Montjuïc, de l’oblit a la necessitat

De l’Exposició Universal del 1929 va originar-se la Plaça d’Espanya i la muntanya de Montjuïc que coneixem avui en dia amb la creació de l’Estadi Olímpic, el Teatre Grec, el Poble Espanyol, la Font Màgica de Montjuïc i el Palau Nacional, entre d’altres. Després, la muntanya va tornar a caure en l’oblit, fins a la degradació. Llavors, “Montjuïc era per a alguns barcelonins la muntanya de 'la caseta i l'hortet'. Un lloc on anar a passar el diumenge en família. Hi havia berenadors i restaurants populars com 'Can Valero' i 'Las Banderas'. Josep María Huertas cita articles periodístics del primer quart del segle XX que parlen de la bellesa de la muntanya i de les extensions de conreus que s'hi veien. L'activitat agrícola va continuar a la muntanya fins a la Guerra Civil, tot i que molt reduïda i amb produccions destinades al consum propi. Als anys trenta van inaugurar-se el parc d'atraccions Maricel i el telefèric”, destaca el blog Històries de Barcelona.

El barranquisme (ja present abans de l’Exposició, però ocultat enderrocant les zones més properes als visitants) i les deixalles del principal abocador de Barcelona van  fer-se amb la muntanya de Montjuïc fins a la organització dels Jocs Olímpics del 1992 –de fet, quan van construir el Palau Sant Jordi, en el subsòl només s’hi van trobar deixalles- on tota la zona va viure una remodelació espectacular, convertint-se en el centre del món per uns dies. Passats els JJOO, la muntanya màgica va tornar a caure en l’oblit de tots els barcelonins i barcelonines. Però no pas pels milions de turistes que visiten tot l’any Barcelona. De fet, fa poc que la Font Màgica de Montjuïc va ser escollida com la gran joia turística de Barcelona. Però Montjuïc s’ha convertit en el gran estrany de Barcelona, un indret massa allunyat i poc atractiu on els ciutadans només s’hi acosten en els grans esdeveniments organitzats al Palau Sant Jordi o a l’Estadi Lluís Companys. Fins i tot, els mateixos aficionats de l’Espanyol, que disputaven els seus partits a l’Estadi, trobaven l’escenari desangelat i poc pràctic.

Malgrat tot, l’Ajuntament, conscient que es tracta d’una zona plena de turistes i que aquests són els grans prescriptors de la imatge de Barcelona per retroalimentar el "cercle virtuós" del turisme, ha invertit en la remodelació dels múltiples jardins que té Montjuïc, ha modernitzat el Funicular, ha instal·lat el nou Museu Olímpic de l’Esport Joan Antoni Samaranch... I en l’últim Campionat d’Europa d’Atletisme, Barcelona s’ha tornat a recordar de Montjuïc. L’Ajuntament ha invertit prop de 27 milions d’euros en l’adequació de les instal·lacions esportives de la muntanya “olímpica”. En concret, 4.6 milions a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, 4,6 milions a l’Estadi Joan Serrahima i 2,3 milions a la Pista Pau Negre. Una inversió excepcional en un moment puntual, com sempre. Barcelona se'n recorda de Montjuïc quan ha d’oferir la seva millor cara i somriure a tothom. Això sí, ara que s’han anat els focus, els lladrucs i el ferum a pixat de la gossera que ningú de Barcelona ha volgut aniran a petar a la gran muntanya màgica.

Estadi Joan Serrahima durant el Campionat d'Europa d'Atletisme 2010

Tot a punt per la cerimònia d’inauguració del Campionat d’Europa d’Atletisme de Barcelona 2010

“El públic fliparà”. Clar i català. És la opinió de Hansel Cereza, fundador de la Fura dels Baus i director i guionista de la cerimònia d’inauguració del Campionat d’Europa d’Atletisme de Barcelona 2010 que tindrà lloc el pròxim dilluns 26 de juliol a partir de les 21,30 hores a l’avinguda Reina Maria Cristina, utilitzant la Font Màgica de Montjuïc com a espectacle principal. Tot i que aquesta es mostrarà a tot el món de “forma diferent ja que s’utilitzarà l’interior de la Font”, segons Cereza; “l’aigua serà el personatge principal de l’acte ja que forma part de l’espectacle”.

L’objectiu dels organitzadors és apropar el Campionat d’Europa d’Atletisme als ciutadans, recuperant així l’esperit de Barcelona 92 on tota la ciutat es va bolcar en els millors Jocs Olímpics de la història. És per això que l’acte d’inauguració no es farà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i serà accessible per tots els ciutadans (s’espera una assistència de 30.000 persones), imitant així l’acte d’inauguració dels Europeus de Göteborg 2006 que va entusiasmar als organitzadors de Barcelona que van assistir-hi. És per això que la posada en escena és de suma importància. Durant tot aquest matí, les proves de so eren continues i ressonaven per tot Font de la Guatlla. Però tot el dispositiu ja està a punt. L’espectacle serà una barreja de llenguatge visual, amb predomini de la dansa i l’acrobàcia i on els atletes també seran protagonistes.

