Montjuïc, de l’oblit a la necessitat

De l’Exposició Universal del 1929 va originar-se la Plaça d’Espanya i la muntanya de Montjuïc que coneixem avui en dia amb la creació de l’Estadi Olímpic, el Teatre Grec, el Poble Espanyol, la Font Màgica de Montjuïc i el Palau Nacional, entre d’altres. Després, la muntanya va tornar a caure en l’oblit, fins a la degradació. Llavors, “Montjuïc era per a alguns barcelonins la muntanya de 'la caseta i l'hortet'. Un lloc on anar a passar el diumenge en família. Hi havia berenadors i restaurants populars com 'Can Valero' i 'Las Banderas'. Josep María Huertas cita articles periodístics del primer quart del segle XX que parlen de la bellesa de la muntanya i de les extensions de conreus que s'hi veien. L'activitat agrícola va continuar a la muntanya fins a la Guerra Civil, tot i que molt reduïda i amb produccions destinades al consum propi. Als anys trenta van inaugurar-se el parc d'atraccions Maricel i el telefèric”, destaca el blog Històries de Barcelona.

El barranquisme (ja present abans de l’Exposició, però ocultat enderrocant les zones més properes als visitants) i les deixalles del principal abocador de Barcelona van  fer-se amb la muntanya de Montjuïc fins a la organització dels Jocs Olímpics del 1992 –de fet, quan van construir el Palau Sant Jordi, en el subsòl només s’hi van trobar deixalles- on tota la zona va viure una remodelació espectacular, convertint-se en el centre del món per uns dies. Passats els JJOO, la muntanya màgica va tornar a caure en l’oblit de tots els barcelonins i barcelonines. Però no pas pels milions de turistes que visiten tot l’any Barcelona. De fet, fa poc que la Font Màgica de Montjuïc va ser escollida com la gran joia turística de Barcelona. Però Montjuïc s’ha convertit en el gran estrany de Barcelona, un indret massa allunyat i poc atractiu on els ciutadans només s’hi acosten en els grans esdeveniments organitzats al Palau Sant Jordi o a l’Estadi Lluís Companys. Fins i tot, els mateixos aficionats de l’Espanyol, que disputaven els seus partits a l’Estadi, trobaven l’escenari desangelat i poc pràctic.

Malgrat tot, l’Ajuntament, conscient que es tracta d’una zona plena de turistes i que aquests són els grans prescriptors de la imatge de Barcelona per retroalimentar el "cercle virtuós" del turisme, ha invertit en la remodelació dels múltiples jardins que té Montjuïc, ha modernitzat el Funicular, ha instal·lat el nou Museu Olímpic de l’Esport Joan Antoni Samaranch... I en l’últim Campionat d’Europa d’Atletisme, Barcelona s’ha tornat a recordar de Montjuïc. L’Ajuntament ha invertit prop de 27 milions d’euros en l’adequació de les instal·lacions esportives de la muntanya “olímpica”. En concret, 4.6 milions a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, 4,6 milions a l’Estadi Joan Serrahima i 2,3 milions a la Pista Pau Negre. Una inversió excepcional en un moment puntual, com sempre. Barcelona se'n recorda de Montjuïc quan ha d’oferir la seva millor cara i somriure a tothom. Això sí, ara que s’han anat els focus, els lladrucs i el ferum a pixat de la gossera que ningú de Barcelona ha volgut aniran a petar a la gran muntanya màgica.

Estadi Joan Serrahima durant el Campionat d'Europa d'Atletisme 2010

Montjuïc com a calaix de sastre

Indignats, defraudats, irritats... La llista d’adjectius seria interminable per definir l’estat d’ànim de tots els veïns i veïnes del barris que rodegen Montjuïc. L’acord polític entre el govern municipal (PSC i ICV-EUiA) i tots els grups polítics per situar la gossera estigmatitzada a la muntanya de Montjuïc ha provocat el desaire de tot el teixit associatiu. És una d’aquelles ocasions en què el ciutadà perd la fe en un sistema on ERC es va aliar amb CiU i PP per tombar el projecte de construir la gossera al Parc de l’Oreneta, a Sarrià-Sant Gervasi. Zona noble per excel·lència i on els lladrucs i el ferum a pixat de gos desentonaria amb el centre d’elit que hi hauria hagut al costat. Davant d’aquesta situació, el veí que viu al costat de Montjuïc no té més remei que sentir-se un ciutadà de segona fila, abaixar al cap i fer mitja volta. Això sí, la confiança amb aquesta democràcia és pràcticament irrecuperable.

