El costumisme triomfa. L’exhibició “Visions d’Espanya” del pintor Joaquim Sorolla abarrota el MNAC. Ja l’han visitat més de 78.000 persones i va camí de ser la més concorreguda del centre de Montjuïc. Més enllà dels turistes sempiterns de la muntanya olímpica, els ciutadans de Barcelona s’han retrobat amb el Museu Nacional de l’Art de Catalunya. Sorolla ajuda, però la gratuïtat de l’entrada encara més. El pintor valencià planteja una pintura que la gent entén. Tot visitant pot plantar-se davant el quadre i explicar què hi veu. Tant senzill que insulta al sentit de qualsevol columnista sibarita que es posa les mans al cap amb l’èxit de Sorolla. Joves amb tatuatges, arracades i cabells pintats es confonen entre grups de gent gran que a cada tela obren un debat sobre què passa i què deixa de passar. Un apunt: només en tres dels catorze quadres apareix algun personatge rient. En la resta, Sorolla retrata l’Espanya que ell veia. Mirades pudoroses d’homes a dones, sentiments continguts en nom dels dogmes i tabús, jornades laborals maratonianes, vestits, festes i balls regionals...Però ningú riu. No hi havia motius. Sorolla reflexa una Espanya que encara anava amb carros de cavalls i es creia que la masturbació provocava ceguesa. Fam i misèria. Un binomi que indirectament Sorolla va voler deixar palès.
A fora del Museu, un grup de romaneses amb sis ulls i vint-i-quatre mans fan l’agost passejant per un restaurant on el menú més barat val 25 euros. Res més lluny que el costumisme que il·lustra Sorolla a dins. I com en els quadres, ningú riu. Igual que abans, no en tenen motius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada