Montjuïc, de l’oblit a la necessitat

De l’Exposició Universal del 1929 va originar-se la Plaça d’Espanya i la muntanya de Montjuïc que coneixem avui en dia amb la creació de l’Estadi Olímpic, el Teatre Grec, el Poble Espanyol, la Font Màgica de Montjuïc i el Palau Nacional, entre d’altres. Després, la muntanya va tornar a caure en l’oblit, fins a la degradació. Llavors, “Montjuïc era per a alguns barcelonins la muntanya de 'la caseta i l'hortet'. Un lloc on anar a passar el diumenge en família. Hi havia berenadors i restaurants populars com 'Can Valero' i 'Las Banderas'. Josep María Huertas cita articles periodístics del primer quart del segle XX que parlen de la bellesa de la muntanya i de les extensions de conreus que s'hi veien. L'activitat agrícola va continuar a la muntanya fins a la Guerra Civil, tot i que molt reduïda i amb produccions destinades al consum propi. Als anys trenta van inaugurar-se el parc d'atraccions Maricel i el telefèric”, destaca el blog Històries de Barcelona.

El barranquisme (ja present abans de l’Exposició, però ocultat enderrocant les zones més properes als visitants) i les deixalles del principal abocador de Barcelona van  fer-se amb la muntanya de Montjuïc fins a la organització dels Jocs Olímpics del 1992 –de fet, quan van construir el Palau Sant Jordi, en el subsòl només s’hi van trobar deixalles- on tota la zona va viure una remodelació espectacular, convertint-se en el centre del món per uns dies. Passats els JJOO, la muntanya màgica va tornar a caure en l’oblit de tots els barcelonins i barcelonines. Però no pas pels milions de turistes que visiten tot l’any Barcelona. De fet, fa poc que la Font Màgica de Montjuïc va ser escollida com la gran joia turística de Barcelona. Però Montjuïc s’ha convertit en el gran estrany de Barcelona, un indret massa allunyat i poc atractiu on els ciutadans només s’hi acosten en els grans esdeveniments organitzats al Palau Sant Jordi o a l’Estadi Lluís Companys. Fins i tot, els mateixos aficionats de l’Espanyol, que disputaven els seus partits a l’Estadi, trobaven l’escenari desangelat i poc pràctic.

Malgrat tot, l’Ajuntament, conscient que es tracta d’una zona plena de turistes i que aquests són els grans prescriptors de la imatge de Barcelona per retroalimentar el "cercle virtuós" del turisme, ha invertit en la remodelació dels múltiples jardins que té Montjuïc, ha modernitzat el Funicular, ha instal·lat el nou Museu Olímpic de l’Esport Joan Antoni Samaranch... I en l’últim Campionat d’Europa d’Atletisme, Barcelona s’ha tornat a recordar de Montjuïc. L’Ajuntament ha invertit prop de 27 milions d’euros en l’adequació de les instal·lacions esportives de la muntanya “olímpica”. En concret, 4.6 milions a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, 4,6 milions a l’Estadi Joan Serrahima i 2,3 milions a la Pista Pau Negre. Una inversió excepcional en un moment puntual, com sempre. Barcelona se'n recorda de Montjuïc quan ha d’oferir la seva millor cara i somriure a tothom. Això sí, ara que s’han anat els focus, els lladrucs i el ferum a pixat de la gossera que ningú de Barcelona ha volgut aniran a petar a la gran muntanya màgica.

Estadi Joan Serrahima durant el Campionat d'Europa d'Atletisme 2010

Comencen els enderrocaments dels darrers habitatges desallotjats al Turó

Les darreres cases desallotjades del Turó de Font de la Guatlla per fi s’estan enderrocant, després de més d'un any d'haver estat deshabitades. Un capítol més del procés d'expropiació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 que va decidir transformar el Turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Els primers veïns expropiats van començar a ser reallotjats en diferents vivendes (dins i fora del barri) fa prop de dos anys, 32 després d’iniciar-se el procés. I alguns d'ells encara esperen.

Un procés etern i més que feixuc pels veïns. Quan l’any 2007, FontdelaGuatlla.com va preguntar quin era el termini per aquest PERI, la resposta va ser que l’objectiu, segons el llavors vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla, Javier Fernández, era que “per Setmana Santa [de 2007] tots els veïns del Turó estiguessin reallotjats”. Una quimera. Des del Districte Sants-Montjuïc sempre s’han emparat a “la complexitat de les negociacions”, tot i tenir els nous habitatges de protecció oficial construïts i buits des de feia més de tres anys. I és que es tracta del Turó de la discòrdia, que en el seu dia ja va dividir (i divideix) als veïns del barri.