De quina democràcia parlem? Parlem d’un sistema on tots els grups polítics van firmar l’any 2007 un document on es comprometien a no ubicar cap nou equipament a Montjuïc fins que no es firmés el nou Pla d’Usos de la muntanya. Un any després es van presentar les conclusions del procés participatiu i Urbanisme va assegurar que al juny –el juny passat– estaria a punt el nou Pla d’Usos. No només no s’ha presentat, sinó que ara s’imposa una gossera que esmicola tots els anys de presumpte diàleg. “El govern no té previst ubicar nous equipaments a la muntanya de Montjuïc fins que no estigués elaborat, aprovat i apamat tot el Pla d'Usos”, va afirmar categòricament la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, el passat 16 de juliol a la pregunta d’Oriol Granados, president del Centre d’Estudis de Montjuïc, arran de la publicació de la primera noticia sobre la ubicació de la nova gossera. El passat dimecres dia 7 d’octubre, la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, ja va explicar, o més aviat defensar amb un ganivet entre les dents, el pla de la nova gossera a tots els veïns a les Cotxeres de Sants (“els regidors socialistes no em deixen utilitzar la seu del Districte”, va etzibar Mayol en una nova mostra del joc democràtic on el ciutadà està més que perdut). Tot es redueix a una sèrie de pactes i monedes de canvi. I en el rerefons de tot plegat, la necessitat d'un govern municipal en minoria que ha de fer autèntics malabarismes per trobar el consens necessari per aprovar el pressupost municipal de 2010. Del 16 de juliol al 7 d’octubre, en menys de quatre mesos la gossera ha passat a ser una trista realitat per una “més que soferta muntanya de Montjuïc”, valora Granados en un article d’opinió a El 3.

El document que van firmar tots els grups polítics al 2007 per bloquejar qualsevol totxo a Montjuïc es degut a que no cal ser gaire agut per veure que s’ha reduït considerablement l’espai del parc amb construccions de tota mena. Entre d’altres, les dues residències a Tres Pins, l’Hotel Miramar, el nou edifici del Cementiri o el nou parc de Bombers. “La gossera no ha d'ocupar mai aquest lloc, ja que constituiria una nova agressió mediambiental, seria contrari als conceptes de la sostenibilitat, la defensa de la biodiversitat i la natura i, també, als principis de qualitat de vida per a la gent que hi viu a prop”, explica Granados; “el lloc triat, actualment qualificat urbanísticament com a zona verda, un espai entre el Sot del Migdia i el carrer dels Ferrocarrils Catalans – el Camí de l’Esparver i el seu entorn i la base del Turó del Castell de Port-, és justament un dels únics paratges de la muntanya -i afegiria dels últims- que conserva valors naturals biològics, geològics, històrics i arqueològics. Aquesta riquesa ha estat posada de manifest per diferents experts ( Martí Boada: Diagnosi Ambiental del Parc de Montjuïc. 2005) i l’hem explicada des del Centre d’Estudis de Montjuïc, conjuntament amb l’Associació Galanthus i Depana, en un estudi i proposta de declaració com a Reserva Natural Parcial, juntament amb la vessant marítima on es troba el penya-segat i amb la qual forma una unitat inseparable com a hàbitat natural”.

Actualment ja s’estan realitzant uns moviments de terres en aquesta zona. Ja és la preparació per ubicar la nova gossera? No hi ha negociació possible? “Això quan es decidirà oficialment?”, van preguntar el passat dia 7 a les Cotxeres. “Segurament, en la pròxima legislatura [està previst que la gossera es construeixi el 2013]”, va contestar Mayol. “Doncs no es preocupi perquè vostè estarà fora del govern”, va respondre un ciutadà que ha perdut la confiança amb el sistema però que no es rendeix, presentant batalla amb la única arma que li queda: el vot en les pròximes eleccions per evitar que Montjuïc es converteixi en el gran calaix de sastre de Barcelona.

La Font Màgica, la gran joia turística de Barcelona

“Hello everybody, hola a todo el mundo”, saluda Ray, un breakdancer, al centenar de persones que ocupen la escalinata del Parc de la Font Màgica de Montjuïc. L’espectacle de llums i aigua comença a les nou de la nit, però a partir de les set de la tarda ja hi ha gent asseguda, mantenint el tipus, en l’escalinata convertida en la gran tribuna de la Font Màgica, la segona millor atracció turística sense cost de tot el món. Segons Tripadvisor.com, una web de consells per a viatgers, l’espectacle situat just al costat del barri de Font de la Guatlla és la gran joia turística de Barcelona, i en tot el món només és superada pel Museu Imperial de la Guerra de Londres.

