls. Ha de pujar i baixar unes escales que dia rere dia es fan més difícils de suportar. Mira lamenta que “en el meu cas ja hauria de fer un any i mig que hauria d’estar reallotjat. No sé on m’enviaran però quan abans millor. Perquè ara encara em veig amb cor de pujar i baixar escales. Jo tinc 80 anys i la meva dona 81, com més es retardi tot això, menys força tindré per fer aquest canvi. Fa pena marxar però ens estalviarem totes les escales”. Aquest veí del turó explica que “durant molt anys hem estat amb un ull obert per veure quan ens avisaven. No fa gaires dies que el Javier [Fernández] ens va dir que l’Esther Perelló [bufet d’advocats] li havia dit que després del pont ens trucaria per ensenyar-nos els pisos nous. Ara aquests pisos estan tancats i abandonats. Ja hi va haver una primera reunió, a principis d’octubre de 2006, per aclarir quins eren propietaris i quins de lloguer. Aquesta advocada ha dit a uns altres veïns que a finals d'aquest 2007 ja serem reallotjats”.

Per la seva part, la regidora del Districte Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, assumeix que “els afectats tenen un drets que venen marcats per la llei. Tothom que té un habitatge té dret a un reallotjament en el seu propi àmbit i per tant nosaltres els hi hem de comprar la seva propietat i oferir un pis depenent de les condicions econòmiques que tinguin”. La regidora es mostra molt optimista en la previsió del reallotjament de les famílies del Turó, concretament les famílies afectades en aquesta segona fase d’expropiació: “abans de final d’any traslladarem els seus habitants a les cases noves que tenim. Les converses estan molt avançades i crec que hi haurà acord amb tothom”, afirma Moraleda. Aquest optimisme contrasta amb l’espera dels veïns afectats que des de casa seva veuen com el nou bloc de pisos construït segueix tancat i barrat des de fa més d’un any.


EL CONFLICTE
Però la situació actual també reflecteix un conflicte entre l’Associació de Veïns i un grup de veïns que s’han associat com a ‘Mancomunitat de Propietaris dels carrers Rabí Rubén, Valls i Chopin’. D’acord amb el PGM en el carrer Montfar (carrer contigu a Chopin) hi ha un solar edificable on també s’hi ha de construir un bloc de vivendes per reallotjar els veïns del Turó. Però aquest grup de vuitanta veïns s’hi oposa perquè “això no era el que havia dit al principi l’Ajuntament. Van haver-hi veïns que quan van comprar el pis van anar a l’Ajuntament per consultar el PGM. Van veure que tot això era zona verda, perquè si no, no haguessin comprat el pis”, argumenta Diego González, veí del carrer Valls i membre de la mancomunitat. El conflicte, segons González, amb l’Associació va sorgir perquè “no ens va fer cas". "La primera reunió va ser el novembre del 2001, al cap d’uns dies vam rebre una carta de l’Associació a tots els socis on deia que estava d’acord en tot el que deia l’Ajuntament. Llavors nosaltres vam fer una carta dient que no enteníem com havíem estat a la reunió i no ens havien dit res quan ells això ja ho sabien”, explica González.

Aquest conflicte ha provocat “una ruptura amb l’Associació, perquè ens van tractar com a funcionaris. Relacions de tota la vida s’han trencat. Vam fer manifestacions pel carrer, vam enganxar cartells pel barri i vam anar fins a l’Ajuntament, i l’Associació va passar de tots nosaltres. Ells diuen que ‘hem de mirar per a tot el col·lectiu’, però el col·lectiu som els veïns i el socis. Per part de l’Associació va haver-hi una prepotència descarada”, lamenta González. Malgrat tot. des de l’Associació defensen que aquests vuitanta veïns “es van defensar i van fer bé. Va haver-hi un procés legal on van presentar una sèrie d’esmenes. Però totes van ser desestimades perquè no tenien suport legal, o almenys no ho van demostrar. Defensaven que tot el Turó fos zona verda. Però aquest solar és edificable. El que van aconseguir és que l’edifici, que en principi anava a ser de cinc plantes, es rebaixi a tres més planta baixa”, explica Fernández i afegeix que “preferiríem que tot fos zona verda, però el nostre objectiu és que els veïns del Turó segueixin en el barri i l’edifici de Montfar és necessari”.

Finalment l’edifici de la discòrdia serà de tres plantes però el grup de veïns no se sent satisfet: “volien fer un edifici amb vuitanta vivendes quan realment en el Turó només hi ha vint-i-cinc propietaris. Si algú hi té cinc vivendes, se li dóna un pis i les altres se l’indemnitzen. Volen que la gent especuli amb aquests pisos? El que no pot ser és que hi hagi vint-i-cinc propietaris i facin vuitanta vivendes. Estan expropiant, no regalant els diners dels contribuents. Com és possible que facin aquest edifici de cinc plantes si no es necessita i enmig de la muntanya? Al final es va aconseguir que ens donessin la raó parcialment. Però no ens sentim satisfets”, espeta González i alerta que “depèn del que facin emprendrem més mesures. Ja veurem si realment es fa l’edifici perquè hi ha gent que està molt a sobre i ja veurem com quedarà al final la cosa”. La paradoxa és que el bloc d’habitatges de la 'Mancomunitat de Propietaris' són pisos de protecció oficial, “aprovats per un PE anterior. De la mateixa manera que ells reclamen ara zona verda, en el seu moment els veïns haurien pogut reclamar el mateix de la zona on viuen ara”, argumenta Fernández.

Però aquest conflicte no és exclusiu d’aquest grups de veïns i de l’Associació de Veïns. Ha obligat a posicionar a la resta de veïns del barri i ha provocat alguns recels entre la gent del Turó. Mira opina que “en aquest bloc de veïns hi ha uns senyors que els hi van prometre que tot seria zona verda. I algú que es veu que té moltes influències a la Diputació o a l’Ajuntament no ha parat d’insistir fins que es va fer la primera fase. Un cop han aconseguit que marxessin els de la primera fase, ara continuen insistint perquè desallotgin els que viuen sobre l’escola, la segona fase del projecte”. A la vegada, aquest veí del turó defensa i elogia la feina feta des de l’Associació: “Per part de l’Associació molt bé. Especialment el Javier [Fernández], que és el que es cuida de tot el tema del Turó”.

Per la seva part, la regidora Moraleda, creu que aquest grup de veïns “no tenen cap tipus de raó. De la mateixa manera que hem construït l’escola i l’altre bloc d’habitatges hem de fer aquest. És el que estava previst i és el que toca”.