La durada de l’esdeveniment que tornarà a posar Font de la Guatlla en el centre mediàtic de tot el món, serà d’uns 90 minuts. Durant la desfilada dels atletes sonarà “Himno para Europa”, peça musical composta per Nacho Cano. Tot l’espectacle es podrà seguir per quatre pantalles gegants que s’instal•laran per tota l’avinguda Reina Maria Cristina. Al finalitzar la cerimònia inaugural, tots els assistents podran gaudir d’un concert, també gratuït, de La Troba Kung-Fú a la plaça Univers.

Fonts: Dept. Comunicació Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010 i BTV.

La Font Màgica, la gran joia turística de Barcelona

“Hello everybody, hola a todo el mundo”, saluda Ray, un breakdancer, al centenar de persones que ocupen la escalinata del Parc de la Font Màgica de Montjuïc. L’espectacle de llums i aigua comença a les nou de la nit, però a partir de les set de la tarda ja hi ha gent asseguda, mantenint el tipus, en l’escalinata convertida en la gran tribuna de la Font Màgica, la segona millor atracció turística sense cost de tot el món. Segons Tripadvisor.com, una web de consells per a viatgers, l’espectacle situat just al costat del barri de Font de la Guatlla és la gran joia turística de Barcelona, i en tot el món només és superada pel Museu Imperial de la Guerra de Londres.

El cost d’entrada és zero i al no requerir entrada no és pot comptabilitzar “oficiosament” el número de persones que hi assisteixen cada nit (de dijous a diumenge fins a l’octubre). Però sense cap mena de rubor es pot afirmar que més de dos milions i mig de persones visiten cada any les Fonts de Carles Buïgas. Només cal observar el formigueig de turistes que es congreguen a Montjuïc i la caravana d’autocars que s’amunteguen a l’Avinguda Marquès de Comillas. Curiosament, els sis turistes holandesos que van morir en l’accident d’autocar de Sant Pol del passat juliol venien de contemplar la Font Màgica.

Però on s’observa la importància real d’aquest emplaçament turístic és en el negoci que es genera envers l’espectacle. Els breakdancers, encapçalats pel Ray i acompanyats per un simple altaveu, fan el seu particular agost durant cada nit. Mentre que, des del túmul de gent, uns venedors llancen cap al cel uns objectes lluminosos no identificats de joguina que es converteixen en la delícia dels nens i en un martiri pels pares. I mentre uns miren cap a dalt, per observar la Font o per vigilar la zona d’aterratge d’aquestes andròmines lluminoses, altres miren cap a baix, concretament a les parades improvisades de bosses, cinturons, vanos... Tota la il·legalitat comercial concentrada en la millor atracció turística de Barcelona.

Arquitectura universal

El barri Font de la Guatlla i les seves rodalies, malgrat el seu reduït espai, acapara gran part dels monuments arquitectònics de la ciutat. Començant per Arata Isokazi (Palau Sant Jordi i accés al CaixaForum), Josep Puig i Cadafalch (Casa Ramona, actual CaixaForum), Ludwig Mies van der rohe (Pavelló Mies van der Rohe), Carles Buïgas (Font Màgica de Montjuïc) i Richard Rogers (Les Arenes, de plaça Espanya), entre d’altres.
Ahir mateix va sortir publicada al diari Avui una entrevista amb Rogers, un altre arquitecte de gran prestigi que aterra a les rodalies del barri Font de la Guatlla.

Les intimitats de la Font Màgica al descobert

Coincidint amb el setanta-cinquè aniversari de la Font Màgica de Montjuïc, a partir d'aquest dissabte es podrà visitar l'interior de l'obra de Carles Buïgas. Durant els matins dels caps de setmana d'aquest mes s'obriran les portes, això sí, amb una assistència límit de cinquanta persones, a tots aquells curiosos que vulguin conèixer el misteri que fa funcionar la “màgia” de Montjuïc. A més, durant els dissabtes i diumenges d'aquest mes, els organitzadors repartiran bengales als assistents per participar a l'espectacle de llums i aigua que, per motiu d'aquest aniversari, compta amb noves peces musicals.

La popular Font Màgica va suposar el colofó a les obres realitzades a Montjuïc per l'Exposició Universal del 1929. La seva ambiciosa proposta, amb 460 plans i una gran complexitat tècnica per a l'època, va fer que alguns consideressin el projecte com una bogeria. Però 3.000 obrers van fer realitat el somni en menys d'un any i les Fonts van il·luminar l'Exposició. Actualment, després de diverses intervencions dels seus mecanismes, el llac compta amb uns tres milions de litres d'aigua, amb 2.600 litres en circulació per segon i fins a 54 metres d'altura.

Durant l'últim any han seguit l'espectacle més de dos milions i mig de persones. És, per tant, un dels grans reclams de Barcelona i parada obligatòria de qualsevol ruta turística. Si quan es visita qualsevol ciutat europea som capaços de fer cues quilomètriques per visitar un museu (quan viatgem apareix la febre cultural que es cura quan tornem), es podrien aprofitar aquestes jornades obertes per saber una mica més d'un dels monuments més emblemàtics del barri i, per si no fos poc, una de les nostres imatges de projecció internacional.