El cost d’entrada és zero i al no requerir entrada no és pot comptabilitzar “oficiosament” el número de persones que hi assisteixen cada nit (de dijous a diumenge fins a l’octubre). Però sense cap mena de rubor es pot afirmar que més de dos milions i mig de persones visiten cada any les Fonts de Carles Buïgas. Només cal observar el formigueig de turistes que es congreguen a Montjuïc i la caravana d’autocars que s’amunteguen a l’Avinguda Marquès de Comillas. Curiosament, els sis turistes holandesos que van morir en l’accident d’autocar de Sant Pol del passat juliol venien de contemplar la Font Màgica.

Però on s’observa la importància real d’aquest emplaçament turístic és en el negoci que es genera envers l’espectacle. Els breakdancers, encapçalats pel Ray i acompanyats per un simple altaveu, fan el seu particular agost durant cada nit. Mentre que, des del túmul de gent, uns venedors llancen cap al cel uns objectes lluminosos no identificats de joguina que es converteixen en la delícia dels nens i en un martiri pels pares. I mentre uns miren cap a dalt, per observar la Font o per vigilar la zona d’aterratge d’aquestes andròmines lluminoses, altres miren cap a baix, concretament a les parades improvisades de bosses, cinturons, vanos... Tota la il·legalitat comercial concentrada en la millor atracció turística de Barcelona.

Igual que abans

El costumisme triomfa. L’exhibició “Visions d’Espanya” del pintor Joaquim Sorolla abarrota el MNAC. Ja l’han visitat més de 78.000 persones i va camí de ser la més concorreguda del centre de Montjuïc. Més enllà dels turistes sempiterns de la muntanya olímpica, els ciutadans de Barcelona s’han retrobat amb el Museu Nacional de l’Art de Catalunya. Sorolla ajuda, però la gratuïtat de l’entrada encara més. El pintor valencià planteja una pintura que la gent entén. Tot visitant pot plantar-se davant el quadre i explicar què hi veu. Tant senzill que insulta al sentit de qualsevol columnista sibarita que es posa les mans al cap amb l’èxit de Sorolla.

Joves amb tatuatges, arracades i cabells pintats es confonen entre grups de gent gran que a cada tela obren un debat sobre què passa i què deixa de passar. Un apunt: només en tres dels catorze quadres apareix algun personatge rient. En la resta, Sorolla retrata l’Espanya que ell veia. Mirades pudoroses d’homes a dones, sentiments continguts en nom dels dogmes i tabús, jornades laborals maratonianes, vestits, festes i balls regionals...Però ningú riu. No hi havia motius. Sorolla reflexa una Espanya que encara anava amb carros de cavalls i es creia que la masturbació provocava ceguesa. Fam i misèria. Un binomi que indirectament Sorolla va voler deixar palès.

A fora del Museu, un grup de romaneses amb sis ulls i vint-i-quatre mans fan l’agost passejant per un restaurant on el menú més barat val 25 euros. Res més lluny que el costumisme que il·lustra Sorolla a dins. I com en els quadres, ningú riu. Igual que abans, no en tenen motius.

Vandalisme al carrer Dàlia

Hi ha coses que mai canvien, i la inseguretat dels cotxes a Font de la Guatlla és una d’elles. El passat dilluns el diari gratuït 'Què!' publicava en portada que “Los vándalos se ceban con los coches” amb una fotografia del carrer Dàlia. En les pàgines interiors, el diari esmentava Font de la Guatlla com una de les grans zones de risc de la ciutat de Barcelona, juntament amb el Poble Sec i el Poblenou (concretament la zona de bars i discoteques de Marina), per estacionar l'automòbil. Però abans ja s’havia fet ressò Barcelona TV, alertat per uns veïns que veuen impossible aparcar els seus cotxes al carrer. “Cada dia hi ha vidres trencats. Ha de ser algú que en tingui costum”, apunta Pilar Ortega, veïna del malaurat carrer Dàlia. Els vàndals trenquen retrovisors i vidres i s’emporten tot el que poden del seu interior.

Aquestes imatges són habituals, però aquests actes de vandalisme es veuen incrementats durant les nits de festa a la discoteca del Poble Espanyol. El carrer Dàlia és una de les poques vies del barri que es pot aparcar sense pagar l’Àrea Verda, fet que molts joves aprofiten per aparcar els seus cotxes durant les nits de festa. “Per la nit intentaria no deixar el cotxe aparcat aquí”, alerta Juan Carter, que treballa per la zona i que només aparca l’automòbil al carrer de la Dàlia durant el dia. “Un diumenge al matí vaig comptar fins a sis cotxes malmesos”, explica Lluís Castells. “És un carrer estret que queda tapat per la muntanya i això fomenta aquests delictes”, explica Manolo Abraldes, vocal de seguretat ciutadana de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla. “La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra estan advertits i hi ha bastant control policial. Però quan els agents se’n van els vàndals actuen impunement”, àmplia Abraldes. Digue’m on aparques el cotxe i et diré com te’l trobaràs al dia següent.