Una lentitud que ha fet la vida impossible als veïns encara residents, ja que abans es tractava d’una comunitat que es coneixien de tota la vida i que, al igual que la idiosincràsia de Font de la Guatlla, vivien com un poble. “Era com un poblet”, afirma Rosina Pasqual, veïna del Turó, a Barcelona TV. Al tractar-se d’una zona afectada pel PGM i no poder fer-hi obres (les que s’hi feien eren fetes pels propis veïns), la zona s’ha deteriorat. I més encara des de que va començar el procés de expropiació i reallotjament, ja que al no enderrocar completament les vivendes desallotjades fa més d’un any, ha propiciat que durant les nits hi entri gent per dormir. “Ara em fa por viure aquí”, confessa Pasqual. “En els últims dos anys, quan va iniciar-se aquest PERI, és quan hem vist que la zona s’està degradant”, ressalta Rafael Serra, també veí del Turó; “només demanem que mantinguin en condicions el que tenim”. I és que alguns veïns encara no tenen data per abandonar la zona. Per això que fa unes dues setmanes, un mes més tard del termini que havia marcat l’Ajuntament, va començar l’enderrocament de les últimes cases desallotjades. Un nou capítol de la història interminable del Turó de Font de la Guatlla.

Consulta tot el seguiment de FontdelaGuatlla.com al cas del Turó.

Eleccions del Consell del Barri de Font de la Guatlla

Font de la Guatlla viurà el pròxim dimecres dia 25 de novembre (18 hores) al Centre Cívic un dia històric. I és que tindran lloc les eleccions per escollir el Consell del Barri, on les entitats del barri votaran per escollir l'òrgan de govern de Font de la Guatlla. L'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb l'Acord Plenari del Consell Municipal de 22 de desembre de 2006, va decidir tornar a inculcar aquest òrgan de govern local per cada barri de Barcelona. És com tornar a la figura de “l'alcalde” de barri, que presidirà un consell que serà l'òrgan de participació territorial en totes les qüestions referents al barri: el Programa d'Actuació de Districte (PAD), el pressupost del Districte, les figures de planejament urbanístic que afectin al barri, els projectes d'urbanització, l'anàlisi de necessitats relacionades amb els àmbits que són competència d'altres administracions, plans de millora integral de l'espai públic, l'anàlisi de necessitats relacionades amb els àmbits que són de competència municipal, l'orientació de la planificació global d'altres actuacions del Districte, incloent-hi tots aquells plans estratègics en els que l'Ajuntament hi participi i es consideri pertinent abordar com el plans d'equipaments, catàlegs de proximitat, plans comunitaris, plans educatius d'entorn, o plans de la Llei de barris, així com les avaluacions dels diferents programes i plans que siguin objecte de seguiment.

Rectificar és de savis

El passat 22 d'octubre el Línia Sants publicava en portada que els veïns del Turó de Font de la Guatlla no podien aparcar a l'Àrea Verda del barri. L'Ajuntament de Barcelona els hi havia denegat el distintiu per estacionar a Font de la Guatlla. “Som un punt negre en el plànol del Districte”, s'expressava en el rotatiu Carlos Béjar, veí del Turó; “no m'han sabut explicar el perquè però m'han ensenyat el plànol de l'Àrea Verda i tot el Turó estava literalment pintat de negre, com un gran forat al mig del barri”. Tota la zona del Turó està pendent d'un procés d'expropiació des de l'any 1976 quan el Pla General Metropolità (PGM) va decidir transformar el turó en zona verda i integrar-lo en el parc de la muntanya de Montjuïc. Actualment hi viuen prop de 30 persones, només unes 10 tenen vehicle. “Sabem perfectament que tard o d'hora, haurem de marxar però mentrestant volem aparcar en algun lloc”, reclamava Béjar.

L'Associació de Veïns Font de la Guatlla, presidida per Lluís Maté, va donar suport incondicional als veïns afectats. “És totalment incomprensible i inacceptable que a Sants-Montjuïc hi hagi veïns de segona categoria”, exclamava Maté. Les gestions van succeir-se i amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc van fer recapacitar a l'Ajuntament, que va acabar considerant als veïns del Turó de Font de la Guatlla com a ciutadans de Barcelona. “És un triomf a tres bandes”, explica Maté; “dels veïns afectats, de l'Associació i del diari Línia Sants que va treure el tema en portada”. “Això demostra que l'Associació, sempre que pot, escolta i ajuda els interessos del veïns del barri”, àmplia Maté; “però no estaré del tot satisfet fins que no vegi els seus cotxes amb el distintiu”.