Ni un cèntim

Els Fons d’Inversió Local no arribaran a Font de la Guatlla. Passaran de llarg. El Districte de Sants-Montjuïc no destinarà ni un cèntim dels 25 milions que el Govern espanyol ha destinat al Districte per tal de reactivar l’economia i iniciar projectes urbanístics oblidats. Font de la Guatlla ni es reactivarà econòmicament ni veurà com s’inicia o es reforma algun projecte urbanístic.

Manca de bancs perquè la gent s’assegui, carreteres en mal estat –hi ha un esvoranc esfereïdor en l’asfalt del carrer Sant Fructuós entre Sant Paulí de Nola i Indíbil-, la zona del Turó deixada de la mà de Déu... Fa més de 20 anys que aquesta zona ha de desaparèixer per convertir-se en zona verda, i no és exagerat afirmar que les reformes realitzades en aquesta zona han estat mínimes. Els immobles –la majoria construïts pels propis inquilins- es cauen a trossos i els carrers, per exemple, són inaccessibles per a una ambulància o un automòbil dels Bombers. "És una zona que està afectada i no es poden fer obres”, analitza Javier Fernández, ex vocal d'urbanisme de l'Associació de Veins de Font de la Guatlla. En aquesta mateixa zona afectada pel Pla General Metropolità del 1976 es troba Casa Cervera. Una masia del s. XIX que s’ha convertit en un edifici històric del barri, un emblema, una senyal d’identitat de Font de la Guatlla. Actualment l’ocupa Esplai Turons, una organització que ha desembarcat al barri per ocupar el buit que va deixar l’Associació pel Lleure de Font de la Guatlla (APLLFG). Però Casa Cervera té data de caducitat, no com la Petita Maria. Una masia catalogada de propietat municipal situada al carrer López Catalan del barri de Sants. La façana de la Petita Maria serà rehabilitada gràcies al Pla d’Actuacions del Districte (PAD), que s’ha vist afavorit per la injecció dels 25 milions dels Fons d’Inversió Local.

A més, Font de la Guatlla està estretament unit, amb la salut i la malaltia, amb la Fira de Barcelona. Fira que ha perdut per l’any que ve la celebració de la Bread&Butter i que veu perillar el Saló del Automòbil, un dels salons estrelles de la temporada. Això sí, a partir d’ara tots els joves (menors de 30 o 35 anys, segons quin servei) que vulguin fer les sol·licituds i consultes sobre el habitatge ja ho podran fer a la seu del Districte (carrer Creu Coberta, 104). Fins ara calia desplaçar-se a la plaça Rius i Taulet. Però quins habitatges socials hi ha a Font de la Guatlla?

Interès mediàtic, dèficit pel barri

La història interminable del bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubén ja ha cridat l’atenció de més d’un mitjà. El passat 18 d’octubre el diari Avui ja es va fer ressò del cas i Barcelona TV també va interessar-se pel tema. Però ha estat el diari El Punt, que el passat 3 de novembre en la seva edició de Barcelona, va treure la problemàtica en la notícia principal de la seva portada: “L’Ajuntament de Barcelona té buits 24 pisos socials acabats fa tres anys”.

Un capítol més de la més que enrevessada trama del Turó de Font de la Guatlla. Història que ha cridat l’atenció de diversos mitjans de comunicació. Es pot dir més alt, però no més clar. Es tracta d’una situació més que vergonyosa per part de l’Ajuntament de Barcelona i un dèficit pel barri.

Fotografia de J. Ramos (El Punt)

“I ara, on anem?”

Els veïns de la finca incendiada situada al número 28 del carrer Mèxic no podran tornar a les seves cases fins d’aquí dos o tres mesos i l’estada a l’Hotel Plaza finalitza aquest divendres. A partir d’aquest dia, tot són interrogants. “Hi ha una afectació molt important a les instal·lacions de l’edifici, sobretot aquelles del pati al que donava el pis sinistrat. En una de les ales de l’edifici hi ha una manca generalitzada de serveis per desenvolupar una vida normal”, explica Joan Pedreny, director en cap del servei de Bombers de Barcelona. Però per determinar quan podran tornar a les seves cases cal que els pèrits de les assegurances i els tècnics de les empreses de subministrament estudiïn la gravetat dels danys. Malgrat tot, diversos representants de l’Ajuntament ja han comunicats als veïns que l’espera és perllongarà fins aproximadament els dos o tres mesos.

En la reunió dels veïns damnificats celebrada ahir a l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla es van tractar diversos temes, però el que més importa als afectats és saber on viuran aquests mesos d’espera. Els diners per viure a l’Hotel Plaza s’acaben aquest divendres ja que l’Ajuntament pagava l’estada a l’hotel fins dimarts, i des d’ahir i fins divendres corre a compte de l’asseguradora. Però a partir de divendres cada família que no tingui la possibilitat d’allotjar-se a cases familiars haurà de buscar-se un immoble. En la reunió d’ahir es va proposar buscar un Aparthotel ja que l’asseguradora pagarà cada mes entre 800 i 900 euros per família. Però tots els Aparhotels, i posats a buscar, pisos de lloguer de la zona superen els 1.000 euros mensuals. “I ara, on anem?” , es plantejava un dels veïns. Com aquell qui diu, divendres es queden al carrer. Moltes preguntes i poques respostes. Mentrestant els pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn segueixen buits.

L’Àrea Verda arriba a Font de la Guatlla

Era qüestió de temps. Font de la Guatlla era de les poques zones de la ciutat de Barcelona que encara no hi havia entrat en vigor l’Àrea Verda. D’un dia per l’altre, els veïns de Font de la Guatlla s’han despertat amb les línies verdes d’aparcament pintades per tot el barri. Però aquesta fase d’ampliació no tindrà lloc fins el 2 de febrer de 2009 i durant aquest mes d’octubre s’instal·laran els parquímetres. Durant el mes de novembre tots els veïns i veïnes rebran al seu domicili la informació corresponent per tramitar el distintiu que caldrà enganxar a dins l’automòbil. De totes formes, per Internet aquesta operació ja és viable. Així doncs, Font de la Guatlla deixarà de ser l’oasis automobilístic –on molt veïns de barris fronterers venien a aparcar el cotxe- que ha resistit des de 2005. A partir d’ara, el barri passa a formar part de l’àrea 11 de la totpoderosa Àrea Verda de l’Ajuntament de Barcelona.

La història interminable

El bloc de pisos de protecció oficial del carrer Valls amb Rabí Rubèn segueix buit. Fa més de dos anys i mig que està construït i, sorprenentment, segueix desocupat. En un principi anaven destinats a les famílies afectades pel PERI d’Hostafrancs però a última hora es va decidir ubicar a les famílies afectades de l’expropiació i reallotjament de les casetes del turó de Font de la Guatlla. Ja fa un any que Javier Fernández, el llavors vocal d’urbanisme de l’Associació de Veïns Font de la Guatlla-Magòria, esperava que “per Setmana Santa [de 2007] tots els veïns del Turó estiguessin reallotjats”.

Un any després tot segueix igual. Els divuit veïns del Turó segueixen malvivint a les casetes mentre que els pisos nous segueixen desocupats. És tal l’espera, que el districte ha hagut de contractar un vigilant nocturn per evitar l’entrada als pisos buits. Però el que era un flamant bloc nou de pisos, ara és un immoble deixat de la mà de Déu. “En el pati interior han crescut males herbes i segurament és un niu de rates i porqueria”, analitza Nella Guillén, nova vocal d’urbanisme de l’Associació, a Barcelona TV. La televisió local no ha estat el primer mitjà de comunicació en fer-se ressò de tal irregularitat, fa més d’un any el diari Avui també va denunciar-ho.

“El procés s’ha allargat degut a la complexitat de les negociacions”, s’afirma des del Districte de Sants-Montjuïc. Dels divuit veïns, “ja n’hi ha vuit que estan d’acord en el reallotjament, però fins que no n’hi hagin deu no es començarà el pla”. “És un procés llarg perquè s’han de fer les coses bé. Se li ha de concedir un pis oficial realment a aquell que s’ho mereix”, afirma Imma Moraleda, regidora de Sants-Montjuïc.

Desconcert automobilístic

Qui se’n recorda dels passis que tenim els residents de Font de la Guatlla per traspassar la Fira de Barcelona? I els que ens permeten travessar la Fira amb cotxe? Uns privilegis que gràcies a la millora de comunicacions del barri s’han oblidat i han quedat com a papers oblidats dins dels calaixos.

Però ara sembla ser que ens vulguin fer recordar aquells dies que quan hi ha Fira hem de recórrer al passi per fer passar l’automòbil (tot i que ningú coneix a cap veí que l’hagi utilitzat) o fer la volta per Montjuïc o pel carrer Moianès. Amb l’habilitació del carrer Morabos (sempre i quan la Fira no ocupi l’avinguda Marquès de Comillas) es solucionava una de les reivindicacions més antigues del barri: tenir una sortida per Montjuïc en els nombrosos dies de Fira.

Però ara sembla que hem recuperat aquelles sensacions de desconcert automobilístic. Deu fer aproximadament un mes que han tallat el primer tram del carrer Mèxic per solucionar el sistema d’emmagatzament d’aigua ja que quan hi havia grans precipitacions els pàrquings del carrer Mèxic s’inundaven. Tot normal dins un estat d’obres que obliga a tallar carrers i canviar sentits de la marxa. Però fins llavors només estava tallat el primer tram del carrer Mèxic, amb la qual cosa podies pujar i baixar pel segon tram del mateix carrer. Es mantenia el carrer Morabos per pujar a Montjuïc i els carrers Santa Dorotea i Mandoni seguien sent de pujada des de Gran Via (sempre i quan vinguis de Plaça Cerdà o carrer Moianès).

Ara, exactament des del 16 de setembre, el carrer Mèxic està tallat en el segon tram. És a dir, no es pot pujar ni baixar de Montjuïc i han habilitat el carrer Morabos de baixada. Per tant, estem sense la possibilitat d’accedir a Montjuïc. La solució és anar a fer la volta per Plaça Espanya i pujar per l’avinguda Maria Cristina. Sempre i quan no hi hagi Fira, perquè llavors l’itinerari es dilata fins al carrer Lleida.

El mal és menor, ja que el volum més gran de tràfic es produeix en direcció contraria a Montjuïc i ara ja està habilitat de nou el carrer Mèxic de baixada. Però no deixa de ser significatiu l’hermetisme automobilístic que vivia el nostre barri i que aquests dies tornem a recordar. Paciència.

Màfies

El que tothom sap i ningú s’atreveix a dir: existeixen unes màfies que controlen la seguretat de les obres de la ciutat de Barcelona, i especialment del Districte Sants-Montjuïc. Tot va començar fa uns anys quan a les obres de qualsevol immoble van aparèixer les primeres banderes gitanes acompanyades de la paraula “control” i del nom de la família gitana que es responsabilitzava de la vigilància d’aquella obra. Però darrera aquesta bandera s’amaga un procés de coacció al responsable de l’obra que obliga a aquest a contractar forçosament els serveis de la família gitana. El procés consisteix en amenaçar al responsable de l’obre en fer-li la vida impossible robant-li de forma il·limitada material de l’obra. Un cop contractats, la bandera gitana adverteix i allunya a qualsevol altre lladre que tingui intenció de robar material en aquella obra.

Aquesta coacció ha arribat al barri Font de la Guatlla, en concret al carrer Sant Fructuós, 37, on abans hi havia la coneguda popularment “Tenda del mig”. A les obres de d’enderrocament del immoble (realitzades sorprenentment a pic i pala) hi trobem la bandera gitana que certifica el control de la màfia entorn a la vigilància de les obres.

Tothom ho sap i ningú s’atreveix a dir-ho, però FontdelaGuatlla.com denuncia aquesta situació i coacció que sembla que a les institucions públiques ja els hi sembla bé. Qui calla (o fa els ulls grossos), atorga.

Un home fereix dos dels seus germans amb una escopeta

Un home, de 50 anys, va disparar ahir amb una escopeta contra la seva pròpia família ferint a dos dels seus germans. Els fets, que van tenir lloc ahir al matí a Montjuïc, en la frontera entre Font de la Guatlla, el Parc de Montjuïc i la Marina. L'agressor (drogodependent), com altres vegades, va demanar diners a la seva mare. Un germà s'hi va interposar i va acabar rebent un tret d'escopeta al pit. Una altra germana, que també era a la casa, va resultar ferida en un braç. L'incident d'ahir no va ser el primer protagonitzat per aquests germans i els seus veïns van assegurar que el va encegar l'addicció a les drogues.

Després dels trets l'home va saltar per la finestra de l'habitació i va fugir corrent per la muntanya. Els familiars van alertar els Mossos d'Esquadra de la comissaria de Sants- Montjuïc, els quals no van trigar a localitzar-lo. L'home, que estava molt alterat, s'havia desprès de l'arma, que altres agents van localitzar després entre uns matolls, així com de la funda de l'escopeta. Una ambulància va traslladar els dos ferits, mentre altres sanitaris van haver d'atendre alguns familiars, incloent- hi la mare, amb crisi d'ansietat. Un dels germans continua hospitalitzat, però no es tem per la seva vida.

Així doncs, i lamentablement, Font de la Guatlla (malgrat el lloc dels fets es trobi en una zona fronterera) torna a ser notícia per un nou acte de violència i d'inseguretat.

Créixer

FontdelaGuatlla.com no s'atura i segueix aconseguint més reptes. La pàgina web de La Setmana de TV3 ha seleccionat el bloc de Font de la Guatlla per incloure'l a la llista de blocs recomanats.

Amb vosaltres, aquest espai segueix creixent dia rere dia. Vosaltres feu possible FontdelaGuatlla.com.

Gràcies Àlex.

Col•lectiu

“Per què no tenir confiança amb la justícia del
poble? Hi ha al món esperança millor o que pugui igualar-la?”
(Abraham Lincoln)

Font de la Guatlla ha demostrat ser alguna cosa més que un simple barri de Barcelona. Un oasi de la immensitat urbanita on els seus habitants s’hi senten totalment identificats. Identitat que resulta de gran ajuda per no caure en l’anonimat que pot suposar una ciutat com Barcelona. Un cop més Font de la Guatlla s’ha tornat a unir per tal de premiar FontdelaGuatlla.com en el concurs Netreporter 2008 organitzat per laMalla.net. El portal del nostre barri va ser guardonat amb el primer premi de la categoria d’estudiants universitaris. Així doncs, la victòria, un cop més, és vostre guatllencs i guatllenques. Gràcies.

Més informació a JaumeCanut.com.

(In) Seguretat al barri

En menys de dues setmanes l’estanc de Font de la Guatlla ha patit dos robatoris amb un modus operandis força semblant. Aquests delictes, sumat a la presència dels Black Panthers i tot el desplegament policial que van oferir els Mossos d’Esquadra fa tot just una setmana, fan incrementar la sensació d’inseguretat del tranquil barri de Font de la Guatlla.

El primer robatori a l’estanc del carrer Morabos va ser el passat divendres 18 d’abril, a la nit. Tot just l’endemà, el propietari de l’establiment va declarar a FontdelaGuatlla.com que sabia que “a Barcelona hi havia una banda criminal especialitzada en robar estancs”. Dues setmanes després, el divendres 2 de maig, també a la nit, tornaven a robar al mateix estanc. El primer cop van entrar forçant la porta per on entren el gènere, aquest segon cop van trencar el vidre d’entrada.

Testimonis que van sentir l’alarma de l’establiment en el primer robatori, van declarar a FontdelaGuatlla.com que els agents de l’ordre “van trigar molt en arribar” al lloc del fets. Potser és que el desplegament a la zona és insuficient? Els Mossos d’Esquadra tenen una comissària al carrer Ulldecona, al barri de la Marina del Prat Vermell del districte de Sants-Montjuïc, i la Guardia Urbana la tenen precisament al carrer de la Guardia Urbana, propera a les Fonts de Montjuïc. Per tant, la cobertura policial del barri és correcta i sempre hauria d’estar vigilat. Però els últims esdeveniments del local de festes del carrer Mèxic, els dos robatoris a l’estanc del carrer Morabos, l’increment de robatoris de cotxes i l’incivisme de diverses famílies romaneses instal·lades al barri (una d’elles al carrer Nord), fa que en el barri hi hagi sensació d’inseguretat.

Charlie Chaplin al barri

A partir d'avui, el Caixaforum organitza l'exposició 'Chaplin en imatges'. Es tracta de la primera gran exposició dedicada a Charlie Chaplin que es porta a terme a Espanya. L'exposició reuneix al voltant de 300 documents, principalment fotografies, pòsters, material documental i extractes de pel·lícules, alguns dels quals són inèdits. A través d'imatges, la mostra narra la història de Charlie Chaplin (l'actor i la figura pública), des de la creació del personatge de Charlot fins al final de la seva carrera.

'Chaplin en imatges' és una bona mostra per entendre la personalitat de Charlot, la seva transformació, la seva particular expressió corporal i els seus inconfusibles complements (bastó, armilla, bigoti, sabates i bolet), que varen acabar per representar per ells mateixos l'essència del personatge.

El nostre barri torna a figurar a la primera línia de la cultura nacional i espanyola. Un dels tants moments perquè els guatllencs demostrem que ens mereixem tenir el Caixaforum i a Chaplin al costat.

Músics desemparats

El passat dijous la Guàrdia Urbana va precintar els baixos d'un edifici del carrer Mèxic, on diversos grups de música hi tenien el seu espai d'assaig. Ahir, els grups de música desallotjats van protestar a la Plaça Sant Jaume sota el lema: Amb la música, a quina part? Per la seva banda, l'Ajuntament els va oferir centre cívics com alternativa, però els músics volen recuperar el seu espai d'assaig.

Malgrat ser uns locals petits i humits, era el seu local, el propi de cada grup que pagava religiosament cada mes i que s'esforçaven per poder mantenir. L'alternativa és sempre un centre cívic. Un vintena de grups en un mateix centre? I el soroll? I la resta d'activitats què ja es fan en aquests centres? L'Ajuntament quan va desallotjar l'edifici que albergava la Makabra, va encertar relativament amb el què (legalment: Desallotjament d'una casa ocupada), però no amb el com (desintegració de l'únic espai de circ de Barcelona). Llavors també van proposar centre cívics, però com és comprensible un taller de circ no té cabuda en un centre cívic.

La cultura i espectacle de primer nivell ha hagut de passar per les catacumbes de locals d'assaig precaris, actuacions en teatres minúsculs o estudis d'art en habitacions precàries d'un pis encara més precari. Cal fer memòria i cuidar aquesta cultura i espectacle de 'baix nivell' (però no de menys qualitat). És per això que s'han de recuperar les catacumbes del carrer Mèxic.

Localitzats

Després de la denúncia, indignació i frustració dels veïns de Font de la Guatlla per la desaparició dels contenidors de recollida selectiva del carrer Sant Fructuós, els contenidors exiliats han aparegut al carrer Morabos. Col·locats a sobre la vorera, molestant als vianants que "passegen" per aquella zona, dóna mostra de la improvisació en què han actuat els operaris de BCNeta. I dic "passejar" perquè es tracta d'una zona del barri allunyada i molt pròxima al Parc de Montjuïc, on, òbviament, no hi viu ningú. Les desenes de veïns propers als nounats contenidors deuen estar d'enhorabona, tindran el reciclatge a sota de casa seva i la seva zona del barri serà de les més visitades. Això, o la resta de veïns optaran per abandonar el reciclatge per tal de no "sortir d'excursió" cada cop que hagin de portar les vint-i-set bosses amb paper, plàstic i vidre. Les solucions ràpides no acostumen a ser les millors.

Ordre de prioritats

Fa una setmana, Font de la Guatlla va despertar-se sense els contenidors de recollida selectiva que acompanyaven als d'escombraries convencionals al carrer Sant Fructuós. Motiu: A causa d'unes obres que s'estan realitzant al mateix carrer, cantonada amb carrer Sant Germà, BCNeta han desplaçat els contenidors d'escombraries a una zona d'aparcament de carga i descarrega del costat i han raptat els tres contenidors de recollida selectiva per facilitar el pas dels camions de l'obra. Els primers veïns que van baixar amb les set bosses de plàstic, vidre i cartró van trobar-se desorientats i totalment defraudats per haver fet l'esforç d'habilitar mil i una bosses i petits contenidors en els llocs més remots de la llar per intentar pregonar el nou dogma del cosmopolitisme urbanita: el reciclatge.

L'ordenança General del Medi Ambient Urbà, concretament al títol VI (Gestió de Residus) en el primer capítol, trobem:

"L'Ajuntament haurà de disposar, en la mesura que les característiques urbanes de les vies públiques ho permetin, del número de contenidors i distàncies de situació d'aquests, que facilitin els ciutadans i ciutadanes el compliment de l'obligatorietat de la recollida selectiva de les fraccions de paper/cartró, vidre i envasos lleugers, així com mantenir les dotacions d'elements de contenció actualitzades."

Per tant, “en la mesura que les característiques urbanes de les vies públiques ho permetin” no crec que s'escaigui a que unes obres particulars d'una immobiliària afectin a gran part del barri en la qüestió del reciclatge. “No paren de dir-nos que reciclem i ara no ens deixen. Que després no es queixin!”, es lamentava Paquita Vilar, veïna del barri. Amb Imma Mayol (ICV) al capdavant de l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament de la ciutat, amb Eduard García (CIU) com a president del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i amb Imma Moraleda (PSC) com a regidora del Districte, l'ordre de prioritats en tots els colors polítics s'ha fet evident i, davant d'una obra que ni va ni ve pel barri, no s'ho han pensat dos cops per eliminar la santa recollida selectiva que tant prediquen però que no deixen fer als guatllencs.